dijous, 30 de setembre de 2010

CURS DE CREACIÓ CERÀMICA CONTEMPORÀNIA



PLANTEJAMENT
• Curs de recerca i aprofundiment del llenguatge propi,
investigant a partir de tècniques ceràmiques dins l’art contemporani.
• Exposició d’idees a treballar, anàlisi de conceptes, selecció de punts de vista des dels
quals expressar-se i com traduir els conceptes en formes.
• Cada participant treballarà el seu propi projecte.

METODOLOGIA
• Recerca del tema a treballar.
• Elaboració del projecte.
• Tria del mètode de producció i materials.
• Maquetes i proves.
• Peces finals.

DATES I HORARIS
• De Novembre 2010 a Juny 2011, ambdós inclosos.
• 3 hores setmanals.
• Grup diurn: dilluns de 09:30 a 12:30 h.
Grup nocturn: dilluns de 19:00 a 22:00 h.
• Places limitades.

PREUS
• Professionals: 85 e mensuals.
• Estudiants: 75 e mensuals (prèvia acreditació).
• Forma de pagament: mensual o trimestral (5% dcte).
• Materials i fornades inclosos.

LLOC I INFORMACIÓ
• C/ Besalú, 1 bis, bxs. 08026 Barcelona.
• T: 93 340 74 89 - info@rosacortiella.com
• www.rosacortiella.com

dimecres, 29 de setembre de 2010

29-S


 Un gran esforç de seguiment de la vaga a través dels mitjans lliures, si voleu estar al corrent:

diumenge, 26 de setembre de 2010

Exposició de ceràmiques de Marcos Pacheco


El ceramista Marcos Pacheco, malalt de desenfangament de tota la vida, porta el virus del torn a la sang. Potser per això ha assolit amb una naturalitat suprema allò a que molts aspiren sense aconseguir-ho: fusionar art i ofici mantenint els dos termes en el més alt nivell. Els qui vulgueu comprovar-ho, teniu l'oportunitat de fer-ho a partir del 2 d'octubre al Taller Estudi Vila Clara de La Bisbal de l'Empordà, al carrer  Sis d'octubre número 27.




Tota una experiència poder veure de prop les peces tornejades d'en Marcos, admirar la pell brunyida a les que la mà del ceramista i una lenta cuita han atorgat tan bells colors i matisos. Les darreres obres mostrades al seu blog, ens porten a sensacions de tendència esfèrica, d'un minimalisme càlid i proper. Una cita ineludible!

dimecres, 22 de setembre de 2010

Exposició INOCHI NO WA

La Chisato Kuroki m'envia aquesta convovatòria de l'exposició que està preparant al Museu del Càntir d'Argentona, a la plaça de l'Església, 9. La inauguració tindrà lloc el dissabte 25 de setembre a les 20h.




EXPOSICIÓ INOCHI NO WA - RODA DE LA VIDA
Ceràmiques de CHISATO KUROKI


"L’acte de crear, de modelar la matèria, de donar forma al fang, és per a mi un viatge a l’interior. En la profunditat fosca i silenciosa del meu ésser, com en un oceà d’aigües en moviment lent i constant, em deixo arrossegar per corrents que em parlen de tristeses i alegries, patiment i felicitat, vida i mort... Les meves obres procedeixen d’aquest lloc i així, a mesura que el fang pren forma, em descobreixo novament a mi mateixa i al lloc d’on vinc, el meu origen. Un origen alhora singular i col·lectiu, propi i aliè, aquest punt de partida que ens posa en comunió amb tots els éssers.

Les meves peces, un cop acabades, em provoquen una impressió ambigua de proximitat i llunyania, com si aquesta forma que acaba de sorgir de les meves mans tingués una llarga història amagada en el seu interior. Una història que no em pertany, però de la qual participo al unir amb el meu treball aigua i terra, aire i foc. Un procés que, com la roda de la vida, està en constant transformació."


Chisato Kuroki



Per a més informació podeu visitar el web del museu: www.museucantir.org  o el blog de la Chisato.

 

dilluns, 20 de setembre de 2010

Presentació de "Coser y Tejer"


El passat dijous va tenir lloc la presentació del llibre "Coser y Tejer" de la Maria Antonia Casals. El concorregut esdeveniment va tenir lloc a la botiga  El Club de la Aguja , un lloc que fa les delicies de qualsevol persona interessada en el món del patchwork i del punt. La Maria Antonia va fer servir botons meus en algunes de les peces que ha dissenyat i confeccionat per a aquest llibre. Jo encara no havia tingut la oportunitat de veure'l ni tampoc de conèixer a l'autora, així que vaig anar a la presentació amb moltes ganes i molta curiositat.



"Coser y Tejer" és realment un llibre preciós, impecablement editat. L'exquisit estilisme corre a càrrec de la Neus Bosch i té unes fantàstiques fotografies realitzades per Albert Font. Tot plegat realça encara més la bellesa de la roba de la Maria Antonia, uns dissenys que combinen teles de reminiscències japoneses amb prendes teixides de llana, combinat amb una gran sensibilitat pels petits detalls. Tot és molt petit, perquè està pensat per als més petits de la casa :)
Allí vaig poder també conèixer l'autora. La Maria Antonia va resultar ser una persona realment encantadora,. No vam poder xerrar gaire perquè hi havia una cua de gent esperant que els hi signés el llibre però em va regalar una dedicatòria molt emotiva amb dibuixet inclòs. La breu trobada em va descobrir una persona jovial i oberta, molt atenta a les petites coses i poseïdora d'un gust exquisit.
No és gaire freqüent que pugui veure els meus botons cosits en alguna peça de roba. No us podeu imaginar la il·lusió que em fa poder-los veure i més en unes circumstàncies tan especials, ... és tot un luxe!


dimecres, 15 de setembre de 2010

Denise Wren: apunts biogràfics


Denise Tuckfield, va néixer a Albany, a l'oest d'Australia, el 1891. De ben petita va traslladar-se  a viure a Gran Bretanya quan, l'any 1900 la seva família va emigrar cap a Surrey, Anglaterra. Allí va estudiar a l'Escola d'Art de Kingston durant cinc anys, on rebia classes del dissenyador d'Art Nouveau Archibald Knox . El 1912, va desvincular-se de l'escola per a cofundar, junt amb el seu mestre, el Knox Guild of Design and Craft (que podria traduir-se com el Gremi Knox de Disseny i Artesania).
Va ser també a Surrey que la ceramista va aprendre l'ofici del torn d'un terrisser local. En agraïment, un cop finalitzat l'aprenentage, Wren va comprar-li un torn de peu. L'estada de Wren al Knox Guild va durar un any, després del qual va casar-se amb Henry Wren. Va ser amb ell que més endavant va organitzar durant més de deu anys l'exposició anual  Artist-Craftsman Exhibition al Central Halls de Westminster.



Denise Wren va assistir a classes de terrisseria durant un any, el 1920, a la Camberwell School of Arts and Crafts. Després, va establir-se en una casa amb el seu marit a Surrey i va muntar-hi la terrisseria Oxshott Pottery.  Allí  va dissenyar i construir diversos forns de gas i de llenya, en els quals feia les cuites per a les seves ceràmiques de baixa temperatura fetes a mà o a torn i esmaltades. Aquests dissenys de forns van ser posteriorment una referència per a molts altres ceramistes. Paral·lelament, tenia cura dels seus animals i aprofitava el temps que li quedava per a escriure manuals de ceràmica. Aquestes són mostres d'esmalts de baixa temperatura enganxades en un cartró.


 Wren va comprometre's intensament en la difusió de la ceràmica i del 1922 al 1950 va organitzar cursos  al seu taller durant els mesos d'estiu. També durant dos anys va exercir com a professora en diferents escoles entre les que destaca la Teddington School of Art (1924-26).



Aquestes són unes proves que servien per a mostrar els diferent resultats d'esmalts a la sal.

El 1950, la seva filla  Rosemary Wren, que també es convertiria en una reputada ceramista,  comença a treballar amb ella a jornada completa. Juntes, un cop finalitzà la segona guerra mundial, comencen a fer peces de gres decorades amb esmalts a la sal.


Entre el 1965 i el 1975, Denise Wren va començar a modelar elefants que esmaltava a la sal o bé coïa en serradures o rakú. Van arribar a ser bastant famosos aquests elefants! La Oxshott Pottery es va traslladar a Exeter, Devon , un any abans de la mort de Denise Wrenel que va tenir lloc el 1979.

La informació completa que ha servit per a elaborar aquesta biografia podeu trobar-la aquí i aquí.

dimarts, 14 de setembre de 2010

Exposició col·lectiva de Beni-Art a Castelló


Una entrada rapideta abans d'anar a treballar (i a netejar perquè el taller encara està fet un "cristo"...). La Cristina Guzman Traver m'envia aquesta convocatòria de l'exposició que s'inaugura avui i en la qual participa juntament amb Pepe G. Personal, Rosana Asensio, Pedro Meliá, María Griñó, Julia Carregui, Sylvia Ordoñez, Lledó Martinez y Sergio Centelles

Esteu tots i totes convidats a l’exposició que realitze a Castelló, a la Sala Hucha de Bancaixa. Allí presente “Astres” que estaran  ben acompanyats amb les obres dels meus companys, tots ells integrants del grup Beni-Art.
Beni-Art, ha estat des dels seus començaments un col·lectiu d’artistes il·lusionats en transmetre les seues inquietuds culturals a Castelló i donar-se a conèixer també fora d’aquesta ciutat. Així que els que estigueu prop ja sabeu... d’expo a passar-ho bé!
Una abraçada i molta cultura,
Cristina 


 Bancaixa, Sala Hucha
Del 14 al 30 de setembre, 2010
Carrer Enmig, 82
Castelló de la Plana

Inauguració, dimarts 14 de setembre a les 19:30h

diumenge, 12 de setembre de 2010

Diumenge... llibres


 Els qui seguiu aquest blog ja sabeu que els diumenges és el meu dia de fer un tomb pel mercat de Sant Antoni. Avui he fet una compra. Es tracta de dos volums de la Enciclopedia de la química industrial publicats l'any 1971 per Ediciones URMO i escrits per Felix Singer i Sonja S. Singer. Són dos dels tres volums dedicats a la Ceràmica Industrial. Falta el primer... després d'una bona estona de remenar els llibres de la parada, el llibrer m'ha confirmat que no el tenia Llàstima.  El primer volum tracta de les matèries  primes, de les pastes ceràmiques, dels vidriats... Un cop a casa l'he buscat per internet i sí, l'he trobat aquí... No està disponible i d'estar-ho em costaria 61,51 euros. Sabeu quant m'ha costat cada volum que he comprat? 60 cèntims!!!!!



El segon volum, parla de la fabricació ceràmica:  preparació de la pasta ceràmica, modelat, assecat, cuita... Com podeu veure, els processos encara no estan totalment mecanitzats... Fa uns anys, vaig treballar durant uns mesos a La Montgatina, una històrica fàbrica de porcellana de Montgat. Us puc assegurar que, tot i que s'ha avançat molt en el procés industrial, encara hi ha unes quantes fases, com l'aplicació de les nanses, que es feia de manera totalment manual.



Al tercer volum, parla de les diferents aplicacions de la ceràmica: ceràmica per a la llar, per a la construcció, ceràmica per a la indústria elèctrica, com a aïllant tèrmic... Dóna les característiques específiques (matèries primeres, tipus de pasta, modelat, procés d'assecatge, cuita...) de maons, teules, rajoles, sanitaris, vaixelles, material per a laboratoris i enginyeria, per a la indústria elèctrica, , etc.



Els d'avui no són llibres tan antics com aquell de "Prodotti ceramici. Maioliche, porcellane e gres" del que us vaig parlar fa un temps. Pertanyen a una etapa posterior de la industrialiutzació ceràmica. Resulta realment interessant xafardejar i conèixer una mica  més aquests processos industrials, no tan allunyats dels processos artesans com pugui semblar  a primera vista.

divendres, 10 de setembre de 2010

Al taller sona... Mulatu Astatke



A Mulatu Astatke li diuen el pare de l' Ethio-jazz. No m'agraden gaire aquest tipus de classificacions... sempre intento imaginar com em sonaria de cutre i ilògica una classificació de Cata-jazz, per exemple... Astatke és un geni del jazz, tan senzill com aiò, amb un estil propi i ben reconeixible, que sustenta la seva força en un ritme hipnòtic i en uns vents espectaculars. Jo, com molta altra gent el vaig descobrir quan Jim Jarmush el va incloure a la banda sonora original de la seva película Broken flowers. Però si això va apropar la seva música a alguns profans com jo, Astatke no necessitava pas d'aquesta propaganda per a ocupar el lloc que ocupa dins el món del jazz contemporani. Amb el seu instrument característic, el vibràfon, ha recorregut el món sencer i en les més notables companyies musicals... Fa poc va estar tocant a Barcelona, a la sala Apolo, si no m'erro, però no hi vaig anar... i ara em fa una mica de rabieta :)



Yègellé Tezeta - Mulatu & The Heliocentrics LIVE
Cargado por granjeros. - Explorar otros videos musicales.




Yèkèrmo Sèw - Mulatu & The Heliocentrics LIVE
Cargado por granjeros. - Ver los videos de música recién destacados.

dijous, 9 de setembre de 2010

Maria Bofill i l'art de la porcellana. 1980-2010



El de la Maria Bofill, es un món ple de subtileses. I aquesta és una qualitat que s'estén tot al llarg de la seva obra, des de l'etapa de les fines copes de gres dels anys 80s fins les porcellanes més recents. És en aquestes darreres, que Bofill ha sabut crear-se un llenguatge propi, gràcies al qual antigues reminiscències paisatgístiques i arquitectòniques s'arrelen poderosament al present. 


 Aquesta manera de treballar la porcellana, junt amb una coherència total al llarg del seu trajecte creatiu, li atorguen un pes específic dins el món ceràmic poc apreciat a casa nostra si no és dins els cercles especialitzats.


 La porcellana, aquesta matèria rebel... És la pròpia ceramista qui ens explica com s'enfronta aquesta argila tan capritxosa en aquest vídeo. L'exposició que es pot veure encara al Museu de Ceràmica de Barcelona repassa la trajectòria d'aquesta ceramista i  és sempre emocionant veure de prop la seva obra. Si us recomano la visita és perquè sempre he pensat que hi ha quelcom d'inquietant les creacions de la Maria Bofill...  és la consecució d'aquella bellesa que resulta de despullar l'obra de tot que és superflu, una tasca tan senzilla de formular com difícil d'assolir.  I és només en les distàncies curtes que aquest tipus de veritats es revelen a l'espectador.



Exposició
:
Maria Bofill i l'art de la porcellana. 1980-2010
Dates:
17 de juny - 17 d'octubre, 2010
Lloc: Museu de Ceràmica
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal, 686
08034 Barcelona

Més informació: www.museuceramica.bcn.es
Telèfon: 00 34 93 256 34 65

dimecres, 8 de setembre de 2010

Nanses



Sempre m'ha agradat la combinació fusta-ceràmica. Vaig comprar uns llistons de til·ler per a fer les nanses d'aquesta tetera. Ahir i avui he estat jugant amb la fusta, aprenent a tractar-la, intentant copsar com reacciona quan la doblegues, quan la mulles quan la forades,...
Aquí podeu veure el meu invent per a poder donar forma al llistó.



Crec que m'agrada com ha quedat. Encara em queda una altra tetera per a nansar. Tinc unes tires de llautó. La combinació de ceràmica i metall també m'agrada molt. A veure què dóna de si... Perdoneu però me'n vaig a jugar una estona més. Amb aquestes coses sí que m'ho passo bé :) 

dimarts, 7 de setembre de 2010

Ressaltant les esquerdes



El craquelat, la trama de fines esquerdes que recobreix algunes peces ceràmiques, pot produir-se de moltes maneres, ja sigui de forma espontània o intencionada com en el cas del rakú, per exemple. Aquest efecte, és degut a les diferències entre la superfície i l'esmalt a l'hora d'encongir-se o dilatar-se quan hi ha canvis bruscos de temperatura. Quan tinc esmalts que craquelen, de vegades m'agrada ressaltar-ne l'efecte. Com en aquesta tetera que és una de les darreres que vaig poder fer al taller i que em vaig endur a casa per a nansar. Per a marcar el craquelat he fet servir nogalina, que és un tint natural extret de les pellofes de les nous. 

 
He recobert bé la peça de nogalina dissolta en aigua amb un pinzell i he esperat per a que penetrés dins les esquerdes. Després ho he netejat bé amb aigua. M'agrada com ha quedat. La nogalina fa visible el craquelat donant-li un to marró fosc. Trobo que armonitza molt bé amb les zones on aquest esmalt de coure ha donat matisos també marronosos. Hi ha ceramistes que utilitzen retoladors permanents per a remarcar el craquelat. Amb un marcador gruixut pinten la peça i després la netegen i solen quedar tons més tirant a negre blavós. Crec que també hi ha qui utilitza tinta xinesa... I vosaltres, sabeu alguna altra manera de ressaltar el craquelat?


També estic practicant per a intentar aconseguir fotos una mica més professionals de les meves peces... Aquesta  imatge m'ha quedat una mica groga intentant treure-li una ombra vermellosa que tenia. L'he d'arreglar però així veieu més o menys com és la peça. Quan li hagi posat nansa us la torno a ensenyar i a veure si la foto queda millor! :)

Al taller sona... Têtes Raides



Bé, al taller no hi sona res, encara no... En tot cas alguna màquina dels paletes que encara estan per allà :( Estic exiliada a casa. Intentant fer alguna cosa. Crec que ja tinc empaquetats tots el botons per a aquest hivern i també vaig preparant un blog que em serveixi d'aparador per poder-los mostrar. Encara està en construcció però ja li podeu donar un cop d'ull: www.obotobotons.blogspot.com.
També estic fent unes proves de nanses per a unes teteres que vaig fer abans d'haver de marxar del taller. Si m'animo igual després us les ensenyo.
Mentre vaig transformant la meva habitació en un taller improvisat, he recuperat els Têtes Raides, un grup francès fantàstic que havia escoltat molt fa un temps. Me'ls va fer conèixer una persona molt important per a mi que just ara està vivint a la capital del país veí.



 

Jo diria que Têtes Raides van més enllà d'un grup de música. Són també una iconografia, una filosofia, un posicionament social, una força lúdica, reivindicació, humor... I sonen molt bé!


dilluns, 6 de setembre de 2010

Troballes (IV): Kjell Rylander



Quants dies sense taller! Avui m'han dit que ja hi podia anar i que hi podria treballar, encara que no hagin acabat les obres del tot... En una estona m'hi arribaré, a veure si és veritat. Com que no podia anar a tocar el fang, aquests dies he passejat per internet com feia mesos que no ho feia. He recordat com en pot arribar a ser de perillós... les hores passen volant! Però si és tan temptador no és per no res. És perquè no hi ha límit a l'hora de descobrir i conèixer coses interessants, malgrat la dispersió és una amenaça constant... al cap d'una estona, de vegades, perdo el fil i ja no recordo d'on venia ni on anava. 
Un ciberpasseig d'ahir em va dur a una nova troballa. Inici: entro al sempre estimulant blog de l'Elena Canencia. Hi descobreixo un nou enllaç que de seguida m'ha agradat: http://ecmtallermuralismo.blogspot.com/  Hi faig una incursió ràpida, una primera inspecció, i entre moltes altres coses descobreixo el treball de Kjell Rylander. I ja me'n vaig a veure qui és aquest personatge via google...

Kjell Rylander neix el 1964 a Nykoping un poble Suècia situat a la costa bàltica. Actualment viu i treballa entre Estocolm i la ciutat noruega de Bergen amb la que ha establert un vincle prou important. Va ser justament a Bergen que Rylander va cursar els seus estudis de ceràmica.
D'alguna manera, Rylander pertany a la mateixa categoria de creadors que Caroline Slotte,  que s'han especialitzat en elaborar un llenguatge propi partint de la manipulació de peces de ceràmica industrial: trencar llimar, tallar... per a després manipular, resituar, enganxar...  Rylander diu que amb el seu treball qüestiona allò relacionat amb la societat i amb l'eternitat, amb l'individu i el moment. El projecte que des del febrer del 2009  du a terme a l' Acadèmia Nacional de les Arts, el mateix lloc on va aprendre ceràmica, indaga sobre com el projecte artístic pot ser utilitzat per a transformar una cosa sense cap valor en una objecte valuós. 


Vet aquí la meva troballa d'ahir...No està gens malament. Va ser un passeig ciberfructífer. Però...d'on venia? Ah sí, d'un blog meravellós al que després vaig tornar per a seguir investigant. Tot indica que té lloc físic pels voltants de Madrid i el porta algú amb molt bon gust: http://www.ecmtallermuralismo.blogspot.com/ I si no feu-hi una ullada i ja em direu. Com pot ser que no l'hagués vist fins ara? 

dissabte, 4 de setembre de 2010

Pinzell de marmota

 
Aquí teniu la meva "obra d'art". Recordeu que just fa un any us parlava d'un  fabulós pinzell que havia vist a Nigrán fet pel ceramista Toño Pérez ? Feia molt de temps que tenia ganes de començar a fer-me pinzells jo també... Apart que pensi que estèticament puguin ser bonics, aquests pinzells solen ser capaços de proporcionar traços únics vinculats al fet de ser una eina irrepetible. I ja he comentat més d'una vegada aquí també com m'agrada això de fer-me les meves pròpies eines. És tot un repte!
Aquest està fet amb un tronquet de noguera, i amb pèl de marmota trobat a les Estanyeres de Son. Trobar pèls aptes per a fer-me pinzells s'ha convertit en la meva darrera obsessió... No és pas que em proposés caçar cap marmota per a obtenir aquests! El manyoc en qüestió va ser trobat tal qual, ja desprès de la bestiola a qui va pertànyer, sense que puguem saber-ne les raons.
Quan està seca, la punta del pinzell està absolutament descabellada, com jo quan em llevo pel matí, i té un tacte suavíssim. Quan el mulles adopta una forma fantàstica, i a més té molta capacitat de càrrega. Tan aviat com torni a tenir el taller a punt, el primer que faré serà provar-lo!


Hi ha moltes maneres de fer-se un pinzell. Per si algú té curiositat us deixo aquest vídeo que és el que a mi em va servir d'inspiració.

divendres, 3 de setembre de 2010

Nou web de l'ACC


S'acaba d'estrenar el nou web de l'ACC. Sembla que l'Associació ens té preparades moltes novetats per al nou curs que comença, perquè a banda d'això els socis i sòcies estarem al dia gràcies a un newsletter que s'enviarà periòdicament per mail. Ja era hora, felicitats!  

També podrem veure novetats al local el mateix dia que es presenta la nova exposició: Crisi, motiu per crear?
Serà el proper dimarts, 7 Setembre i hi serà fins el 30 del mateix mes. Hi exposen: Anna Mª Redón, Aurora Pérez la Rosa, Carme Riu de Martín, Claudi de José, Conxita Pons, Elena Bonini, Eva Díaz, Joan Panisello, Jordi Berrocal, Jordi de Moya, Jordi Rodó, Jordi Salvador, Maravilla Sáez, Margarida Geronès, Maria Picanyol, Maria Ramis, Marlene Vite, Mila Cristóbal, Montserrat Aixalà, Roberta Ferreira, Rosalia Alonso, Rosana Freixes, Roser Oter, Salvador Miras, Teresa Escayola i Teresa Gironès.
 

El dia de les marmotes


A les Estanyeres de Son, està ple de marmotes. Abans d'ahir ens vam llevar molt d'hora per anar-les a veure, just a l'hora en què baixen a beure l'aigua dels tolls i juguen entre les roques de la tartera. N'hi ha un munt! No vaig poder-les fotografiar de prop perquè tan bon punt t'hi acostes desapareixen corrent. Això sí, no costa gaire imaginar-se on s'han amagat!

 
Va ser una experiència preciosa poder-les veure grimpar, perseguint-se les unes a les altres entre els granits escampats per l'herba propera a l'aigua. I és que no n'havia vist mai cap de veritat... De fet en una de les fotos en vaig poder pescar dues. Una és la que perseguia amb el meu objectiu i l'altra la vaig descobrir més tard en ampliar la foto. Però amb la meva camareta sense tele quasi s'ha d'endevinar on són... Això és el màxim que donen de sí el zoom  i el photoshop:  veieu aquella taqueta marró que mira a càmera?? Us puc assegurar que estan ben atentes a qualsevol moviment d'aquests humans que han gosat infiltrar-se al seu territori!



Les Estanyeres són un lloc preciós, no només hi ha marmotes, aquell mateix matí vam veure un parell de daines amb unes banyes imponents i un ramat d'al voltant de vint isards que baixaven saltironejant la carena. I si pares atenció es poden trobar també petits tresors, com aquest manyoc de pèl de marmota que el meu pare va trobar-hi fa unes setmanes i al que no vaig trigar ni cinc minuts a trobar una utilitat. Feia temps que anava darrere una cosa semblant!! Al proper escrit us ho explico...

Related Posts with Thumbnails