Eva Zeisel: apunts biogràfics

Em pregunto per què mai no havia sentit a parlar d'Eva Zeisel fins que amb el nou any la xarxa ceràmica s'ha fet ressò de la seva mort als 105 anys. Però qualsevol moment és bo per a descobrir una obra interessant, subtil i corba com  la de la ceramista hungaresa Eva Zeisel.

Eva Stricker va néixer a Budapest el 1906. Als 17 anys va ingressar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts amb la intenció de convertir-se en pintora, però la seva mare la va convèncer per a que aprengués un ofici mitjançant el qual creia que podria guanyar-se millor la vida. Va ser així com Eva va aprendre l'ofici de terrissaire tradicional, un aprenentatge no sempre fàcil ni agradable. Eva va ser perseverant en el seu objectiu i aviat es va graduar en la condició d'oficial. Només un any després la seva obra va ser exposada al Sesquicentenari de Filadèlfia, on va guanyar una menció honorífica. Per aquella època, Eva ja estava treballant com a dissenyadora a la fàbrica de Kispest, a Budapest.

Però Eva necessitava volar del niu, viatjar, ampliar la seva experiència i alhora millorar les seves habilitats. Per això va traslladar-se  treballar a Schramberg, Alemanya, on va adquirir coneixements en totes les fases de la producció industrial i es va convertir en una de les primeres persones (certament  en la primera dona) que va apostar per promoure l'art de la ceràmica en la producció en massa contemporània.

Al cap d'un temps, es va mudar a Berlín i s'incorporà a treballar en d'altres fàbriques a Hamburg i de tot Europa. El 1932 va viatjar a Rússia, en part de vacances però també, al igual que molts altres artistes joves idealistes i intel·lectuals de l'època, per tal d'experimentar els nous moviments artístics i socials. Allí, com a dissenyadora industrial amb experiència, se li va oferir una feina per a assessorar en la modernització de la indústria ceràmica, on la creativitat i el dinamisme d'Eva tenien molt a aportar. Va recórrer tot Rússia per tal d'entendre i coordinar els esforços i crear una fàbrica que produïria objectes quotidians per a les llars dels ciutadans. Els seus esforços van ser reconeguts, i aviat va ser traslladada a la fàbrica de Lomonosov a Leningrad (l'antiga Fàbrica Imperial de Porcellana). Això al seu torn va acabar menant al seu nomenament com a Directora Artística de la Indústria de Porcellana i Vidre del país.

Aquest ascens trepidant va quedar truncat el 1936, quan es va veure implicada en una de les purgues estalinistes, acusada de conspirar contra la vida de Stalin. Va ser empresonada a la presó de la NKVD durant 16 mesos, la major part del temps en un confinament solitari. Allí va ser sotmesa a les primeres formes de rentat de cervell, tortura, i a l'amenaça constant de que cada dia seria l'últim. Fins que un dia, amb la mateixa roba que duia a la cel·la, van alliberar-la en un tren que sortia cap a Àustria. Mai es va saber realment quina va ser la raó del seu empresonament ni tampoc perquè va ser alliberada. Un cop a Àustria, just a temps d'escapar de l'Anschluss, va marxar a Anglaterra, on es va casar amb Hans Zeisel, que portava set anys esperant-la. El 1938 van anar a Nova York on es van establir ja de forma permanent.

  El 1939 es va crear el departament de ceràmica de disseny d'arts industrials al Pratt Institute de Brooklyn, on va donar classes fins al 1952.

Començant per Sears, Zeisel va dissenyar per les firmes més prestigioses del planeta (Xina Castleton, Hyalyn, Phillip Rosenthal (Alemanya), Mancioli (Itàlia), Heisey, Noritake (Japó), Toki Nikkon (Japó)...)

 

  El 1942 va ser seleccionada pel Museu d'Art Modern de Nova York per dissenyar una línia de vaixella de porcellana fina per a la Companyia Xina de Castleton Pennsylvania. Els dissenys no van estar llestos ni es van produir fins al 1945, degut  a les restriccions a causa de la guerra, però van ser presentats  en una exposició al MoMA el 1947.

Des d'aleshores fins la seva mort, aquesta hereva de la Bauhaus i de l'"art nouveau" rus, va arribar a crear al llarg de la seva carrera més de 100.000 objectes ceràmics. A Zeisel li agradava dir que treballava "per a l'usuari, el seu bon amic" i que volia "capturar" en la seva obra "el llenguatge màgic de les coses".

Regal d'aniversari!!!

Va arribar per correu ahir, i no puc parar de mirar-lo!!! 

Un superREGAL!!!

 

 GRÀCIES LAIA!!! :-)

Johanne Gerber i la Royal Copenhagen

A través del fantàstic blog www.retropottery.net vaig descobrir els dissenys de Johanne Gerber per a la Royal Copenhagen. El que m'ha estat impossible ha estat trobar cap altra dada sobre Johanne Gerber a internet, només un munt de peces seves que es venen en llocs especialitzats. M'agrada com superposa les decoracions en una mena de semitransparència i les combinacions de color. Les formes són força austeres...

A falta de més informació sobre Gerber, us deixo algunes dades que he recopliat sobre la Royal Cophenaguen) il·lustrades per les peces d'aquesta dissenyadora (o dissenyador!).

La Royal Copenhagen és el nom amb què  es coneix la Den Kongelige Porcelainsfabrik, és a dir la Reial Fàbrica de Porcellana de Copenhagen. Fundada  el maig del 1775 sota la protecció de la reina  Juliane Marie, les seves peces són reconeixibles gràcies a la marca de la factoria: tres ones que simbolitzen tres dels principals estrets marins del país (Oresund, Gran Belt  i Petit Belt).

Al segle XVII les porcellanes xineses eren objecte d'una fascinació creixent a tot Europa i van ser nombrosos els esforços per a aconseguir produir el preciat "or blanc". En el cas dels danesos, aquest esforç es va concretar en la Royal Copenhagen.

El fundador de la Royal Copenhagen va ser el químic Franz Heinrich Müller qui, el 1775, va rebre un monopoli de 50 anys per a fabricar porcellana. Les primeres peces fabricades eren destinades al servei de la família reial.

Va ser el 1779, quan el rei Christian VII va assumir-ne el finançament que la fàbrica va convertir-se en la Reial Fàbrica de Porcellana. El 1868, com a resultat d'un procés de privatització d'empreses pertanyents a la monarquia, la Reial Fàbrica de Porcellana va arribar a mans privades. Va ser comprada per la fàbrica de pisa Aluminia el 1882. Set anys després, va guanyar el Gran Premi en l'Exposició Universal de París, assolint una gran projecció internacional.

 Després de divesres operacions de compra-venda, avui en dia, forma part d'un grup d'empreses escandinaves que, a l'abril del 2008 van decidir deslocalitzar la pràctica totalitat de la producció a Tailàndia.

(Informació extreta dehttp://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Copenhagen )

Un "pàjaru ceramista"

 

Acabo d'encetar una nova categoria anomenada animals del gremi. Posar animals ceramistes, que havia estat la meva primera idea, no era del tot ajustat, ja que de moment, que jo sàpiga, aquests animalons artesans  del fang -això sí-, encara no couen les seves creacions. Altra cosa és que existeixin animals ceramistes o ceramistes animals... que sí que n'existeixen dels dos tipus. Però ja estaríem parlant d'una altra cosa...  Després d'haver conegut la eumenes pedunculatus, ara és el torn del furnarius rufus.

 

No busqueu per aquestes contrades al Furnarius rufus , que aquesta bèstia habita més aviat a l'altra punta del món, on fins li han atorgat el títol de  «Au de la Pàtria» (des del 1928 és l'ocell símbol d'Argentina). Allà l'anomenen hornero i al Brasil és conegut com joão-de-barro o forneiro. No només contents amb fer-se un simple niu els furnarius, com els humans, aspiren a construir-se dúplex o triplex com el d'aquesta foto...

Nosaltres a casa nostra també tenim ocells que es fan les casetes amb fang. Sense anar més lluny tenim les orenetes que del tema en saben un niu, valgui el joc de paraules. De tota manera, aquí encara no les hem declarades au nacional, i, de fet,  val més ni  parlar del tema nacional ara mateix, perquè d'això ja se n'omplen prou la boca tots aquests "pàjarus" dels polítics que només saben fer que marejar la perdiu, que és un altre ocell , per cert.

Per acabar, us deixo aquest vídeo que il·lustra com n'arriben a ser de sociables aquests ocellets, mentre de fons sona una milonga íntegrament dedicada a la bestiola. Relindo, ah? :-) Y de paso un saludo a las/los que me leéis desde Argentina!

Nova adquisició

Diseño de cerámica. Principios/Prácticas/Técnicas, Anthony Quinn ( Editorial Acanto, 2008)

La bibliografia és inacabable quan parlem de ceràmica, però tot i així, a les llibreries és difícil de trobar res de nou. Amb els anys he anat acumulant un bon grapat de llibres de ceràmica. Alguns els miro una vegada i una altra, sempre hi trobo alguna informació que necessito, o coses que en altres lectures m'havien passat per alt. També he de dir que alguns altres s'han quedat a l'estanteria i no els he tornat a obrir des que els vaig comprar. Mai acabes de saber quin serà el cas en el primer moment...
I és que solen ser llibres d'aquells que no es llegeixen de dalt a baix d'una tirada sino que vas consumint per capítols o per pàgines depenent del punt de recerca en què et trobes en aquell moment. Tinc molts llibres al cap que tinc ganes de ressenyar al blog perquè m'han ajudat molt al llarg del camí. Però la meva darrera adquisició és aquest llibre que em vaig comprar fa unes setmanes.
"Diseño de Cerámica", d'Anthony Quinn, és un llibre molt visual, ple d'imatges inspiradores, tant a nivell d'idees per a la creació com pel que fa a exemples de disseny en ceràmica. Però si penso que pot ser una bona eina per a suggerir-nos alguna idea, també crec que el subtítol que porta el llibre, "principios/prácticas/técnicas", és una mica massa ambiciós... el recorregut per aquests tres àmbits es queda a la superfície. Qui esperi un tractat seriós sobre el disseny segurament hi trobarà a faltar informació, i si algú pretén aprendre alguna cosa sobre tècnica, les poques pàgines dedicades al dibuix tècnic, a la decoració, al torn, o als materials, per exemple, se li quedaran curtes, són senzillament anecdòtiques. Personalment jo hagués prescindit de la part tècnica, que es tracta amb més detall en altres llibres (inclús de la mateixa col·lecció) i hagués aprofitat l'espai per a anar una mica més enllà en el tema del disseny. Tot i així, resulta un interessant compendi de referències quant a l'actualitat del món del disseny en ceràmica.

Ceràmiques peludes

Weiki Somers "High teapot"

Meret Oppenheim "Le Dejeuner en fourrure"

Quan vaig veure la tetera del danès Weiki Somers en una revista, de seguida vaig recordar-me de la tassa peluda de Meret Oppenheim.

Sempre m'ha agradat el punt d'humor àcid que destil·la l'obra d'Oppenheim i penso amb recança en el segon lloc que la "història de l'art" ha atorgat a les artistes de l'època surrealista... En fi.

Em pregunto si l'artista suïssa-alemanya ocuparà algun lloc en la gènesi de tan macabra tetera. Enginyosa, sí... aquesta calavera de porcellana amb la seva funda peludeta és capaç de trencar tot el bon rotllo de prendre un te tranquil·lament amb els amics. Però he de confessar que comparteixo secretament aquesta temptació de cobrir de pèl una matèria tan imberbe com la ceràmica...

Disseny en ceràmica

Disseny... aquesta paraula em provoca unes ganes imparables de reflexionar. No és ara el moment, segurament retornaré a aquest tema més endavant. Tinc una relació amor-odi amb el món del disseny, molt visceral en els dos extrems, en fi... No puc negar que, per exemple, he disfrutat prou xafardejant tots els racons d'aquesta pàgina de Designboom. Es tracta d'una extensa mostra de peces ideades per dissenyadors de procedències diverses, exposades a Londres sota el títol Handle with care (una cosa aixó com "Tracta-ho amb cura") . Tot plegat sota la tutela de Designboom. Disseny en ceràmica en estat pur. Podeu passar-vos-hi unes quantes hores ja que no han escatimat en imatges: un bon grapat per a cada projecte. Us recomano no quedar-vos a la superfície i explorar els projectes a través de les fotos més detallades per no perdre-us destalls subtils. A tall d'exemple, aquestes tasses de Bethan Laura Wood, que van desvetllant un estampat a mesura que les vas fent servir. El tè o el cafè van tenyint les àrees preservades d'esmalt penetrant en la porcellana i descobrint el dibuix amagat. La bellesa no és sempre sinònim d'higiene, com el disseny no és sempre sinònim d'utilitat en la pràctica actual, però he de reconèixer que a banda d'enginyoses les he trobat també austerament belles.