dimecres, 31 de desembre de 2008

BoN 2009!!


Aquí estan els entranyables Epi i Blas (Bert & Ernie) fent de les seves amb el fang. Un petit divertimento per a començar el nou any amb bon humor... sobretot que no falti!
SALUT i FANG
Molt bon 2009 a tothom!!!!

dimecres, 17 de desembre de 2008

Blog: Matèria i Idea


El que és fang, no n'hi falta al blog de l'assignatura Matèria i Idea de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Experimentació amb el material, imatges suggerents, alguna ressenya d'artistes que el treballen... Indagació a través de la textura i la forma. Les imatges testimonien un procés d'exploració acompanyades de textos que s'acosten al concepte treballat. Trobareu també exploracions amb altres materials com el guix, per exemple.



És d'aquells blogs que donen ganes d'agafar de seguida un tros d'argil·la i començar a provar coses!


dimecres, 10 de desembre de 2008

Gerros lunars coreans

Casualitats de la vida... Navegant per la xarxa he topat avui mateix amb aquesta pàgina web on entre altres delicioses artesanies coreanes hi ha imatges i informació sobre els gerros lunars coreans. Si la visiteu, no us perdeu la composició minimalista dels estels de paper, ni les curioses "esposes de bambú". Aquesta és una traducció "sui generis" del text que parla dels gerros:

"Anomenats així per la seva semblança amb la forma de la lluna plena, ‘dalhangari’ en coreà, van prevaldre des de finals del segle XVII fins el XVIII. Saongwon, la comissió governamental encarregada del menjar reial i dels banquets, tenia una branca ubicada a Gwangju, Gyeonggi-do on es manufacturaven els gerros lunars de porcellana blanca o ‘baekja’ destinats a la cort reial Els gerros lunars són peces rares, només en queden uns pocs i tenen una alçada entre 44 i 47 cm.


Un gerro d’aquestes dimensions s’havia de fer en dues parts, dos bols, base i part superior, que després s’ajuntaven, ja que no podien ser tornejats d’una sola peça.
Per això, la seva forma és lleugerament irregular: les parts no són exactament simètriques. La junta entre les dues meitats encara es pot distingir a la part de dins. Tant la boca com la base estan sutilment corbades cap a fora i els seus diàmetres són similars. Pel que fa al color són d’un blanc lletós i pàl·lid, i la capa d’esmalt és relativament gruixuda. Es tracta d’una completa gamma de blancs més que d’un sol un color blanc. Sobre la superfície del gerro queden impureses o traces de bombolles d’aire, petits foradets creats durant la cuita. En algunes parts de la superfície es poden observar craquelats que realcen la bellesa natural dels gerros lunars. "


diumenge, 7 de desembre de 2008

Gerros Lunars

Res com la xarxa per demostrar-nos que les formes de viure el torn són infinites. Dos enormes gerros esfèrics van creixent simultàniament entre les mans d'Adam Buik. Petits detalls revelen la durada real de l'execució d'un laboriós procés resumit en 6 minuts. Són Gerros Lunars, un tipus de peça que tal com ens explica a la seva pàgina web tenen l'origen a Corea al llarg de la dinastia Choson (1392-1910). Fabricats en porcellana, a l'època aquests gerros representaven en certa manera la icona de l'austeritat confuciana. Serenitat i simplicitat són conceptes que Buik recupera per a construir la seva pròpia interpretació d'aquest tipus de peça elaborada en una combinació del tornejat de gran format amb la tècnica de xurros.


dimarts, 2 de desembre de 2008

Quart 2008

Doncs aquest cap de setmana, qui encara no tingui plans, ja sabeu! No he trobat el programa a internet... però sé de primera mà que el dissabte 6 hi ha una cuita experimental d'aquelles que valen la pena de veure ( i que jo, per variar, no veuré...).
Per a més informació, aquest és el telefon de l'Ajuntament: 972469171
Si algú hi va, ja m'explicareu!

diumenge, 30 de novembre de 2008

Taller en marxa!

El temps ha passat ràpid des del darrer escrit. Però la meva inactivitat bloggera no té una altra explicació que l'increment d'acció per una altra banda: el taller.
De fet, avui és un gran dia per a mi: en una mena de miracle, aquest matí he pogut escoltar aigua ressonant per les tuberies del taller i l' he vist brollar per primera vegada per l'aixeta del lavabo. Mil gràcies al "superlampista" que finalment ho ha fet possible!!!


Si, la foto és molt cutre, però és que no us podeu imaginar el que significa poder oblidar-me d'anar a cada dia a la font i desmantellar per fi el muntatge de carretons i garrafes de plàstic que m'han servit per proveir-me d'aigua tots aquests mesos...
Perquè el cas és, que malgrat tot, no he esperat fins avui per a posar-me en marxa. En aquestes setmanes l'activitat al taller ha estat rellevant: primeres fornades, primeres peces... Només m'han aturat els símptomes d'una grip de rigor amb la que encara m'estic barallant...
Les primeres incursions amb el forn nou de moment són satisfactòries. Després de les cuites preparatòries en buit, vaig fer una primera fornada de bescuit i una segona d'alta que em va servir sobretot per a fer proves i veure com es comportaven els meus antics esmalts amb aquest forn.


I també el torn ha començat a girar de nou! Aquí sota podeu veure la primera producció assecant-se als estants que em vaig fer fa unes setmanes... La cosa comença a rodar així que aquí em teniu en marxa... refredada però feliç!!

dimecres, 12 de novembre de 2008

Delicatessen...

Avui us volia ensenyar aquest blog:



Darrera de Delicatessen·Lusesita s'amaga una artista sense fi... Es diu Laura, i la vaig conèixer fa cosa d'uns dos anys. Jo tenia una parada en una fira i en una estona que em vaig poder escapar a donar una volta, vaig descobrir que no era l'única ceramista. La Laura tenia una taula plena de petites cosetes de gres, que tenien vida pròpia. Culleretes amb cara, tasses amb potes, plates amb punxes i bols amb mil nanses... Vam fer un petit intercanvi i des d'aleshores li he anat seguint la pista. L'última vegada que la vaig veure, estava en una parada plena de pops de les més diverses formes i colors, amb les potes de gres que feien música quan es movien... Allà em va passar l'adreça del seu blog. Feu-li una bona visita i descobrireu tots aquests genials personatges.


Joselito

La reina gusana


Pescado pescado




El hombre de lata


Chatika. Angelita


Em venia de gust presentar-vos-la. Així podeu fer una visita a la seva pàgina i explorar tot aquest món d'éssers fantàstics. Únics i molt personals. La Laura combina la ceràmica amb tota mena de materials i tècniques i jo crec que no li fa por provar el que sigui... Entre altres coses ho demostra la prolífica col·laboració amb el Magicomora. Tota una delicatessen. A degustar-la!

dimarts, 4 de novembre de 2008

Raku - Mas Mirambé

Fa cosa d'un parell d'anys vaig estar a un dels caps de setmana que la Chisato i la Marguerite organitzen al Mas Mingall. Ara m'han enviat aquesta convocatòria i em venia de gust fer-li difusió. A veure si algú s'anima!


Raku - Mas Mirambé
Raku es una técnica de cerámica de origen japonés, desarrollada en occidente con algunas variantes. La espontaneidad y rapidez en los resultados hacen de esta técnica muy atractiva desde el primer momento. Raku, en japonés significa fácil y divertido.
A partir de ahora ofrecemos un dia de Raku en Mas Mirambé (Sant Pere de Riudebitlles, Penedés) una bonita masía rural del siglo XIX. Las profesoras son Chisato Kuroki (Japón) y Marguerite Olivier (Holanda). El curso incluye Naked Raku, la decoración de piezas y asistiremos al espectacular proceso de cocción.
Fecha : 15 y 16 de Noviembre, 13 y 14 de Diciembre Plazas limitadas
Precio : 70 € por el curso, una comida y esmaltes
Para más información contactar con:
Chisato : 93 412 16 87 Móvil: 657 73 83 96 chisatoceramica@yahoo.es
Marguerite : Móvil: 650 72 44 07 margueriteolivier@yahoo.es
o en
www.chisato-ceramica.blogspot.com

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Forn de serradures


Quan vaig fer l'entrada de la cuita amb serradures, tenia pensat il·lustrar-la amb aquestes imatges, però com que sóc una impacient i no les trobava, em vaig buscar la vida. Però avui, mentre organitzava coses al taller, han aparegut aquestes fotos i, com que em porten molt bons records, no he pogut evitar ensenyar-vos-les...


Les vaig fer fa uns anys quan estudiava a l'escola. La meva tutora, la Bea, va organitzar una cuita de serradures al pati i la vam fer amb aquest fornet tan senzill. Com veieu, és un bidó de pintura buit, i, potser a la foto no s'aprecia massa, però li vam fer uns quants forats per la superfície lateral per a ajudar a la combustió. Aquesta tapa sembla un barret, li dóna al forn un aire divertit... m'encanta! Era una peça de ferro que rondava per la zona d'escultura, a la part de darrera, que dóna a un jardí preciós i on podies trobar els objectes més inversemblants i la gent més maca de l'escola ( :-))! Crec recordar que la cuita va durar un dia i mig o una cosa així. Vam deixar que anés cremant tota la nit i l'endemà vam desenfornar. Em penso que, d'aquesta cuita, encara conservo una petita peça esfèrica tornejada que va quedar ben negra... deu ser en alguna de les mil caixes que encara em queden per endreçar!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Més fang a l'Omo





La creativitat amb el fang per a decorar-se el cos sembla no tenir fi a Etiòpia. No he arribat a saber com es deia la tribu de l'altra entrada que vaig penjar, però aquesta és la dels Mursi i pel que sembla, habiten també a les valls del riu Omo, a les terres baixes de de Jinka. Que bonic també com es posen el fang sobre els cabells... i quina manera més diferent d'utilitzar l'argila!


Dues tribus de l'Omo, dues aplicacions ben diferents del fang, i dues contribucions al bloc que m'han fet molta il•lusió. Mil gràcies a totes dues!!

dimecres, 22 d’octubre de 2008

I es va fer la llum!!

Finalment tenim llum al taller! Bé, ara ha començat la part més feixuga que és aconseguir que tot aquell munt de caixes acumulades al mig de la sala ( i que, de tant temps que fa, ja no recordo ni què contenen) desapareguin per sempre i l'espai es transformi en un veritable lloc de treball... A banda de que costa treballar a les fosques, un dels problemes de no tenir llum, era bàsicament que no podia muntar estanteries a la paret, ja que encara no tinc cap taladro que funcioni amb energia solar (ni tan sols sé si existeix). I ara que ja puc alimentar la màquina a gust, aquí em teniu, fent forats a tort i a dret i recol·locant totes les coses, que no són poques! El primer dia em semblava que no havia posat cap estanteria a la meva vida... no trobava les eines, ni els tacos, ni res i, a sobre, tot em quedava tort. Però mica en mica m'he anat trobant més hàbil i ara ja queda poc per muntar ( i molt per a ordenar, però bé!). La idea d'una de les estanteries que he posat, l'he treta d'un dels vídeos de Simon Leach, així que, tot i que l'he inclòs entre els meus enllaços, aprofitaré per a parlar-vos-en una mica, i possiblement no sigui la darrera vegada...

Vaig descobrir Simon Leach a principis d'any, crec recordar que a través d'un enllaç d'alguna pàgina de ceràmica a internet, i de seguida m'hi vaig "enganxar". Leach, prové d'una casta de ceramistes presidida pel seu avi, Bernard Leach, de qui algun dia també us parlaré amb més detall perquè es mereix un escrit i més per a ell sol. Doncs Simon, que ha canviat la plujosa Anglaterra per les asolellades terres de Castelló, ha complementat la tradició familiar amb les darreres tecnologies i, al seu canal de Youtube, Sleachpots, ens ensenya com tornejar i retornejar bols i tasses, teteres, plats..., o com decorar-los, engalbar-los, esmaltar-los, o fer una cuita, o qüestions més prosaiques, com reciclar fang, o amassar, o fer-nos un forn de rakú... En fi, incideix pràcticament en tot el que, qualsevol que algun dia decideixi introduir-se en el fascinant món de la ceràmica feta a torn, pot necessitar.

Però la gràcia de Leach és que ho fa amb una naturalitat espectacular, molt clarament, sense secrets, al detall, sense pudor a ensenyar també els seus errors, si cal, per a extreure'n una bona lliçó. I tot plegat amb un sentit de l'humor sempre present. Leach no ens ensenya com ser ceramistes sino l'art de la terrisseria, que és molt diferent. Potser no tindrà un tornejat espectacular (d'aquests ja us en penjaré algun video un altre dia) però treballa amb la destresa d'un professional i explica, en anglès això sí (perquè el seu castellà és un desastre!), el procés amb una didàctica molt acurada i entenedora. Aquí us deixo unes mostres, però us recomano que no deixeu de xafardejar pel seu canal i us hi perdeu, disfruteu i, sobretot, espero que us sigui útil!

El primer vídeo ve a ser una mostra del seu art d'ensenyar: en aquest cas, com tornejar tasses en sèrie.



Aquest és el que em va inspirar per a les estanteries!



I aquesta, la millor mostra de l'humor Leach... sense comentaris!



I sí, el dia que el vaig descobrir, també es va fer una mica la llum...

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Fang a flor de pell


Qui més qui menys ens hem untat de dalt a baix amb fang alguna vegada, però, heu quedat tan macos i maques? Em venen al cap algunes imatges viscudes que no tenen res a envejar a aquestes, però la veritat és que no son ni de bon tros tan acolorides! Es tracta, com diu la introducció del powerpoint que em van enviar, d'una tribu que viu a una zona volcànica a les ribes de l'Omo, a Etiòpia, i que un fotògraf, Hans Sylvester, va estar fotografiant durant sis anys. Sobre el seu cos esvelt, com si fos una gran tela i amb la destresa dels seus dits, aquesta gent van escampant una rica paleta de terres pigmentades per tots els racons de la seva pell. He aconseguit extreure aquesta breu mostra (sí, es poden copiar imatges d'un powerpoint!) per a penjar-les al bloc.
Que us inspirin en la vostra propera enfangada... En vénen ganes, oi?




dijous, 9 d’octubre de 2008

Cuita amb serradures


Em preguntaven l'altre dia en què consistia una cuita amb serradures. Una no té l'ocasió de coure d'aquesta manera gaire sovint a ciutat, així que la meva memòria estava una mica espessa per recordar alguns detalls. Avui he rescatat alguns apunts que em va passar la Bea, una de les meves professores a l'escola Pau Gargallo i n'ofereixo un resum per a que qui vulgui s'animi a provar-ho. És molt senzill i divertit!
Es pot construir la carcassa amb totxana normal o refractària, o bé aprofitar algun cubell metàl·lic. Si es fa amb totxana, convé deixar un espai entre elles per a que l'aire circuli.
Es fa una capa de serradures, i anem col·locant les primeres peces separades entre elles. Fem una altra capa de serradures i podem tornar a col·locar més peces. I així fins acabar amb una bona capa de serradures. Encendrem damunt les serradures paper i/o branquetes que iniciaran el procés de combustió i quan hagi agafat ho taparem amb una tapa/planxa de metall. Es deixa que vagi cremant a poc a poc. Pot trigar unes hores o més d'un dia, segons la mida del forn i haurem d'esperar a que es refredi bé per a desmuntar-ho i treure les peces.



Amb aquest sistema obtindrem com a màxim temperatures de 700-800ºC, sovint les peces tenen un so com de fusta buida si les piquem amb els dits. A aquestes temperatures el fang queda poc cuit i molt porós, i fruit de la reducció desigual dins el forn podem obtenir una gamma de colors molt bonica que va des de tons vermellosos, a ocres, grisos o negres brillants... distribuïts al caprici de l'atzar. Si hem tingut paciència a brunyir les peces, ens quedaran com enllustrades, i l'efecte es pot reforçar aplicant-hi una cera després de cuites.
Les imatges que he penjat les he tret d'un dels primers llibres de ceràmica que em vaig comprar i que sempre m'ha agradat molt: Cerámica creativa de David Harvey (Editat per CEAC).
Què Anna, organitzem una cuita de serradures un dia d'aquests?

dijous, 2 d’octubre de 2008

Maria Bofill a Sabadell





Aquest proper cap de setmana es celebra la 22 Fira de Ceràmica de Sabadell. El Vallès està en plena activitat com ho demostra la pàgina web de l'Associació Ceramistesvalles i el seu blog.
A banda de la fira a la plaça i d'altres activitats paral·leles que podeu veure al programa, tindrà lloc una exposició a l'Espai Foc de la darrera obra en porcellana de la ceramista Maria Bofill (fins el 30 d'octubre). El dijous dia 9, a més, està programada una conversa amb l'artista a l'escola Illa. Una bona oportunitat per a endinsar-se en l'univers de porcellana de Bofill: subtil, delicat, espontani i premeditat alhora. Podeu explorar el seu treball visitant la seva web, però aquesta és una bona oportunitat de veure-la en directe!

divendres, 26 de setembre de 2008

Youtube enfangat

Doncs sí, a Youtube hi ha una notable presència del fang en format vídeo, que va des de lliçons per fascicles -com les de Simon Leach- a demostracions de terrissaires de procedències i tècniques ben diferents, filmacions d'emblemàtics ceramistes com Hamada, Soldner, Artigues... -només per citar-ne algun- i fins i tot altres aportacions menys ortodoxes com aquesta. No us preocupeu els qui no enteneu alemany (si és que és alemany). Jo no en tinc ni idea i no m'ha costat gaire entendre-ho (almenys en essència!). L'he tret del canal de David Asterisco, un bon punt de partida per a trobar coses en imatge sobre ceràmica.


És el primer vídeo que penjo i no perquè no en tingués ganes. Senzillament no sabia com es feia... Gràcies Elena pel cop de mà, aquest va per a tu!

26 d'agost del 2011

Avui revisant escrits antics veig que el vídeo que vaig posar aquí ja no està disponible... Deixo una versió en italià que he trobat, a veure si aquest no desapareix!!

diumenge, 21 de setembre de 2008

Montblanc 2008


És la cita del proper cap de setmana! Els dies 26, 27 i 28 de setembre aquest poble tarragoní acollirà la sisena edició de Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc. Per veure el programa complet, cliqueu el cartell de baix i us portarà directament al web de Terrania. Hi ha un munt de coses: fira, demostracions, exposicions, espectacles de foc i fang... A més, jo encara no he estat mai a Montblanc però, a la vista de les imatges, ha de ser un poble preciós!

dimecres, 17 de setembre de 2008

"En casa del herrero..."

No existe en mi idioma que yo sepa un refrán equivalente al del título, así que, con la excusa, voy a redactar esta entrada en castellano y de paso la dedico a las/los que me visitáis desde otros puntos de la península y del planeta y que vais dejando puntitos rojos en mi mapa de visitas ( no sabéis la ilusión que me hace saber que hay gente que va pasando por aquí!). También va dedicada a quienes os quejáis de que no cuelgo fotos de mi trabajo, aunque ya llegarán más y mejores.
Pues eso, lo que dice el refrán; para ser ceramista y con lo adicta que soy -también- a las infusiones, no estaba yo muy bien provista de tazas en el hogar. Así que me he agenciado alguna de las que cocí en el horno de Katsue para usarlas en casa y bebiendo de una de ellas recibí los primeros aires frescos preotoñales.
Está hecha de gres torneado, recubierta de un esmalte a base de barro blanco de baja temperatura y decorada con otro esmalte que lleva óxido de cobalto. Tiene una textura satinada muy agradable al tacto, ideal para estar entre manos!

dijous, 11 de setembre de 2008

Fer ceràmica, malgrat tot

Això de seguir en suspens amb el tema del taller es fa cada vegada més llarg, i fa ràbia no poder-hi fer gran cosa... A finals de la setmana passada vaig començar a experimentar un fort síndrome d'abstinència, així que vaig trucar la Katsue per si podia fer-me una mica de lloc al seu forn en la propera cuita. I com que em va dir que sí, vaig rescatar del caos del taller algunes peces que tenia bescuitades i alguns esmalts que vaig aconseguir identificar d'entre les caixes que encara estan esperant per ser desembalades...
Així, mig a les fosques com està tot i sense haver pogut organitzar gaire res, no vaig trobar els materials que buscava, però el cas era esmaltar alguna cosa com fos i tornar a sentir l'emoció d'obrir un forn... Amb el que vaig trobar, dilluns vaig esmaltar les peces i avui he pujat al Poble Espanyol, on la Katsue té el taller, i hem desenfornat. Per haver fet les coses tan improvisadament, no estic del tot descontenta amb els resultats... I encara que sigui precàriament, m'ha fet força bé recuperar les sensacions pròpies d'una ceramista!

La Katsue al seu taller

Ah, la Katsue m'ha demanat que informi que si algú necessita un forn on coure peces, podeu contactar-hi.

Aquesta és la seva web: http://www.katsuekusumi.com/
I la resta, no deixeu de visitar-la, així descobrireu el seu bonic treball en gravats!

dimarts, 9 de setembre de 2008

Ceràmiques peludes

Weiki Somers "High teapot"

Meret Oppenheim "Le Dejeuner en fourrure"

Quan vaig veure la tetera del danès Weiki Somers en una revista, de seguida vaig recordar-me de la tassa peluda de Meret Oppenheim.
Sempre m'ha agradat el punt d'humor àcid que destil·la l'obra d'Oppenheim i penso amb recança en el segon lloc que la "història de l'art" ha atorgat a les artistes de l'època surrealista... En fi.
Em pregunto si l'artista suïssa-alemanya ocuparà algun lloc en la gènesi de tan macabra tetera. Enginyosa, sí... aquesta calavera de porcellana amb la seva funda peludeta és capaç de trencar tot el bon rotllo de prendre un te tranquil·lament amb els amics. Però he de confessar que comparteixo secretament aquesta temptació de cobrir de pèl una matèria tan imberbe com la ceràmica...

divendres, 5 de setembre de 2008

Ríos y mareas


Amb set anys de retard arriba a les nostres pantalles aquest documental sobre Andy Goldsworthy y el seu univers creatiu, profundament arrelat a la terra. Tot i que, personalment, va faltar-me un punt d'empatia amb l'escultor britànic, he de reconèixer que Goldsworthy, amb una perseverança impressionant aconsegueix establir un diàleg sincer amb l'entorn i s'estableix amb mestria en la fràgil línia que separa dos termes tan antagònics com ho poden ser la creació artística i l'estat natural de les coses. Una intervenció que sembla recolzar-se en una mena de retorn a aquell moment de la infància en que lúdicament descobrim per primera vegada la fredor del gel, la duresa de les pedres, la olor de la pluja, el vaivé del mar... l'escultor juga i crea amb allò que té a l'abast. Les eines: dits, ungles i dents, poca cosa més. Els materials: branques, punxes d'esbarzer, lloses, flors, bocins de llana despresa dels lloms de les ovelles, fulles... i també, clar, s'atreveix amb el fang.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Setembre a l'ACC


Projectes Ceràmica Llotja
Del 10 de setembre al 10 d'octubre
Lloc: Associació de Ceramistes de Catalunya
C/Dr. Dou 7

dimarts, 12 d’agost de 2008

Santi Moix: del fang a l'escultura.


El Museu de Ceràmica acull fins a principis del mes de gener aquesta exposició en què es reuneix l'obra ceràmica més recent de l'artista Santi Moix (1960). La gestació de l'obra té lloc a l'altra banda de l'Atlàntic, on resideix l'artista i el gres espera pacientment a l'Empordà l'arribada de l'estiu per transformar-se entre les mans de Moix. Així en les estades estivals a casa nostra, es materialitza aquest reguitzell de formes i colors, aquestes existències immòbils que, malgrat una certa reminiscència surrealista, s'allunyen de l'hàbitat desèrtic i angoixós, paisatge característic dels deliris onírics de principis de segle XX. Encaminant-se en direcció contrària al buit, en una atmosfera diàfana i clara, les creacions de Moix acaben constituint un univers proper, com una habitació plena de petites joguines policromades, disposades a fer fructífera la nostra imaginació.
Aquestes escultures són, efectivament, de petit format. Formes lliures que tenen, sens dubte, aquells tentacles invisibles que saben despertar les sensacions de l'espectador. I sobretot, desprenen una llum pròpia que la base blanca del gres ajuda a ressaltar, gràcies a un ús de l'esmalt intel·ligent i sense complexes, subtilment protagonista, en absolut excessiu.
De forma paral·lela a les incursions ceràmiques d'artistes com Miró o Picasso, l'obra de Moix no seria possible sense l'assessorament tècnic del ceramista Joan Raventós, que aporta la seva experiència i coneixements per a fer possible la realització de l'obra d'aquest artista afincat a Nova York.



Per als que tingueu curiositat per contextualitzar la ceràmica de Santi Moix dins la totalitat de la seva obra, us deixo aquí sota aquest parell de quadres seus. Dues mostres que podeu completar amb una visita a les dues galeries virtuals que exposen la seva obra. Per a accedir-hi només us cal picar damunt les imatges.

Paul Kasmin Gallery

Paceprints


Santi Moix. Del fang a l'escultura
Lloc: Museu de Ceràmica
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 16h
Diumenges i festius se 10 a 15h
Preu: 4,20 euros (reduïda 2,40).
Nota: El preu de l'entrada inclou accés a l'exposició permanent de ceràmica i al Museu d'Arts Decoratives



diumenge, 10 d’agost de 2008

Ukiyo-e a Barcelona


Trenco el meu propòsit inicial de dedicar el bloc exclusivament a la ceràmica... I és que sempre hi ha un munt de bones raons per a trencar les regles! Després d'anys admirant-los des de les reproduccions als llibres, Utamaro, Hokusai i un munt de mestres sublims de l'Ukiyo-e han arribat a Barcelona. Una exposició com aquesta no me la podria perdre! I és tan extensa que no descarto repetir per a recrear-me en els detalls.
Es tracta de gravats policromats realitzats en fusta de cirerer amb una tècnica artesanal impressionant que inclou des de l'elaboració a mà dels estris (raspalls, tampons, fustes, pinzells,... ), del paper i de les múltiples planxes corresponents a cadascun dels colors. Recomano que us reserveu una estona per a gaudir del vídeo que documenta tot el procés (uns 20 minuts que passen volant). No és que després una acabi d'assimilar del tot com és possible tanta minuciositat, però ajuda a fer-se una idea del valor incalculable d'aquestes joies xilografiades.
Escenes quotidianes, retrats, el món del teatre kabuki i els bordells, lluitadors de sumo, estampes eròtiques, subtils paisatges i mil detalls de la natura... cap temàtica sembla escapar-se a aquest moviment japonès que s'estén des de principis del segle XVIII fins a mitjans del XIX.


Ukiyo-e: Imatges d'un món efímer
A la Perdrera fins el 14 de setembre
De dilluns a diumenge, de 10 a 20h
Entrada gratuïta
Recomanació: porteu-vos un jersei (a dins fa un fred que pela...)
Related Posts with Thumbnails