Amb set anys de retard arriba a les nostres pantalles aquest documental sobre Andy Goldsworthy y el seu univers creatiu, profundament arrelat a la terra. Tot i que, personalment, va faltar-me un punt d'empatia amb l'escultor britànic, he de reconèixer que Goldsworthy, amb una perseverança impressionant aconsegueix establir un diàleg sincer amb l'entorn i s'estableix amb mestria en la fràgil línia que separa dos termes tan antagònics com ho poden ser la creació artística i l'estat natural de les coses. Una intervenció que sembla recolzar-se en una mena de retorn a aquell moment de la infància en que lúdicament descobrim per primera vegada la fredor del gel, la duresa de les pedres, la olor de la pluja, el vaivé del mar... l'escultor juga i crea amb allò que té a l'abast. Les eines: dits, ungles i dents, poca cosa més. Els materials: branques, punxes d'esbarzer, lloses, flors, bocins de llana despresa dels lloms de les ovelles, fulles... i també, clar, s'atreveix amb el fang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada