divendres, 31 de desembre de 2010

Feliç 2o11!!


Aquest vídeo de la Sarah Blasko el vaig descobrir fa uns mesos. Em van agradar molt els dibuixos i l'univers que recrea... I aquest llop que no para de reinventar-se per a poder continuar el viatge. La lletra diu  'No Turning Back', ... no hi ha marxa enrera. La vida ja és una cosa així... Res del que hem fet no es pot desfer però el que queda per viure sempre pot ser molt millor!! Us desitjo un 2o11 ple de ceràmica i salut!!!

dijous, 30 de desembre de 2010

Un veí de luxe


L'any passat en la meva estada a Nigran, vaig descobrir que força aprop del taller hi tenia un veí de luxe... El taller del Samuel Salcedo està a pocs minuts del meu, i als migdies, de tant en tant coincidim al mateix lloc de menús del barri... Avui, ens l'hem creuat pel carrer mentre duia una de les seves immenses testes en un carretó... I ha resultat el dia adient per a, per fi, fer una visita al seu taller. L'obra del Samuel està dotada d'una mescla particular de tendresa i duresa, és alhora delicada i irreverent. No crec que sigui gens senzill aconseguir que extrems tan oposats es compenetrin d'una manera tan perfecta... Puc endevinar que aquest és un dels secrets del Samuel...

 
Sempre havia vist l'obra del Samuel només en  fotografia, així que avui ha estat un autèntic plaer veure i poder tocar algunes de les seves peces en procés. Quan he de descriure què és art per a mi, no sé mai trobar una definició que em sembli satisfactòria. Però de tant en tant -molt de tant en tant- veig coses com les que fa el Samuel, i sense saber dir perquè, tinc la sensació d'estar davant mateix del concepte art. Si més no, crec sentir la seva essència emanant pertot. Suposo que senzillament és perquè m'arriba a commoure... I no, no és tan senzill que, en el món de l'art contemporani, trobi jo res realment capaç de fer-me moure per dins...

dilluns, 27 de desembre de 2010

Primavera per Nadal



Avui deixem Eivissa i tornem a ciutat. Aquí no sembla Nadal.... Els narcisos estan a punt de florir, l'illa està curulla de taronges i llimones, d'herba verda puntejada de flors i fa un sol esplèndid. Aquests dies hem disfrutat de l'indret i hem passejat a gust ...





Ahir vam estar caminant per un racó peculiar, no hi trobareu el característic paisatge de secà eivissenc amb terra roja, ametllers i oliveres, sinó camps de cítrics i cultius, envoltats d'un recorregut de centenàries sèquies i basses, i encara s'hi endevina algun antic molí d'aigua... Hi ha aigua per tot i en una de les basses hem trobat aquesta alga tan especial...


L'especialista a reconèixer qualsevol planta que ens puguem trobar és el meu pare. Té un herbari complet ben enregistrat a la seva prodigiosa memòria. De qualsevol herba, arbre o matoll és capaç de recitar-te'n  el nom comú, el nom científic, i tota mena de característiques i propietats...sense necessitat de consultar cap llibre. En aquest cas, el Sr. Moretó ens ha descobert la chara phoetida. Aquesta alga és molt rica en silici, cosa que la fa esquerdadissa, i té una olor no especialment agradable, d'aquí el seu cognom de Phoetida (fètida). La fama és merescuda, us ho puc assegurar, i he d'agraïr a la resta de la família que hagin aguantat durant el viatge de tornada a casa la oloreta d'aquests exemplars que he agafat... :-) Encara no sé ben bé què,  però alguna cosa en faré...

Els dies són primaverals, però les nits encara són molt fredes i la llar de foc ens dóna caliu quan es pon el sol. Entre la llenya, el dia de Nadal vam trobar aquest simpàtic tió :-)


dimarts, 21 de desembre de 2010

31 Concurs Internacional de Ceràmica l'Alcora 2011


 Per als més expeditius i les més expeditives... ja estan aquí les bases del 31 Concurs Internacional de Ceràmica l'Alcora 2011. Hi ha temps fins el 23 de març del 2011 i els premis són molt interessants. ;-)

dissabte, 18 de desembre de 2010

Exposició: Geometries Orgàniques de Penélope Vallejo


Les darreres ceràmiques de la Penélope Vallejo estan exposades al CC La Bòvila de l'Hospitalet fins el proper 23 de desembre. Anar-les a veure és un bon regal per a fer-vos a vosaltres mateixos  o a vosaltres mateixes aquests Nadals. Encara queden uns dies!!




Veig aquestes peces com grans fruits petris, fruits de la Terra que podríem trobar de forma natural en qualsevol paisatge milenari, en un territori intacte preservat de presència humana.  Són peces d'una solidesa serena, d'una austeritat honesta. Sorgides de la destresa corporal que lliga a l'artista al torn i acabades amb subtilesa i delicadesa.




Exposició Geometries Orgàniques de Penélope Vallejo

al CC La Bòvila Plaça de La Bòvila de L'Hospitalet de Llobregat
de dilluns a divendres. De 10 a 14 h i de 16 a 20 h.
Més informació: Tel. 93 480 71 82

divendres, 17 de desembre de 2010

dilluns, 13 de desembre de 2010

L'argila misteriosa (V)


Les proves de la "meva" porcellana ja estan cuites... I he de dir que m'encanta aquesta pasta ceràmica!! Realment és porcellana: té una duresa increible, és inclús més blanca que la porcellana comercial que vaig provar i...


És translúcida!!  A diferència de les porcellanes que conec, aquesta té aquesta mena de textura xamotada, però crec que això li dóna un punt força interessant. Ah, evidentment és també una pasta realment difícil de treballar... per això avui, per a continuar experimentant li he afegit polpa de paper. L'he deixada preparada i ja tinc ganes de provar a veure què dóna de sí. És el meu primer "paper clay"!

dimecres, 8 de desembre de 2010

Al taller sona... Micah P. Hinson


Micah P. Hinson és un decobriment molt recent i m'he de contenir per a no escoltar-lo més del compte...  :-) M'ha acompanyat aquests dies de pont i em seguirà acompanyant en les hores de taller que m'esperen quan demà torni a la ciutat... Una veu i un geni que semblen no encaixar amb una cara i un discurs d'etern adolescent rebel... Pot sonar hores i hores sense parar mentre treballo... de vegades l'escolto més a consciència i de vegades, és un rerefons sonor de caire intimista... la perfecta companyia.



dijous, 2 de desembre de 2010

Llocs amagats...


Darrera aquesta porta de vidre hi ha un món de ceràmica intrigant...



És la botiga de ceràmiques més curiosa que conec i està mig amagada en un carreró del tranquil barri del Call. Voleu xafardejar per la finestra una mica més?



És un autèntic caos de caixes i ceràmica. Em penso que el que hi venen són restes de partides industrials o potser peça comercial que pel que sigui no pot ser venuda per les vies habituals... Quan estudiava a l'escola vaig entrar-hi a comprar un parell  de bols per a fer decoracions a tercer foc. Crec recordar haver-hi vist també restes de fulls de calques... El dia que vaig fer les fotos no hi havia ningú per a preguntar :-(


M'agraden tant aquest tipus de llocs amagats que quasi només descobreixes per casualitat! Aquesta botigueta fa molts anys que existeix... sempre penso que un dia passaré i ja no hi serà. Però el barri del Call sembla incomprensiblement immune a l'assetjament turistic-urbanístic ferotge que faria que, d'estar al Raval o al Born, aquest petit comerç ja s'hagués transformat un bar o en una botigueta de roba chic... 

dimecres, 1 de desembre de 2010

Perdent pes... (II)



El molt ceramista Marcos Pacheco s'acaba de guanyar mitja paella... Bé, això es pensa ell! :-) La vaixella ja està bescuitada i el plat en qüestió (per als que no sapigueu de què va, podeu mirar aquí que és on va començar tot) pesa 633gr. 635gr era l'aposta final del mestre Pacheco (que no sé d'on s'ho ha tret que guanyarà una paella....) i jo em vaig quedar una mica més lluny (però no gaire, eh?). I als qui vau jugar en privat... com us ha anat?
Us resumeixo l'assumpte: vaig amassar 1.400gr de fang (un refractari de cordierita). Vaig tornejar un plat sobre un rodell de fusta. L'endemà el vaig tallar del rodell i entre el fang que vaig perdre en el tornejat,  el que se'n va en tallar la peça, més l'aigua perduda en la primera fase d'assecatge, el plat ja pesava només 1000gr. Després de retornejar-lo pesava 800gr. I ara que està bescuitat fa 633gr. Mai m'havia parat a mirar això del pes i la veritat és que, en el cas del meu plat em sembla al·lucinant el percentatge de fang i aigua que arriba a perdre!! Bé, el joc no acaba aquí i els qui us animeu a endevinar el pes del plat acabat encara hi sou a temps! Consti que jo de paella no n'he dit mai res, eh? :-)

dimarts, 30 de novembre de 2010

Temps de cuites i eucaliptus...


Sempre m'han fascinat les flors vermelles de l'eucaliptus i les petites càpsules on s'amaguen abans de sortir... Quan vam fer la castanyada al taller vaig comprar-ne un munt per a fer bonic i ara ja està sec. 
Aquests dies s'ha intensificat el fred ... ara sí que ja som a l'hivern! Com que l'Ester prepara la fira de Nadal (si passeu per Sants a partir de divendres la trobareu allà), hem posat una cuita darrera l'altra i el taller està calentet i d'allò més acollidor. I hem encetat una nova tradició: ara quasi sempre tenim un bol ple d'aigua amb eucaliptus damunt el forn i tot el taller fa una oloreta boníssima.... Com que a més, l'eucaliptus resulta que és "expectorant,  mucolític i antiespasmòdic" i que "l'eucaliptol produeix un efecte beneficiós a nivell bronquial" vull creure que també haurà estat un bon aliat contra el meu petit refredat!! :-)

dilluns, 29 de novembre de 2010

Monstres al taller !!!!


Tinc el taller okupat per un munt de monstres de fang! Crec que estaven pensats per a ser terrorífics però a mi m'encanta mirar-los... són fantàstics!! Els han fet els alumnes d'un amic i ell me'ls ha portat per a que els passi pel forn. No m'he pogut resistir de fer-los uns retrats, je... 




I ells s'hi han posat bé, eh? :-)



Estan plens de detalls!!






El Dani s'ha passat el matí esmaltant-los (per a monococció, per cert, ...què delicat el tema!!) així que ara estan tots emblanquinats i una mica desmillorats. Però aviat, quan surtin del forn, tornaran a recuperar el seu gran poder aterridor!!

diumenge, 28 de novembre de 2010

L'argila misteriosa (IV)


Aquestes dues peces són fetes amb la meva porcellana experimental. La de la dreta encara no està seca. La de l'esquerra sí. La llum al taller no és molt bona per a fer fotos però crec que es veu bastant bé la diferència de colors. En directe la cosa és encara més evident. També és evident l'esquerda a la peça seca, però era d'esperar. No l'he treballada amb massa cura i la porcellana, a més, hi té una tirada...


Aquesta ampliació és per a que veieu també la textura de la meva porcellana. De fet no sé si encara l'hauria de continuar anomenant porcellana perquè ja hi ha força diferències amb l'altra... La meva pasta ceràmica, al tacte, té com sorreta molt fina. Crec que és cosa del sílex, que potser l'hauria d'haver molt abans... Vaig passar l'argila per un sedàs però no per un morter... I com veieu, en les zones on l'he esculpit queda just com quan escarbes una pasta amb xamota... Bé, no sé si aquesta argila serà una porcellana o no, el cas és que sigui el que sigui, em sembla força interessant i ja tinc ganes de veure què passa a la cuita. Demà obro el forn!!

divendres, 26 de novembre de 2010

L'argila misteriosa (III)


En aquestes fotos podreu veure una mica millor la diferència de colors entre les dues porcellanes. La meva  grogueja bastant quan està humida. Quan s'asseca es torna força més blanca. La porcellana comercial ja era així de blanca des del començament. Pràcticament no canvia de color durant l'assecatge, a diferència d'altres argiles com el gres o els refractaris amb els que treballo normalment.



Les he retratades per totes bandes!! :-)




Es veu bé la diferència, eh? Però això és perquè la meva porcellana encara està una mica humida. Aviat us ensenyo com canvia de color quan s'asseca.

dijous, 25 de novembre de 2010

L'argila misteriosa (II)


Aquestes són les meves primeres peces fetes amb la porcellana experimental. Estan tornejades amb el fang realment molt tou, i després, un cop una mica seques, les he esculpides. Són peces petitones, per provar...


També he fet una cosa semblant amb l'argila comercial. En tots dos casos la paret de la peça era força groixuda. La porcellana era tan tova que no podia forçar-la el més mínim. Què hi farem, sóc impacient!


Aquí les teniu, costat per costat. A la dreta la porcellana comercial. A l'esquerra la "meva". La diferència en el to, s'accentúa perquè en el segon cas no estan del tot seques. Hi ha més coses que diferencien les dues pastes... en propers escrits us aniré ensenyant més diferències entre i una i altra... i també us posaré fotos en color ! :-)

dimecres, 24 de novembre de 2010

L'argila misteriosa


Fa temps que tenia un sac ple de terrosos de caolí com aquests que una amiga havia trobat abandonat prop d'una antiga fàbrica a Galicia. Va fer tot el camí de tornada amb el meu "regalet" carregat al maleter del cotxe!! I feia també molt de temps que volia iniciar-me en l'inescrutable (per a mi) món de la porcellana. De manera que fa uns dies, vaig agafar una fórmula de l'Artigas i vaig tirar pel dret.




Un 30% de Caolí, un 25% de Pegmatita, 5% de Sílex i 40% de fosfat tricàlcic. És d'allò més emocionant experimentar d'aquesta manera!
Paral·lelament havia reciclat unes restes de porcellana industrial per a torn  de les que una antiga companya ceramista va voler desfer-se fa temps i que vaig rescatar per a futures proves. El meu únic contacte seriós amb la porcellana, va ser l'estiu del 2009 al curs que vaig fer a Periferias amb el Yuhki Tanaka, però finalment va ser només un breu tast, no suficient per a acabar d'entendre aquesta argila misteriosa...
La porcellana té fama d'argila difícil. La poca plasticitat, les esquerdes i una memòria d'elefant, són dels conceptes que més sovint hi trobem associats. Però també té qualitats úniques molt apreciades. La seva translucidesa en les capes fines, la seva duresa, o aquell blanc més blanc que cap altre, per exemple.

El primer pas, després de comprovar les dificultats per amassar tant la porcellana industrial com l'experimental, va ser el tornejat. En el proper escrit us ensenyo resultats. I no cal dir que els qui tingueu per la mà aquest material tan especial, esteu convidats i convidades a deixar tots els consells del món!! :-)

dimarts, 23 de novembre de 2010

EXPOSICIÓ "Geometries orgàniques"


Cita important! El proper dimarts, 30 de novembre, a les 19h de la tarda al Centre Cultural La Bòbila, a l'Hospitalet s'inaugura l'exposició de ceràmica Geometries orgàniques de la ceramista Penélope Vallejo. L'exposició es podrà visitar del 30 de novembre al 23 de desembre de dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 16 a 21h.
Així ens introdueix aquest nou treball:

La natura se’ns presenta en una suma d’elements geomètrics a la vegada que orgànics formant estructures animals, vegetals o minerals. Allà on la llum no arriba, l’ombra les envaeix reinventant-les i formant-les de nou.
Geometries orgàniques pretén ser un treball d’acostament a les formes de la natura presentat amb aquests volums de gres realitzats a torn i posteriorment ensamblats.
... allò bell no és una substància en si, sinó tan sols un dibuix d’ombes, un joc de clarobscurs produït per la juxtaposició de diferents substàncies... Tanizaki 

dimecres, 17 de novembre de 2010

Perdent pes...


Aquests dos plats formen part d'una vaixella que estic fent per a un encàrrec. Aquí dalt encara no estan retornejats. Estan fets amb una pasta ceràmica de cordierita d'alta temperatura de Vicar que té una textura com de sorra molt fina i que per a tornejar em va força bé. Cuita, queda d'un color rosa pàlid a baixa i d'un color beig clar a alta. He aprofitat aquestes peces per a fer un seguiment de la variació del pes del material des de l'inici fins el final del procés. De moment és força interessant perquè realment hi ha una variació considerable. 
La massa inicial de fang, és a dir, el pes del pastó just abans de començar a tornejar, era de 1,400kg. Al dia següent vaig pesar el plat tornejat i ja pesava només 1 kg. És a dir, que en el procés de tornejat i fins el moment abans de ser retornejat, havia perdut ja 400gr.Una petita part de fang se'n va anar en tornejar, una altra mica de fang es va quedar enganxat al rodell de fusta en tallar el plat amb el fil, i la resta del pes perdut correspon a l'aigua perduda en assecar-se. Després de retornejar el plat, el vaig tornar a pesar.



Pesava 800gr. És a dir, que amb el retornejat li havia tret 200gr de fang.  Aquí dalt els podeu veure ja polits.  No sembla pas que hagin perdut tant de fang, oi? Val a dir que crec que el plat deu ser de les peces que té més merma de fang en el procés. Aquests plats, com us he dit abans, estan tornejats sobre un rodell de fusta que fa de suport i permet manipular-lo sense que es deformi fins que el fang estigui prou dur. Per a poder tallar  la peça tornejada amb el fil sense arrriscar-me massa i separar-la del rodell, m'asseguro que hi hagi un cert gruix de fang a la base. No és un gruix exagerat però en aquesta forma, la base de la peça és molt ampla en comparació amb d'altres com poden ser gerros o bols. Això significa que qualsevol milímetre de base que es perdi en tallar o que s'elimini en retornejar representi un volum de fang força major que en altres casos  i  que es tradueixi en una pèrdua de pes més significativa. Ara li queda assecar-se del tot i abans de posar-lo al forn el tornaré a pesar. Algú s'atreveix a endevinar el pes de la peça acabada? Ja us tindré al dia de quant va pesant un cop sec el plat i després del bescuit...
Per cert, m'havia oblidat de mencionar les temperatures de cocció: 980ºC per al bescuit i després a 1260ºC.

diumenge, 14 de novembre de 2010

"Jomon pot"


La meva amiga Rowena, em va fer descobrir fa unes setmanes "A history of the world" , un programa de la BBC que pretén fer un recorregut per la Història partint d'un centenar d'objectes quotidians. Al  capítol número 10 l'objecte escollit és una peça ceràmica japonesa Jomon. Si entreu a la pàgina web de la BBC podreu veure aquest atuell amb tot luxe de detalls i escoltar el programa en qüestió. Un bon exercici per a practicar l'anglès. Per als qui us faci mandra, us deixo una traducció d'alguns fragments que ens hem currat un traductor automàtic i jo :-) . És una traducció bastant poc acurada i completa. Si algú s'anima a  completar-la o suggerir alguna millora qualsevol aportació serà ben rebuda.
La història d'aquesta olla de ceràmica Jomon, una de les més antigues conegudes al món, és fascinant. La seva existència ens transporta, a més del descobriment de la ceràmica, al naixement d'una nova manera de menjar: l'aliment cuinat o bullit.
 
Aquest atuell Jomon és una objecte extremadament important. Pot ser que resulti decebedor mirar-lo (de fet és bastant avorrit). Està fet d'argila marró-grisa, i no és més gran que la galleda amb què els nens juguen a la platja, aproximadament sis polzades d'alt , de forma cilíndrica [...]. Les parets rectes i una base plana. Va ser fet fa aproximadament set mil anys al Japó. 

Si el mirem de prop, podem veure que va ser construït amb xurros d'argila i que, a l'exterior, van prémer-hi les fibres, de manera que quan l'aguantes, tens la sensació que subjectes un cistell.

Jomon, significa dibuix de corda en japonès. Moltes de les olles japoneses de l'època estan decorades amb aquest dibuix o patró. La paraula Jomon que designava aquest tipus de ceràmica,  ha acabat servint també  per a anomenar la gent que els feia i, fins i tot, el període històric sencer en què van viure. Aquesta gent, va crear les primeres olles del món al nord del Japó fa al voltant de 7.000 anys .
La manera de viure dels Jomon  sembla haver estat força confortable. Habitaven prop del mar i es nodrien principalment de peix, per la qual cosa no els calia desplaçar-se com havien de fer-ho els pobles caçadors.   També tenien accés fàcil a plantes i fruiters abundants. Tot això feia que no fos necessari domesticar animals o cultivar la terra per a sobreviure.
Apart de fer les seves olles d'emmagatzematge atractives i estilitzades, els Jomon van descobrir la seva resistència a la calor i això els va permetre desenvolupar una nova forma d'alimentar-se:_ el menjar cuinat.  El menú hauria inclòs hortalisses i fruits, però també coïen marisc - ostres, escopinyes  i cloïsses. La carn es rostia o es bullia. Així, el Japó, podria molt ben ser el lloc on van néixer la sopa i l'estofat. 
Simon Kaner, de la University of East Anglia, es especialista en cultura antiga japonesa i explica:

'Som bastant afortunats que no eren gaire bons rentant, aquests xicots  i qu per això van quedar algunes restes
de menjar carbonitzat dins d'aquestes olles.  De fet, alguns dels atuells més antics, estan datats aproximadament de 14,000 anys enrere i és gràcies a aquestes incrustacions negres que s'ha pogut datar la peça. Pensem que s'utilitzaven probablement per cuinar  verdura, peix o fruits secs, incloent-hi glans, que necessitaven coure's molt temps abans de poder-los menjar.  



El professor i arqueòleg Takashi Doi diu:

'El Japó té la tradició de fabricació de ceràmica més antiga del món. Les porcellanes fines fetes pels artesans i artesanes japonesos provenen d'una herència que data de 17,000 anys enrere. La cultura Jomon i els seus atuells tenen gran ressonància per a molta gent japonesa avui en dia, potser perquè parla de la naturalesa distintiva de cultura japonesa que sovint assoleix una continuïtat a través del canvi.' 

Però la història de la nostra petita olla Jomon no acaba aquí, perquè no hem descrit encara el que és potser la cosa més extraordinària de tot plegat: l'interior està totalment recobert de pa d'or lacat.

El que és fascinant sobre intentar explicar la història a través dels objectes és que arriben a tenir vides i destins mai haurien somniat els qui els van fer. Això és especialment veritat en aquesta olla. Aquell pa d'or es va aplicar entre els segles XVII i XIX, quan s'estaven descobrint olles antigues. Eren  col·leccionades i mostrades per estudiosos japonesos. Probablement un col·leccionista ric fa dos cents d'anys va fer lacar amb una capa prima d'or l'interior de l'olla. Després de set mil anys d'existència, la nostra olla Jomon  començava una vida nova com a 'mizusashi', la gerra d'aigua emprada en la quinta essència dels rituals japonesos:  la Cerimònia del Tè. 
Related Posts with Thumbnails