Conillets de fang

"Andrée, yo no quería venirme a vivir a su departamento de la calle Suipacha. No tanto por los conejitos, más bien porque me duele ingresar en un orden cerrado, construido ya hasta en las más finas mallas del aire, esas que en su casa preservan la música de la lavanda, el aletear de un cisne con polvos, el juego del violín y la viola en el cuarteto de Rará." 

 Carta a una señorita en París

Julio Cortázar

Aquests dos conillets s'encarreguen de controlar que dins el forn tot vagi bé cada vegada que l'engego. Supersticions... No dec ser l'única. Si no recordo malament al forn del Ramon Fort hi havia vist un ocellet de fang. Vosaltres teniu algú que us vigili la cuita?

 Avui mentre enfornava, m'he mirat els dos conillets i no he pogut evitar recordar-me d' aquest conte de Julio Cortázar que havia llegit fa molt temps. I és que de fet, jo solia tenir-ne només un de conillet, però per un accident va perdre una orella i aleshores en va aparèixer un altre per a rellevar-lo. Com que al primer li tenia molt de "carinyo", perquè era el primer i sempre havia fet bé la seva feina, no vaig voler jubilar-lo ... ara els tinc a tots dos.  Al conte, el protagonista acaba amb l'apartament que li ha deixat  la destinatària de la carta envaït de conillets. Només espero que de moment no me'n surti cap més per enlloc i que quan obri el forn segueixin sent només dos...

Com veieu ja torno a treballar al taller després de les obres (...tot i que encara està mig potes enlaire perquè estic aprofitant per a reestructurar-lo de dalt a baix!!)

Un "pàjaru ceramista"

 

Acabo d'encetar una nova categoria anomenada animals del gremi. Posar animals ceramistes, que havia estat la meva primera idea, no era del tot ajustat, ja que de moment, que jo sàpiga, aquests animalons artesans  del fang -això sí-, encara no couen les seves creacions. Altra cosa és que existeixin animals ceramistes o ceramistes animals... que sí que n'existeixen dels dos tipus. Però ja estaríem parlant d'una altra cosa...  Després d'haver conegut la eumenes pedunculatus, ara és el torn del furnarius rufus.

 

No busqueu per aquestes contrades al Furnarius rufus , que aquesta bèstia habita més aviat a l'altra punta del món, on fins li han atorgat el títol de  «Au de la Pàtria» (des del 1928 és l'ocell símbol d'Argentina). Allà l'anomenen hornero i al Brasil és conegut com joão-de-barro o forneiro. No només contents amb fer-se un simple niu els furnarius, com els humans, aspiren a construir-se dúplex o triplex com el d'aquesta foto...

Nosaltres a casa nostra també tenim ocells que es fan les casetes amb fang. Sense anar més lluny tenim les orenetes que del tema en saben un niu, valgui el joc de paraules. De tota manera, aquí encara no les hem declarades au nacional, i, de fet,  val més ni  parlar del tema nacional ara mateix, perquè d'això ja se n'omplen prou la boca tots aquests "pàjarus" dels polítics que només saben fer que marejar la perdiu, que és un altre ocell , per cert.

Per acabar, us deixo aquest vídeo que il·lustra com n'arriben a ser de sociables aquests ocellets, mentre de fons sona una milonga íntegrament dedicada a la bestiola. Relindo, ah? :-) Y de paso un saludo a las/los que me leéis desde Argentina!