INTENSIU D'INTRODUCCIÓ AL TORNEJAT DE LA PORCELLANA

 La porcellana és un material molt apreciat per la seva blancor i la seva translucidesa quan es treballa molt fi, també pel seu so quan vitrifica durant la cuita.

Tanmateix, és la més exigent de les argiles a l'hora de treballar-la, té molta memòria i és procliu a les deformacions i les esquerdes. En aquest curs, donarem algunes pautes per iniciar-nos en el tornejat de la porcellana, per entendre com es comporta, quines són les diferències respecte altres tipus d'argiles i com tornejar-la i polir-la per aconseguir la forma i el gruix que busquem.
 

Per a aquest curs cal una mica d’experiència
prèvia al torn, consulta'ns!!
 

 

DATES:

GRUP A : Dimarts 29, Dimecres 30 de JUNY i Dijous 1 de JULIOL del 2021
Horari: de 17 a 20.30h

GRUP B : Dimarts 6, Dimecres 7 i Dijous 8 de JULIOL del 2021
Horari: de 17 a 20.30h

Preu:  170 euros (Inclou tots els materials i cuites)

Curs de porcellana amb pasta de paper

El proper 4 d'octubre, la ceramista Penélope Vallejo imparteix aquest interessantíssim curs al seu taller de Palautordera. He tingut el plaer d'organitxzar aquest curs al meu taller un parell de vegades i us ho recomano!! El resultat són unes peces delicades i d'una translucidesa extraordinària. La introducció perfecta al món de la porcellana!!

Per a més informació: 659304126 (Penélope)

Curs de Porcellana amb Pasta de Paper

Donat l'èxit de la convocatòria de la passada tardor, el proper 23 de Març tornarem a tenir a la ceramista Penélope Vallejo al taller! :-) 

La tècnica de porcellana amb pasta de paper ens permet fer una gran varietat de peces com ara llums o peça petita per a joieria entre altres. Per iniciar-se en aquesta manera de treballar la porcellana no es requereix experiència prèvia, així que us animem a provar-la!! 

Per a més informació i inscripcions:

elimalva@yahoo.es
680928069

Aquí podeu veure unes imatges del curs que vam fer la passada tardor!

CURSOS INTENSIUS DE TARDOR

Aquest novembre tindré el plaer de tenir convidades a les ceramistes Penélope Vallejo i Encarna Soler Peris per a impartir cadascuna un curs intensiu al meu taller. Amb la Penélope treballarem la porcellana amb pasta de paper, una tècnica amb la que podrem realitzar peces translúcides per a llums o espelmes o petites peces per a joieria, per exemple.

I amb l'Encarna Soler Peris, coneixerem els secrets de la construcció del chawan, la peça central de la cerimònia del te al Japó. Un simple bol carregat de contingut simbòlic i formal. En aquest enllaç podreu llegir coses molt interessants sobre aquesta peça:

http://encarnasoler.blogspot.com.es/2013/10/por-que-un-chawan.html

Més informació escrivint a elimalva@yahoo.es o trucant al 680928069.

Ens veiem al taller!!

INTENSIU DE PORCELLANA AMB PASTA DE PAPER

Us presento un nou intensiu per a aquest estiu. El proper 27 de Juliol tindrem a la ceramista Penélope Vallejo impartint aquest interessant curs al meu taller!! 

Serà una bona oportunitat per a endinsar-nos en el món de la porcellana i descobrir les seves propietats quan la treballem mesclada amb pasta de paper. Amb diferents tècniques, construirem peces de porcellana delicades i molt orgàniques i jugarem amb les propietats translúcides d'aquest material... No cal experiència prèvia!! 

Us apunteu??

Alguns cursos per aquest estiu...

 

L'estiu s'apropa i em van arribant propostes de cursos. De ceràmica mai se n'arriba a saber prou i les convocatòries d'estiu són sempre una bona oportunitat per a aprofundir en la matèria i ampliar coneixements. D'una banda, la Penélope Vallejo, ens ofereix aquests cursos de torn i d'esmalts: 

CURS INTENSIU TORN: 18 i 19 juny

les properes dates seran: cap de setmana 9 i 10 juliol

CURS INTENSIU INICIACIÓ A L'ESMALT: 2 i 3 juliol

el curs estarà format per 4 blocs:

dissabte matí: preparació mostres, enfornar i cuita

dissabte tarda: explicació teòrica esmalt

diumenge matí: explicació teòrica cuita i apertura forn

diumenge tarda: anàlisi resultats

Més informació al telèfon 659304126 o a www.pe-ceramiques.blogspot.com

D'altra banda, la Montse Llanas m'informa que organitza aquest curs de porcellana i paper el proper mes de Juliol.

 El curs tindrà lloc al Taller Mar de Fang C/La Palma núm.4 de l'Arboç, Tarragona del dilluns 18 al divendres 22 de les 9 a les 15h. Per a més informació: mardefang@hotmail.com o bé als telf. 646900862 / 696227348

Johanne Gerber i la Royal Copenhagen

A través del fantàstic blog www.retropottery.net vaig descobrir els dissenys de Johanne Gerber per a la Royal Copenhagen. El que m'ha estat impossible ha estat trobar cap altra dada sobre Johanne Gerber a internet, només un munt de peces seves que es venen en llocs especialitzats. M'agrada com superposa les decoracions en una mena de semitransparència i les combinacions de color. Les formes són força austeres...

A falta de més informació sobre Gerber, us deixo algunes dades que he recopliat sobre la Royal Cophenaguen) il·lustrades per les peces d'aquesta dissenyadora (o dissenyador!).

La Royal Copenhagen és el nom amb què  es coneix la Den Kongelige Porcelainsfabrik, és a dir la Reial Fàbrica de Porcellana de Copenhagen. Fundada  el maig del 1775 sota la protecció de la reina  Juliane Marie, les seves peces són reconeixibles gràcies a la marca de la factoria: tres ones que simbolitzen tres dels principals estrets marins del país (Oresund, Gran Belt  i Petit Belt).

Al segle XVII les porcellanes xineses eren objecte d'una fascinació creixent a tot Europa i van ser nombrosos els esforços per a aconseguir produir el preciat "or blanc". En el cas dels danesos, aquest esforç es va concretar en la Royal Copenhagen.

El fundador de la Royal Copenhagen va ser el químic Franz Heinrich Müller qui, el 1775, va rebre un monopoli de 50 anys per a fabricar porcellana. Les primeres peces fabricades eren destinades al servei de la família reial.

Va ser el 1779, quan el rei Christian VII va assumir-ne el finançament que la fàbrica va convertir-se en la Reial Fàbrica de Porcellana. El 1868, com a resultat d'un procés de privatització d'empreses pertanyents a la monarquia, la Reial Fàbrica de Porcellana va arribar a mans privades. Va ser comprada per la fàbrica de pisa Aluminia el 1882. Set anys després, va guanyar el Gran Premi en l'Exposició Universal de París, assolint una gran projecció internacional.

 Després de divesres operacions de compra-venda, avui en dia, forma part d'un grup d'empreses escandinaves que, a l'abril del 2008 van decidir deslocalitzar la pràctica totalitat de la producció a Tailàndia.

(Informació extreta dehttp://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Copenhagen )

L'argila misteriosa (V)

Les proves de la "meva" porcellana ja estan cuites... I he de dir que m'encanta aquesta pasta ceràmica!! Realment és porcellana: té una duresa increible, és inclús més blanca que la porcellana comercial que vaig provar i...

És translúcida!!  A diferència de les porcellanes que conec, aquesta té aquesta mena de textura xamotada, però crec que això li dóna un punt força interessant. Ah, evidentment és també una pasta realment difícil de treballar... per això avui, per a continuar experimentant li he afegit polpa de paper. L'he deixada preparada i ja tinc ganes de provar a veure què dóna de sí. És el meu primer "paper clay"!

L'argila misteriosa (IV)

Aquestes dues peces són fetes amb la meva porcellana experimental. La de la dreta encara no està seca. La de l'esquerra sí. La llum al taller no és molt bona per a fer fotos però crec que es veu bastant bé la diferència de colors. En directe la cosa és encara més evident. També és evident l'esquerda a la peça seca, però era d'esperar. No l'he treballada amb massa cura i la porcellana, a més, hi té una tirada...

Aquesta ampliació és per a que veieu també la textura de la meva porcellana. De fet no sé si encara l'hauria de continuar anomenant porcellana perquè ja hi ha força diferències amb l'altra... La meva pasta ceràmica, al tacte, té com sorreta molt fina. Crec que és cosa del sílex, que potser l'hauria d'haver molt abans... Vaig passar l'argila per un sedàs però no per un morter... I com veieu, en les zones on l'he esculpit queda just com quan escarbes una pasta amb xamota... Bé, no sé si aquesta argila serà una porcellana o no, el cas és que sigui el que sigui, em sembla força interessant i ja tinc ganes de veure què passa a la cuita. Demà obro el forn!!

L'argila misteriosa (III)

En aquestes fotos podreu veure una mica millor la diferència de colors entre les dues porcellanes. La meva  grogueja bastant quan està humida. Quan s'asseca es torna força més blanca. La porcellana comercial ja era així de blanca des del començament. Pràcticament no canvia de color durant l'assecatge, a diferència d'altres argiles com el gres o els refractaris amb els que treballo normalment.

Les he retratades per totes bandes!! :-)

Es veu bé la diferència, eh? Però això és perquè la meva porcellana encara està una mica humida. Aviat us ensenyo com canvia de color quan s'asseca.

L'argila misteriosa (II)

Aquestes són les meves primeres peces fetes amb la porcellana experimental. Estan tornejades amb el fang realment molt tou, i després, un cop una mica seques, les he esculpides. Són peces petitones, per provar...

També he fet una cosa semblant amb l'argila comercial. En tots dos casos la paret de la peça era força groixuda. La porcellana era tan tova que no podia forçar-la el més mínim. Què hi farem, sóc impacient!

Aquí les teniu, costat per costat. A la dreta la porcellana comercial. A l'esquerra la "meva". La diferència en el to, s'accentúa perquè en el segon cas no estan del tot seques. Hi ha més coses que diferencien les dues pastes... en propers escrits us aniré ensenyant més diferències entre i una i altra... i també us posaré fotos en color ! :-)

L'argila misteriosa

Fa temps que tenia un sac ple de terrosos de caolí com aquests que una amiga havia trobat abandonat prop d'una antiga fàbrica a Galicia. Va fer tot el camí de tornada amb el meu "regalet" carregat al maleter del cotxe!! I feia també molt de temps que volia iniciar-me en l'inescrutable (per a mi) món de la porcellana. De manera que fa uns dies, vaig agafar una fórmula de l'Artigas i vaig tirar pel dret.

Un 30% de Caolí, un 25% de Pegmatita, 5% de Sílex i 40% de fosfat tricàlcic. És d'allò més emocionant experimentar d'aquesta manera!

Paral·lelament havia reciclat unes restes de porcellana industrial per a torn  de les que una antiga companya ceramista va voler desfer-se fa temps i que vaig rescatar per a futures proves. El meu únic contacte seriós amb la porcellana, va ser l'estiu del 2009 al curs que vaig fer a Periferias amb el Yuhki Tanaka, però finalment va ser només un breu tast, no suficient per a acabar d'entendre aquesta argila misteriosa...

La porcellana té fama d'argila difícil. La poca plasticitat, les esquerdes i una memòria d'elefant, són dels conceptes que més sovint hi trobem associats. Però també té qualitats úniques molt apreciades. La seva translucidesa en les capes fines, la seva duresa, o aquell blanc més blanc que cap altre, per exemple.

El primer pas, després de comprovar les dificultats per amassar tant la porcellana industrial com l'experimental, va ser el tornejat. En el proper escrit us ensenyo resultats. I no cal dir que els qui tingueu per la mà aquest material tan especial, esteu convidats i convidades a deixar tots els consells del món!! :-)

Maria Bofill i l'art de la porcellana. 1980-2010

El de la Maria Bofill, es un món ple de subtileses. I aquesta és una qualitat que s'estén tot al llarg de la seva obra, des de l'etapa de les fines copes de gres dels anys 80s fins les porcellanes més recents. És en aquestes darreres, que Bofill ha sabut crear-se un llenguatge propi, gràcies al qual antigues reminiscències paisatgístiques i arquitectòniques s'arrelen poderosament al present. 

 Aquesta manera de treballar la porcellana, junt amb una coherència total al llarg del seu trajecte creatiu, li atorguen un pes específic dins el món ceràmic poc apreciat a casa nostra si no és dins els cercles especialitzats.

 La porcellana, aquesta matèria rebel... És la pròpia ceramista qui ens explica com s'enfronta aquesta argila tan capritxosa en aquest vídeo. L'exposició que es pot veure encara al Museu de Ceràmica de Barcelona repassa la trajectòria d'aquesta ceramista i  és sempre emocionant veure de prop la seva obra. Si us recomano la visita és perquè sempre he pensat que hi ha quelcom d'inquietant les creacions de la Maria Bofill...  és la consecució d'aquella bellesa que resulta de despullar l'obra de tot que és superflu, una tasca tan senzilla de formular com difícil d'assolir.  I és només en les distàncies curtes que aquest tipus de veritats es revelen a l'espectador.

Exposició: Maria Bofill i l'art de la porcellana. 1980-2010
Dates: 17 de juny - 17 d'octubre, 2010
Lloc: Museu de Ceràmica
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal, 686
08034 Barcelona
Més informació: www.museuceramica.bcn.es
Telèfon: 00 34 93 256 34 65

Notícies d'abril

Abril arriba amb notícies bones i d'altres que no ho són...

Carmen Ballarin

La blogosfera ceramista del nostre país ha retut un sentit homenatge a la ceramista lleonesa Carmen Ballarin. Jo només la podré conèixer a través del que es destil·la de les paraules que han anat publicant l'Alberto Andrés, Alafia, Fernando Malo  ...  o del delicat poema que li dedica Lola Royo i que ens obre les portes cap al món personal que tan bé havia sabut definir aquesta porcellanista subtil:

Ser mucho en la discreción,

  de tus manos nace lo sencillo,  

elevando la belleza al cuadrado.

Una mirada a través del traslucido,

para encontrarte como si fuera ayer, 

sonriendo entre el blanco de tus porcelanas. 

Siempre quedara tu espacio 

como una sutil linea que bordea y abraza.

Imatges de la seva obra les podem trobar a www.artistasleoneses.es  ... qui sap si algun dia podrem veure-les de prop en alguna exposició... seria un bonic homenatge...

............................

 Per molts anys  "El meu llogaret"!

El blog de Cristina Guzman celebra el seu primer aniversari i és un bon motiu de celebració! Sé de la perseverança i de la il·lusió amb què la Cristina s'ha volcat en l'elaboració del seu blog i també sé que els blogs comporten una bona dosi d'esforç per a mantenir-los. Com em va dir un amic quan vaig començar en això, fer un blog és relativament fàcil... el que ja no ho és tant és mantenir-lo. I tenia raó!
Per això des d'aquí, MOLTÍSSIMES FELICITATS CRISTINA!! I esperem poder-te anar seguint durant molt de temps més :)

............................

 Cursos de Kamigama i de Rakú

La Chisato Kuroki ens proposa dos nous cursos a la seva casa del Maresme. Recomanable ara que ja ha arribat el bon temps!!

KAMIGAMA, es un horno experimental de papeles de periódico, no se quema y puede llegar a alta temperatura (1200 grados aprox.) en poco tiempo (2horas aprox.).Con este horno incluso se puede bizcochar. La profesora es Chisato Kuroki, ceramista japonesa que imparte cursos en Barcelona, Maresme y Napoles (Italia). El curso se hace en su taller que es una masía muy bonita de siglo XVIII en Maresme.
Este curso es apto para cualquier persona de cualquier edad, no hace falta tener conocimientos de cerámica.
En el curso hacemos
-Construcción de horno
-Esmaltar piezas con esmaltes tradicionales japoneses
-Cocción de alta temperatura
-Técnica de reserva con humo
Fecha : domingo 18 de abril 2010 Plazas limitadas
Precio : 70€ incluye materiales, café, té y bebidas *hacemos una comida colectiva que cada participante trae un plato.
Para más información:
Contactar con Chisato 93 753 96 14 657 73 83 96 chisatoceramica@yahoo.es

Troballes (I): Caroline Slotte

La xarxa és una porta oberta al descobriment. Una oportunitat d'enriquir-se a base de troballes inesperades. I ja no sé ni venint d'on, perquè la pèrdua és una constant de la navegació compulsiva, he topat amb aquesta artista. Caroline Slotte (Finlàndia 1975) treballa amb objectes trobats. La seva obra és re-creació pura. Objectes quotidians que adquireixen una nova dimensió per obra i art de les seves mans. Però el que em fa més fascinant la seva obra és que les seves peces respiren una fluida naturalitat, com si la intervenció aliena, la mutilació i la recomposició, aconseguís respectar l'essència de l'objecte. Complicitat total entre matèria i artista.

Casualitats de la vida, recent feta la troballa i buscant més informació, he vist que no fa gaires dies es mencionava aquesta artista en una notícia publicada a Alfar Galería Azul : La galería noruega Kunst1, ha debutat aquest any a la COLLECT’09, que organitza annualment el Crafts Council, comptant amb el treball de Slotte entre altres.

Més informació aquí.

Ceràmica en moviment

Barnaby Barford és un artista que ha aconseguit donar vida a la ceràmica. Ceràmica i moviment són dos conceptes que rarament interactuen. Heus aquí tot un camp per explorar...
Barford es val del stop-motion per a fer bellugar les seves figuretes de porcellana i explicar una història. Però al seu film, 'Damaged goods', l'elecció del material no és gratuïta: la matèria intervé aportant els seus propis atributs, fragilitat i palidesa, que acaben formant part de la narració. Podeu veure la pel·lícula clicant aquí i molta més informació sobre Barnaby Barford al seu web: www.barnabybarford.co.uk

Sabates de porcellana

Doncs si teniu els peus descuidats, res millor que unes bones sabates de porcellana per acabar-los de castigar... El cas és que aquestes les he descobert al Museu del Calçat Virtual.




I és de pas una aclucada d'ull a la meva sabatera preferida. Si esteu buscant calçat crec que les seves sabates us aniran molt millor,... si no us heu fet fer mai unes sabates a mida no sabeu el que us perdeu!

Liu Jianhua al Caixaforum

Fins a finals de febrer, dins l'exposició "Zones de Risc", s'exposa una peça de porcellana de l'artista xinès Liu Jianhua (1963). Sempre produeix una petita satisfacció quan, entre una selecció d'obres d'art contemporani, descobrim la presència d'un artista que ha fet de la ceràmica el seu principal aliat com a recurs expressiu.

Liu Jianhua va néixer l'octubre de 1962 a Ji'an, província de Jiangxi (Xina). Va entrar molt jove en contacte amb la ceràmica: amb només quinze anys va entrar a treballar a la Fàbrica d'Escultura en Ceràmica i Porcellana de Jingdezhen que dirigia un oncle seu. Més endavant, va estudiar escultura al Departament de Belles Arts de l'Institut de Ceràmica de Jingdezhen, graduant-se el 1989. A l'actualitat és co-professor de l'Acadèmia d'Art de Yunnan a Kunming, on viu. Ha exposat de forma individual a Hong Kong, Taiwan i Xina, i ha participat en diverses exposicions col lectives a tot el món.
La porcellana, símbol identitari de la Xina tradicional és, en mans Jianhua, vehicle de representació de l'evolució cap a una modernitat qüestionable. Així, la seva experiència en el procés de la producció ceràmica industrial, influencia obres com "Somni" (2006), un amuntegament de peça utilitària de porcellana que al·ludeix de forma rotunda al desaforat cicle producció-consum de la societat actual.

L'obra més coneguda de Liu Jianhua són potser unes petites escultures de fibra de vidre i porcellana de la que formen part diverses sèries de cossos de dona "servides" en plats com si fossin una deliciosa menja oriental. Es tracta d'una reflexió crítica sobre les actituds envers les dones, tant a la Xina com en l'escena de l'art contemporani i de la política mundials.
Però és Shangai la protagonista de l'obra que podem veure al tercer muntatge de la proposta "Zones de Risc" ( en la qual també podem contemplar entre altres "El profeta" de la sempre suggerent pintora sud-africana Marlene Dumas, o l'inquietant instalació "Movimiento en falso" del mexicà Damián Ortega). La ciutat, sembla trontollar, aguantant-se en uns fràgils fonaments que en el fons són tan sols en el seu propi reflex, l'ombra fosca de la inestabilitat, la precarietat, la desigualtat...

Gerros lunars coreans

Casualitats de la vida... Navegant per la xarxa he topat avui mateix amb aquesta pàgina web on entre altres delicioses artesanies coreanes hi ha imatges i informació sobre els gerros lunars coreans. Si la visiteu, no us perdeu la composició minimalista dels estels de paper, ni les curioses "esposes de bambú". Aquesta és una traducció "sui generis" del text que parla dels gerros:

"Anomenats així per la seva semblança amb la forma de la lluna plena, ‘dalhangari’ en coreà, van prevaldre des de finals del segle XVII fins el XVIII. Saongwon, la comissió governamental encarregada del menjar reial i dels banquets, tenia una branca ubicada a Gwangju, Gyeonggi-do on es manufacturaven els gerros lunars de porcellana blanca o ‘baekja’ destinats a la cort reial Els gerros lunars són peces rares, només en queden uns pocs i tenen una alçada entre 44 i 47 cm.

Un gerro d’aquestes dimensions s’havia de fer en dues parts, dos bols, base i part superior, que després s’ajuntaven, ja que no podien ser tornejats d’una sola peça.
Per això, la seva forma és lleugerament irregular: les parts no són exactament simètriques. La junta entre les dues meitats encara es pot distingir a la part de dins. Tant la boca com la base estan sutilment corbades cap a fora i els seus diàmetres són similars. Pel que fa al color són d’un blanc lletós i pàl·lid, i la capa d’esmalt és relativament gruixuda. Es tracta d’una completa gamma de blancs més que d’un sol un color blanc. Sobre la superfície del gerro queden impureses o traces de bombolles d’aire, petits foradets creats durant la cuita. En algunes parts de la superfície es poden observar craquelats que realcen la bellesa natural dels gerros lunars. "