EXPOSICIÓ YUKIKO MURATA

Demà, inauguració de l'exposició de Yukiko Murata a les 19h a la Sala ACC.

Ens ha deixat la Susan Mussi

He sabut fa poquet que ens ha deixat la SUSAN MUSSI, ceramista veïna del meu barri de taller, Sants, especialista en la decoració en sobrecoberta i impulsora d'un projecte preciós i superinteressant, el DICCIONARI CERÀMIC online.

Una abraçada a tota la gent que us era propera i un reconeixement especial per a ella que, a banda de la seva obra, ha dedicat molt de temps i esforç desinteressat a un projecte destinat a l'ús i gaudi de tots i totes les ceramistes.

Aquest tipus d'iniciatives sempre em semblen d'una generositat excepcional. Podeu consultar-lo aquí:

http://ceramicdictionary.com/ca/

No deixeu de fer-li una visita. Gràcies Susan i fins sempre!

Intensius de tardor amb Encarna Soler Peris

Aquesta tardor, tornarem a tenir la ceramista Encarna Soler Peris (http://www.encarnasoler.es/) al meu taller de Barcelona on impartirà dos cursos molt interessants!!

Partint de la seva interpretació de la filosofia wabi-sabi, la ceramista Encarna Soler Peris realitza peces úniques de gran bellesa i caràcter. En aquest dos cursos, aprendrem a elaborar alguns objectes amb les tècniques tradicionals que ella utilitza per a realitzar les seves peces.

"El Chawan com a metàfora" 

DISSABTE, 18 d'OCTUBRE de 10 a 17h 

Preu: 66 euros

 "Tres objectes quotidians del Japó: tècnica del buidat"

DIUMENGE, 19 d'OCTUBRE de 10 a 14h

Preu: 40 euros

Els dos cursos tindran lloc al meu taller de Barcelona. Per a més informació: elimalva@yahoo.es/680928069 (Eli)

Us esperem!!

Toshiko Takaezu: apunts biogràfics

Toshiko Takaezu (pronunciat To-Shi-ko Taka-Yay-zu) va néixer el 17 de juny de 1922, a Pepeekeo (Hawaii). D'ascendència japonesa -els seus pares eren d'Okinawa-, les seves ceràmiques manifesten una simbiosi estètica i tècnica entre les cultures orientals i occidentals, sempre profundament lligada al seu amor per la natura.

Durant una visita al Japó amb una de les seves germanes el 1955, Takaezu va passar un temps en un monestir zen i amb alguns dels més eminents terrissers tradicionals del país nipó. De seguida va connectar amb la filosofia zen. Per a ella, la ceràmica formava part de la natura: “No veig cap diferència entre fer ceràmica, cuinar o cuidar de les meves plantes. Tot està relacionat. Tanmateix, per a mi treballar el fang és una necessitat . És tan gratificant, em regala tanta alegria,... i m'ha proporcionat moltes respostes a la vida. " (De fet, sovint utilitzava els seus forns per coure el pollastre o per assecar bolets, pomes o carbassons.)

Takaezu va estudiar art a la Universitat de Hawaii, a Manoa, però el 1951 va ingressar a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Bloomfield Hills, Michigan, per formar-se amb la ceramista finlandesa Maija Grotell, un ferma creient en l'experimentació que permetia i animava els estudiants a trobar el seu propi camí. Si bé és cert que al principi de la seva carrera Takaezu va treballar la peça utilitària, a finals dels 50, fortament influenciada per la seva mestra, va abraçar el concepte de la creació ceràmica com a obra d'art,  feta per ser mirada enlloc d'utilitzada.

Al llarg de la seva carrera, Takaezu va explorar un selecte repertori de formes, la gran majoria derivades del recipient vertical tancat que finalment s'ha convertit en un símbol de la seva obra.  

Les seves primeres peces eren fetes gairebé exclusivament al torn, però a mesura que anava imaginant formes cada vegada més grans, va incorporar també d'altres tècniques de construcció manuals. 

A partir del 1990 les seves peces creixen verticalment de manera notable i s'alliberen de les restriccions circulars de la roda.

També és aleshores que comença a tancar la part superior de les boles, deixant només com un petit mugró, i acaba per convertir-les senzillament en un gran llenç d'argila esfèric.

 El caràcter individual de cada peça vindrà donat per un seguit de matisos pictòrics, fruit d'un treball espontani amb els esmalts. Takaezu camina al voltant de la peça mentre aboca l'esmalt amb llibertat i destresa, i el deixa córrer o degotejar. 

Superposa múltiples esmalts, de vegades els respatlla o els esgrafia, o hi afegeix pinzellades... Aportant tots aquests elements d'improvisació al seu treball, Takaezu equilibra un procés de construcció més metòdic. 

De vegades Takaezu exhibia les seves grans “llunes” en hamaques en una al·lusió al seu mètode d'assecatge de les peces sobre xarxes.

Un altre aspecte important de la contribució de Takaezu a la ceràmica, és la seva faceta de professora. La seva passió per l'argila era contagiosa i va disfrutar sempre de compartir-la. A més de les classes, va tenir aprenents treballant al seu taller durant tota la seva carrera. Takaezu sempre insistia en l'alta missió del ceramista. A l'aula, repetia com un mantra: “Res de cendrers, res de souvenirs!!”.  

Va ensenyar a l'Institut d'Art de Cleveland durant gairebé una dècada i durant 25 anys a Princeton, on va ajudar a desenvolupar el programa d'art visual. Es va retirar de Princeton el 1992. Va morir l'11 de Març del 2011.

El seu treball ha estat objecte d'una retrospectiva itinerant que va començar al Museu Nacional d'Art Modern de Kyoto el 1995, i de l'exposició "La poesia de l'argila: L'art de Toshiko Takaezu" al Museu d'Art de Filadèlfia el 2004. La seva obra queda recopilada al llibre: "L'art de Toshiko Takaezu: En el llenguatge del silenci", editat per Peter Held. 

Entrevista amb Toshiko Takaezu:

An Interview with Toshiko Takaezu from D.B.Long on Vimeo.

Aquí la veureu treballant uns anys enrera (a partir del min 8´20" aprox.):

Eva Zeisel: apunts biogràfics

Em pregunto per què mai no havia sentit a parlar d'Eva Zeisel fins que amb el nou any la xarxa ceràmica s'ha fet ressò de la seva mort als 105 anys. Però qualsevol moment és bo per a descobrir una obra interessant, subtil i corba com  la de la ceramista hungaresa Eva Zeisel.

Eva Stricker va néixer a Budapest el 1906. Als 17 anys va ingressar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts amb la intenció de convertir-se en pintora, però la seva mare la va convèncer per a que aprengués un ofici mitjançant el qual creia que podria guanyar-se millor la vida. Va ser així com Eva va aprendre l'ofici de terrissaire tradicional, un aprenentatge no sempre fàcil ni agradable. Eva va ser perseverant en el seu objectiu i aviat es va graduar en la condició d'oficial. Només un any després la seva obra va ser exposada al Sesquicentenari de Filadèlfia, on va guanyar una menció honorífica. Per aquella època, Eva ja estava treballant com a dissenyadora a la fàbrica de Kispest, a Budapest.

Però Eva necessitava volar del niu, viatjar, ampliar la seva experiència i alhora millorar les seves habilitats. Per això va traslladar-se  treballar a Schramberg, Alemanya, on va adquirir coneixements en totes les fases de la producció industrial i es va convertir en una de les primeres persones (certament  en la primera dona) que va apostar per promoure l'art de la ceràmica en la producció en massa contemporània.

Al cap d'un temps, es va mudar a Berlín i s'incorporà a treballar en d'altres fàbriques a Hamburg i de tot Europa. El 1932 va viatjar a Rússia, en part de vacances però també, al igual que molts altres artistes joves idealistes i intel·lectuals de l'època, per tal d'experimentar els nous moviments artístics i socials. Allí, com a dissenyadora industrial amb experiència, se li va oferir una feina per a assessorar en la modernització de la indústria ceràmica, on la creativitat i el dinamisme d'Eva tenien molt a aportar. Va recórrer tot Rússia per tal d'entendre i coordinar els esforços i crear una fàbrica que produïria objectes quotidians per a les llars dels ciutadans. Els seus esforços van ser reconeguts, i aviat va ser traslladada a la fàbrica de Lomonosov a Leningrad (l'antiga Fàbrica Imperial de Porcellana). Això al seu torn va acabar menant al seu nomenament com a Directora Artística de la Indústria de Porcellana i Vidre del país.

Aquest ascens trepidant va quedar truncat el 1936, quan es va veure implicada en una de les purgues estalinistes, acusada de conspirar contra la vida de Stalin. Va ser empresonada a la presó de la NKVD durant 16 mesos, la major part del temps en un confinament solitari. Allí va ser sotmesa a les primeres formes de rentat de cervell, tortura, i a l'amenaça constant de que cada dia seria l'últim. Fins que un dia, amb la mateixa roba que duia a la cel·la, van alliberar-la en un tren que sortia cap a Àustria. Mai es va saber realment quina va ser la raó del seu empresonament ni tampoc perquè va ser alliberada. Un cop a Àustria, just a temps d'escapar de l'Anschluss, va marxar a Anglaterra, on es va casar amb Hans Zeisel, que portava set anys esperant-la. El 1938 van anar a Nova York on es van establir ja de forma permanent.

  El 1939 es va crear el departament de ceràmica de disseny d'arts industrials al Pratt Institute de Brooklyn, on va donar classes fins al 1952.

Començant per Sears, Zeisel va dissenyar per les firmes més prestigioses del planeta (Xina Castleton, Hyalyn, Phillip Rosenthal (Alemanya), Mancioli (Itàlia), Heisey, Noritake (Japó), Toki Nikkon (Japó)...)

 

  El 1942 va ser seleccionada pel Museu d'Art Modern de Nova York per dissenyar una línia de vaixella de porcellana fina per a la Companyia Xina de Castleton Pennsylvania. Els dissenys no van estar llestos ni es van produir fins al 1945, degut  a les restriccions a causa de la guerra, però van ser presentats  en una exposició al MoMA el 1947.

Des d'aleshores fins la seva mort, aquesta hereva de la Bauhaus i de l'"art nouveau" rus, va arribar a crear al llarg de la seva carrera més de 100.000 objectes ceràmics. A Zeisel li agradava dir que treballava "per a l'usuari, el seu bon amic" i que volia "capturar" en la seva obra "el llenguatge màgic de les coses".

VI Fira de ceràmica d'El Vendrell

De fira en fira... demà marxem cap a El Vendrell! I també aquest cop estaré molt ben acompanyada. Comparteixo un lloc a la fira amb dues grans ceramistes: la Camil·la Pérez Salvà i la Yukiko Murata. Si encara no les coneixeu, podeu fer-ho a través de dos dels blogs més actius, interessants i elegants de la blogosfera ceràmica escrita en català: La Llar de Yukiko i En Blau.

En aquest últim, podreu llegir el que la Camil·la ha escrit en motiu de la nostra participació a la fira, que és una ressenya preciosa de la feina de cadacuna de nosaltres... no cal dir res més C-:

Ens veiem a El Vendrell!!

Regal d'aniversari!!!

Va arribar per correu ahir, i no puc parar de mirar-lo!!! 

Un superREGAL!!!

 

 GRÀCIES LAIA!!! :-)

Exposició: Del mar: el blau de Maria Teresa Capeta

 

 La Maria Teresa Capeta, s'ha endinsat en la poètica blava de la pasta egípcia en les seves darreres peces. Encara queden uns pocs dies per a poder veure l'exposició Del mar: el blau a la galeria de la Camil·la Pérez Salvà d'El Vendrell.

Diu l'autora que la pasta egípcia és una matèria viva. Un material viu com ho és el punt de partida: el mar. Després de la cuita, les peces segueixen evolucionant, adquirint eflorescències sobre les superficies vitrificades, tènues pàtines en forma de polssim blanc, com espurnes d'escuma ...

Una simfonia de blaus defineix l'essència cromàtica d'aquestes delicades peces: boles i àbacs.

La galeria de la Camil·la és un raconet que no podeu deixar de visitar si mai aneu a El Vendrell. En els temps que corren, la capacitat de tirar endavant iniciatives com aquesta em sembla la demostració més definitiva de la naturalesa dels llaços que uneixen aquesta gent amb la ceràmica.

Un compromís  envers l'art i la ceràmica, que la Camil·la fa palesa periòdicament i amb molta sensibilitat al seu blog En blau. Una lectura molt recomanable!

Exposició: AIXTART. Camil.la Pérez Salvà-CERÀMICA

El proper divendres 25 de març la Camil.la Pérez Salvà inicia la temporada  a la seva galeria i ho fa amb l’exposició AIXTART. 

AIXTART: Fenícia, verge, deesa de la fertilitat, l’amor i la vida, regida pel planeta Venus. El seu culte, primaveral, s’extengué per tota la mediterrània, adoptant altres noms. Esther (hebreu), estela (italià),star (anglès), Itziar (euskera)

Diu la Camil·la: "La col.lecció de ceràmiques que presento està fortament lligada amb la natura en general, però principalment amb la primavera, pel que aquesta té de reactivació dels ELEMENTS, terra, aigua, aire, sol…foc."

Es podrà veure del 25 de març al 30 de maig de 2/4 de 6 a 2/4 de 9. De dilluns a dissabte, dimarts tancat. L'adreça és Pl. de les Garrofes,4 (El Vendrell)

La llar de Yukiko

La Yukiko Murata acaba d'estrenar blog i estic molt contenta d'aquesta incorporació a l'esfera cibernètica. La Yukiko va ser professora de disseny de la meva germana a l'escola del vidre i jo aleshores ja al·lucinava amb les propostes que feia als seus alumnes. Em semblaven una manera extraordinària d'estimular la creativitat... (jo volia ser també alumna seva :-) )

El temps em va portar a conèixer poc a poc la seva obra extraordinària en ceràmica i vidre, sempre delicada i plena de virtuosisme. La coneixença personal s'ha anat donant més endavant, també mica en mica. Aquest món és molt petit i finalment tots i totes estem enllaçats d'alguna manera. I així he arribat a poder descobrir també la persona que hi ha darrera de tanta bellesa. Una persona amb una creativitat sense límits i molt generosa. Apassionada i que contagia aquesta passió. Amb tot plegat estic segura que aquest nou blog serà una aportació molt gratificant per als qui cada dia ens agrada treure el nas a la xarxa i veure què fan els companys i companyes als seus tallers. La Yukiko ens dóna la benvinguda a la seva llar. Benvinguda a la xarxa, Yukiko!

Exposició: Geometries Orgàniques de Penélope Vallejo

Les darreres ceràmiques de la Penélope Vallejo estan exposades al CC La Bòvila de l'Hospitalet fins el proper 23 de desembre. Anar-les a veure és un bon regal per a fer-vos a vosaltres mateixos  o a vosaltres mateixes aquests Nadals. Encara queden uns dies!!

Veig aquestes peces com grans fruits petris, fruits de la Terra que podríem trobar de forma natural en qualsevol paisatge milenari, en un territori intacte preservat de presència humana.  Són peces d'una solidesa serena, d'una austeritat honesta. Sorgides de la destresa corporal que lliga a l'artista al torn i acabades amb subtilesa i delicadesa.

Exposició Geometries Orgàniques de Penélope Vallejo

al CC La Bòvila Plaça de La Bòvila de L'Hospitalet de Llobregat

de dilluns a divendres. De 10 a 14 h i de 16 a 20 h.

Més informació: Tel. 93 480 71 82

EXPOSICIÓ "Geometries orgàniques"

Cita important! El proper dimarts, 30 de novembre, a les 19h de la tarda al Centre Cultural La Bòbila, a l'Hospitalet s'inaugura l'exposició de ceràmica Geometries orgàniques de la ceramista Penélope Vallejo. L'exposició es podrà visitar del 30 de novembre al 23 de desembre de dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 16 a 21h.

Així ens introdueix aquest nou treball:

La natura se’ns presenta en una suma d’elements geomètrics a la vegada que orgànics formant estructures animals, vegetals o minerals. Allà on la llum no arriba, l’ombra les envaeix reinventant-les i formant-les de nou.
Geometries orgàniques pretén ser un treball d’acostament a les formes de la natura presentat amb aquests volums de gres realitzats a torn i posteriorment ensamblats.

... allò bell no és una substància en si, sinó tan sols un dibuix d’ombes, un joc de clarobscurs produït per la juxtaposició de diferents substàncies... Tanizaki 

Compartir taller

Aquestes peces tan fresques i hipnotitzants les fa la meva companya de taller, l'Ester Artajo. Ara ja fa més d'un any que compartim espai i he de dir que estic encantada. L'Ester és una curranta de cap a peus. Fa més hores que un rellotge, tot i que ha de combinar la feina al taller amb  la "seva altra feina"  (us sona?) al Poble Espanyol. Allí canvia de material i treballa el vidre a la botiga-taller de LuesmaVega. Però l'Ester també porta la ceràmica a la sang i és fantàstic tenir algú al taller amb qui poder intercanviar experiència, dubtes, idees... I bé, l'Ester també ha estat realment allà quan ha calgut, a les verdes i a les madures... vaja, enmig de tant de desastre natural i tant de paleta desastrós no sé què hagués fet sense ella!!

I a l'altell del taller, tot i que no es  prodiga tant com voldríem, ja fa temps que s'hi ha instal·lat la Jamaine. La Jamaine treballa al Liceu amb el tema vestuari i ha omplert el taller de materials de tota mena per a reciclar. És tota una artista també!!

El proper diumenge hem preparat totes tres un dia de portes obertes i una mica de castanyada per a amics i coneguts. Si seguiu el Pastafangs i no ens coneixem, però us ve de gust apropar-vos-hi, escriviu-me un mail i us envio els detallets. També esteu convidats/convidades a passar!

Eve Ariza a Barcelona

 

Los Vacíos Urbanos és segons la seva pròpia definició:  "Un espai  per a pensar la ciutat. Intervencions artístiques, antropòlegs urbans, crítics arquitectònics, fotògrafs de la quotidianitat, sociòlegs presents i persones que trepitgen terres cada matí".

La ceramista Eve Ariza exposa dins el marc d'aquesta mostra col·lectiva que ha organitzat aquest espai i que tindrà lloc el proper dijous 21 d'octubre al C/ Milà i Fontanals 44-46 a partir de les 18.30. Les obres exposades  sorgeixen d'una reflexió sobre el buit urbà definit de la següent manera: "El vacío urbano, descrito “formalmente” como espacio urbano remanente de la dinámica urbana; terrenos vacíos o subutilizados que no se desarrollan en la plenitud de su potencial, contrariando el principio de función social de la propiedad, aparece como posibilidad. Pero: ¿Cuántos espacios “llenos” se adaptan demasiado bien a esta descripción ?
¿Cuántos espacios “vacios” no se identifican con esta supuesta subutilización o no plenitud de su potencial a pesar de las apariencias? ¿Qué es realmente un vacío urbano?". S'exposaran totes les obres rebudes en aquesta convocatòria oberta que només posava com a condicions un límit en la mida (un DIN A4 màxim) i un valor de venda entre 0,60 i 6 euros.

Eve Ariza és una artista amb un missatge plàstic potent i iconoclasta que emergeix des de les terres andorranes per a donar color i humor a la ceràmica més jove d'aquest país. Podeu fer-vos una mica millor a la idea si feu una visita al seu blog  on podreu donar un cop d'ull a tot el que fa. L'alternativa més llaminera és veure en viu la seva contribució a l'exposició de  Vacios Urbanos. Alguna cosa em diu que l'Eve no presenta obra ceràmica en aquesta ocasió, però independentment del material, segur que valdrà la pena deixar-nos sorprendre un cop més per l'agudesa de les seves creacions. Els que esteu lluny de la ciutat no teniu excusa ja que a partir del dia 22 podeu visitar-la també en versió virtual. Teniu tota la info aquí.

Cristina Guzman Traver

Fa dies que no aconsegueixo organitzar-me i que estic una mica mandrosa per a escriure... però aquest matí la Cristina Guzman m'ha deixat sense excuses per a escapar-me de publicar una nova entrada. Unes petites ceràmiques de la Cristina m'esperaven aquest matí a correus, ben embolicades en un paquet d'aquells que susciten l'antiga i màgica il·lusió dels enviaments postals. Dos Ullets de fang i una petita escultura han viatjat des de terres valencianes fins a casa meva gràcies a la generositat d'aquesta ceramista valenciana.

La Cristina i jo no ens coneixem personalment. Un dia, poc temps després de començar a escriure aquest blog, vaig rebre una trucada d'una desconeguda que em felicitava i m'encoratjava a seguir. Ràpidament vaig captar el caràcter obert i desinteressat de la Cristina i he anat descobrint amb el temps, a base de mails i breus converses telefòniques i lectures de blog, a una dona profundament compromesa amb el món ceràmic i  apassionada del fang i de la vida... Són les coses boniques d'aquest món cibernètic que de vegades pot resultar tan solitari i llunyà ...

M'ha fet moltíssima il·lusió poder tenir aquests Ulls de fang entre les mans. La ceràmica és una matèria tàctil en un percentatge molt elevat i jo només havia vist fotos de les peces de la Cristina. Un cop més se'm confirma com n'és d'important en la nostra especialitat anar més enllà de la bidimensionalitat fotogràfica i intentar sempre conèixer qualsevol creació ceràmica de forma presencial.

Les relacions entre persones també s'enriqueixen quan adquireixen una forma presencial, de manera que espero que el dia de conèixer la Cristina de carn i ossos no quedi gaire lluny i així poder agraïr-li personalment aquest preciós gest. 

De moment, des d'aquí, gràcies Cristina!

Exposició INOCHI NO WA

La Chisato Kuroki m'envia aquesta convovatòria de l'exposició que està preparant al Museu del Càntir d'Argentona, a la plaça de l'Església, 9. La inauguració tindrà lloc el dissabte 25 de setembre a les 20h.

EXPOSICIÓ INOCHI NO WA - RODA DE LA VIDA
Ceràmiques de CHISATO KUROKI

"L’acte de crear, de modelar la matèria, de donar forma al fang, és per a mi un viatge a l’interior. En la profunditat fosca i silenciosa del meu ésser, com en un oceà d’aigües en moviment lent i constant, em deixo arrossegar per corrents que em parlen de tristeses i alegries, patiment i felicitat, vida i mort... Les meves obres procedeixen d’aquest lloc i així, a mesura que el fang pren forma, em descobreixo novament a mi mateixa i al lloc d’on vinc, el meu origen. Un origen alhora singular i col·lectiu, propi i aliè, aquest punt de partida que ens posa en comunió amb tots els éssers.

Les meves peces, un cop acabades, em provoquen una impressió ambigua de proximitat i llunyania, com si aquesta forma que acaba de sorgir de les meves mans tingués una llarga història amagada en el seu interior. Una història que no em pertany, però de la qual participo al unir amb el meu treball aigua i terra, aire i foc. Un procés que, com la roda de la vida, està en constant transformació."

Chisato Kuroki



Per a més informació podeu visitar el web del museu: www.museucantir.org  o el blog de la Chisato.

 

Denise Wren: apunts biogràfics

Denise Tuckfield, va néixer a Albany, a l'oest d'Australia, el 1891. De ben petita va traslladar-se  a viure a Gran Bretanya quan, l'any 1900 la seva família va emigrar cap a Surrey, Anglaterra. Allí va estudiar a l'Escola d'Art de Kingston durant cinc anys, on rebia classes del dissenyador d'Art Nouveau Archibald Knox . El 1912, va desvincular-se de l'escola per a cofundar, junt amb el seu mestre, el Knox Guild of Design and Craft (que podria traduir-se com el Gremi Knox de Disseny i Artesania).
Va ser també a Surrey que la ceramista va aprendre l'ofici del torn d'un terrisser local. En agraïment, un cop finalitzat l'aprenentage, Wren va comprar-li un torn de peu. L'estada de Wren al Knox Guild va durar un any, després del qual va casar-se amb Henry Wren. Va ser amb ell que més endavant va organitzar durant més de deu anys l'exposició anual  Artist-Craftsman Exhibition al Central Halls de Westminster.

Denise Wren va assistir a classes de terrisseria durant un any, el 1920, a la Camberwell School of Arts and Crafts. Després, va establir-se en una casa amb el seu marit a Surrey i va muntar-hi la terrisseria Oxshott Pottery.  Allí  va dissenyar i construir diversos forns de gas i de llenya, en els quals feia les cuites per a les seves ceràmiques de baixa temperatura fetes a mà o a torn i esmaltades. Aquests dissenys de forns van ser posteriorment una referència per a molts altres ceramistes. Paral·lelament, tenia cura dels seus animals i aprofitava el temps que li quedava per a escriure manuals de ceràmica. Aquestes són mostres d'esmalts de baixa temperatura enganxades en un cartró.

 Wren va comprometre's intensament en la difusió de la ceràmica i del 1922 al 1950 va organitzar cursos  al seu taller durant els mesos d'estiu. També durant dos anys va exercir com a professora en diferents escoles entre les que destaca la Teddington School of Art (1924-26).

Aquestes són unes proves que servien per a mostrar els diferent resultats d'esmalts a la sal.

El 1950, la seva filla  Rosemary Wren, que també es convertiria en una reputada ceramista,  comença a treballar amb ella a jornada completa. Juntes, un cop finalitzà la segona guerra mundial, comencen a fer peces de gres decorades amb esmalts a la sal.

Entre el 1965 i el 1975, Denise Wren va començar a modelar elefants que esmaltava a la sal o bé coïa en serradures o rakú. Van arribar a ser bastant famosos aquests elefants! La Oxshott Pottery es va traslladar a Exeter, Devon , un any abans de la mort de Denise Wrenel que va tenir lloc el 1979.

La informació completa que ha servit per a elaborar aquesta biografia podeu trobar-la aquí i aquí.