dissabte, 26 de setembre del 2009

Qui és qui? (i III)

Sóc conscient que la meva dispersió vital actual ha esquitxat el meu blog i que m'he complicat en això de publicar fotos i pistes. Però com que rectificar és de savis... Aquí ho teniu tot juntet, fotos i pistes, més accessible i ordenat. I ben aviat penjaré les solucions aquí, en una mena de fitxer de materials que espero anar completant poc a poc i amb la intenció que seveixi a més d'un apassionat de la química (o potser millor alquímia?) ceràmica.








Núm 1: El primer material, és una roca ígnea, de composició semblant al feldespat però amb una proporció més elevada de Silici. Actúa com a fundent primari a alta temperatura i com a secundari a baixa. Altres noms: Pedra de Cornualles o Rocosa de Xina.

Núm 2: Aquest mineral es pot consederar com una frita natural que conté òxids de bor i de calci. És un potent fundent de baixa i també s'usa com a fundent secundari a alta.

Núm 3: Un dels components estrella dels esmalts d'alta temperatura en una de les seves variables. També anomenat Albita.

Núm 4: El seu nom té reminiscències gregues... En proporcions inferiors al 25% actúa com a fundent a alta temperatura, però en quantitats superiors matifica els esmalts.

Núm 5: Un fundent secundari a baixa, també utilitzat a alta. El deu color verdós és molt característic. Afavoreix l'obtenció del blau de coure. Generalment s'usa en percentatges inferiors al 10% i és tòxic.

Núm 6: Aquest mineral és un silicat de calci. Aporta resistència als esmalts. Deu el seu nom al mineròleg anglès Sir W. H. Wollaston (fàcil aquesta, eh? ;) )

Núm 7: Fundent actiu a totes les temperatures, és soluble i per tant és preferible emprar-lo com a frita. Redueix la tendència a esquerdar-se dels esmalts alcalins, gràcies a que en minimitza l'expansió tèrmica.

Núm 8: És un carbonat de calç i de magnesi. Matifica els esmalts d'alta temperatura i el seu nom li deu al geòleg francès Dolomieu.

Núm 9: Fundent alcalí bàsic en els esmalts d'alta temperatura, també anomenat ortoclasa.

Núm 10: Silicat de la família dels feldespats. És una mena de frita natural de liti ja que és insoluble. Contribueix a disminuir la temperatura de fusió dels esmalts d'alta temperatura.

Núm 11: Silicat de magnesi. També s'utilitza en pastes ceràmiques per a augmentar la resistència al xoc tèrmic.

Núm 12: És una de les fonts més importants del silici, el principal component del vidre. És la famosa "pedra foguera" o "pedernal" en castellà.

Núm 13: Argil·la col·loidal molt plàstica. S'afegeix als esmalts per a millorar-ne la suspensió.

Núm 14: És el mateix material que el núm. 9, però d'un altre jaciment.

Núm 15: És un feldespat molt fusible. Ajuda a reduir la temperatura de fusió dels esmalts. Pot contenir alhora sodi, potasi, calci i magnesi.

Núm 16: Silicat d'alumini i liti. Fundent d'alta temperatura que contribueix a la resistència al xoc tèrmic.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Recomanació per a la Mercè


Si sou amants d'aquests petits éssers animats que són els titelles, us recomano que aprofiteu l'actuació de "La Canija" a les festes de la Mercè. La iaia flamenca més salá i amb més mala llet del món torna a la càrrega de la mà de la Marga i la Miren a l'antiga fàbrica de Fabra i Coats. Aquí us passo la invitació de la Canija "in person":
"Hola a tó el mundo, sobretó a los guapos! La Canija al habla, este año he colao el tablao ma's pequeño der mundo en la Merce, concretamente en la fabrica de Sant Andreu , Fabra i Coats... no su's lo perdais, que lo pasaremos genial! Como siempre me acompañan mi Candilejo (al cante y guitarra), las niñas y yo, que estoy que me desbordo! Si quereis venir a liarla parda...Actuamos 24, 25, 26 y 27 de septiembre en Fabra i Coats, dos pases diarios a las 18.30 y a las 20.30, y es gratis asin que otra excusita que no sea la crisis... que estais mu cansinos con el tema!
petonazos para todos."

dissabte, 19 de setembre del 2009

Qui és qui? (II)

Aquí teniu quatre materials més per desxifrar...



i unes quantes pistes per a esbrinar els quatre primers:



Núm 1: El primer material, és una roca ígnea, de composició semblant al feldespat però amb una proporció més elevada de Silici. Actúa com a fundent primari a alta temperatura i com a secundari a baixa. Altres noms: Pedra de Cornualles o Rocosa de Xina.

Núm 2: Aquest mineral es pot consederar com una frita natural que conté òxids de bor i de calci. És un potent fundent de baixa i també s'usa com a fundent secundari a alta.

Núm 3: Un dels components estrella dels esmalts d'alta temperatura en una de les seves variables. També anomenat Albita.

Núm 4: El seu nom té reminiscències gregues... En proporcions inferiors al 25% actúa com a fundent a alta temperatura, però en quantitats superiors matifica els esmalts.

Què tal, us en sortiu?


dimecres, 16 de setembre del 2009

Qui és qui? ( I)

Bé, després de la frivolitat del darrer escrit, potser no estarà malament passar a coses una mica més serioses... Els darrers dies al taller, entre altres menesters, m'he dedicat a fer una cosa que tenia moltes ganes de fer i que, la veritat, no havia fet mai abans. Són aquests botons de fusió.


Els botons de fusió consisteixen en uns petits recipients on es posa una mica de material ceràmic en la seva froma pura i que es couen a diferents temperatures. En aquest cas a 1260ºC. La finalitat d'aquest experiment, és poder veure quina és la naturalesa dels diferents components dels esmalts, engalbes i pastes ceràmiques quan no estan combinats entre sí, si es sotmeten a una cuita. La veritat és que és una bona manera de comprendre quina funció cumpleix cadascun quan, després, els fem servir en alguna de les nostres fórmules.


Així ,podem comprovar la capacitat de fusió del bòrax, la refractarietat del sílex o com s'arruga un feldespat quan està tot sol d'una forma molt visual i directa. Només amb aquest petit experiment, i malgrat els anys que fa que vaig preparant esmalts a tort i a dret, he descobert força coses!!


I per a compartir-ho amb els qui em llegiu, he pensat fer-vos partíceps dels meus experiments amb un petit joc. Us aniré mostrant amb més detall els botons sense dir-vos els materials de què es tracta, a veure si els endevineu. Els més experimentats podeu provar d'endevinar-los a la primera, i, per als qui no ho veieu clar, aniré afegint algunes pistes en forma de comentari. L'objectiu no és més que aprendre a distingir-los entre ells. Podeu jugar-hi en la intimitat o, els més atrevits, llençar-vos i deixar la vostra aposta o crear debat. Qualsevol aportació és bona per a contribuir a l'aprenentatge col·lectiu... Us animeu??


N'hi ha 16. Així que aquí van els quatre primers (cliqueu a la foto i els veureu amb més detall).

dimarts, 15 de setembre del 2009

Adéu fantasma...


Avui els noticiaris han donat la notícia de la mort de Patrik Swayze. No em faré ara la hipòcrita... Swayze sempre em va semblar un pèssim actor, i, posats a triar un fantasma que se m'aparegui mentre tornejo... doncs ara mateix se me n'acudeixen una bona dotzena de més guapos i suggerents. Però bé, el destí o potser millor dit les productores, van decidir que fos ell i no un altre l'encarregat de protagonitzar l'emblemàtica escena del torn a "Ghost ". Quedi clar que els que tornegem sabem que les escenes reals quan una s'asseu al torn solen ser bastant més prosaiques... Què hi farem... Ara, no em faria res que la cosa algun dia anés així...(sempre que em deixessin triar el fantasma, és clar). Aquí va el tràiler per als qui l'hagueu oblidat.



No he aconseguit averiguar quin/a ceramista devia fer realment les peces de la peli, darrera la parelleta n'hi ha una estanteria plena i dubto que siguin de la Demi Moore...

Troballes III: Xenia Taler














Tan senzilles com boniques, les rajoles dissenyades per Xenia Taler i executades per Steven Koblinsky. Afincats a Toronto, porten desenvolupant aquest projecte ple de color des del 1996.... Són com il·lustracions de contes fetes sobre fang, expressives i alegres.

Podeu veure'n més aquí: http://www.xeniataler.com/


dilluns, 14 de setembre del 2009

Un gat a l'aigüera

Avui m'he trobat el gat a l'aigüera... He pensat que potser volia beure aigua. Encara que tinguin el seu bol ple, els gats són capritxosos i de vegades prefereixen beure-la d'un altre lloc. Així que li he omplert un bol de raku que tenia per allà al damunt amb aigua fresca. Efectivament, s'ha posat les botes de beure i, quan ha acabat, ... s'ha tornat a ficar dins l'aigüera!

dissabte, 12 de setembre del 2009

Rakú a les fosques

El dia s'escurça cada vegada més i ahir se'ns va fer de nit fent rakú a Barberà del Vallès. Un rakú especialment experimental, perquè tot i que algunes teníem ja experiència, era la nostra primera vegada soles amb el forn, sense el consell de cap veterà. Esmalts nous, un cremador per entendre, unes curves per provar... Anar intentant solucionar cada petit entrebanc i aprenent alhora.

No va estar gens malament! I tot i l'extrema foscor que regnava quan vam fer la darrera cuita, vam aconseguir rescatar totes les peces d'entre la fullaraca cremada.

Inclosa aquesta petita granoteta que se'ns va resistir fins l'últim moment!

dijous, 10 de setembre del 2009

Olles: experimentant...





Fa temps que vaig experimentant al voltant de les olles de ceràmica. Ahir em vaig emportar a casa un parell de petites cassoles provinents de la darrera fornada. La que veieu a la foto n'és una. L'altra ni tan sols va sobreviure unes hores a la cuina... no he arribat a estrenar-la. Durant la meva absència va patir un "accident"... Un copet i... adéu cassola! Això és que m'han explicat... Llàstima, la Llei de Murphy es cumpleix: era la que més m'agradava :( . La part bona és que res m'impedeix de fer-me'n una altra d'igual o millor encara!!

En fi, la majoria de ceràmiques poden fer-se servir al forn, si es segueixen les degudes precaucions ( de fet van néixer en un forn i a molt més alta temperatura de la que es couen els pollastres o els pastissos!!). Però la ceràmica per a coure amb flama directa és tota una altra història. Si no ens assegurem que el fang és l'adequat, l'esquerda està assegurada des del primer guisat. En molts països, com ara a Mèxic o al Marroc, la ceràmica que es fa servir per a cuinar està cuita a molt baixa temperatura ( si la piqueu, el fang no fa "cling" sinó més aviat "toc", com si fos de fusta... ). És el cas dels tagines, per exemple. La porositat característica de la ceràmica poc cuita, ajuda a la resistència de la peça al xoc tèrmic que representa la flama directa.


Utilitzar un fang amb força xamota, és també una bona manera de prevenir l'impacte del xoc tèrmic. Les peces per a cuinar, d'origen zamorà, que vaig comprar a Argentona l'any passat, estan fetes d'un fang molt rude, amb una xamota prou groixuda. La xamota, formada per partícules de forma irregular, s'interposa en l'estructura laminar de l'argil·la i facilita un camí a l'aire calent, reduïnt el risc de ruptura.

La meva cassoleta està feta d'un fang xamotat blanc... funcionarà?? S'accepten idees i consells! Ah, i receptes també :).

diumenge, 6 de setembre del 2009

"Nova vida..."

He passat les darreres setmanes envoltada de caixes. És el que tenen els trasllats... les caixes, un passat deixat enrera, els amics incondicionals i generosos ben carregats pujant i baixant escales i un aire fresc, ple d'energia renovada, que es deixa respirar després de tancar la porta del vell pis per sempre més.
Tots els maldecaps han valgut la pena. Per si no es nota... estic encantada. Tinc poms de ceràmica a totes les portes i terres de mosaic hidràulic, i un gat- encara que sigui de préstec-, que també està encantat amb la seva nova llar. Diguem que, en qüestions de llar, és un somni fet realitat.
Related Posts with Thumbnails