dijous, 2 de desembre de 2010

Llocs amagats...


Darrera aquesta porta de vidre hi ha un món de ceràmica intrigant...



És la botiga de ceràmiques més curiosa que conec i està mig amagada en un carreró del tranquil barri del Call. Voleu xafardejar per la finestra una mica més?



És un autèntic caos de caixes i ceràmica. Em penso que el que hi venen són restes de partides industrials o potser peça comercial que pel que sigui no pot ser venuda per les vies habituals... Quan estudiava a l'escola vaig entrar-hi a comprar un parell  de bols per a fer decoracions a tercer foc. Crec recordar haver-hi vist també restes de fulls de calques... El dia que vaig fer les fotos no hi havia ningú per a preguntar :-(


M'agraden tant aquest tipus de llocs amagats que quasi només descobreixes per casualitat! Aquesta botigueta fa molts anys que existeix... sempre penso que un dia passaré i ja no hi serà. Però el barri del Call sembla incomprensiblement immune a l'assetjament turistic-urbanístic ferotge que faria que, d'estar al Raval o al Born, aquest petit comerç ja s'hagués transformat un bar o en una botigueta de roba chic... 

14 comentaris:

montserrat torrents ha dit...

Oh!
fa ganes de fer-hi una visiteta, a aquest lloc !!
Gràcies per tot el que aportes !!!

PASTAFANGS ha dit...

Gracies a tu per comentar, Montserrat!! La botigueta està a carrer Sant Domènech del Call, no recordo el numero però és un carreró no gaire llarg, segur que si un dia hi passes, la trobes!! :-)
Una abraçada
Eli

Ateliê v.cardia ha dit...

Oi Eli.
Me desculpe por demorar para te responder.
Aqui eu misturo a argila Gres, com uma terracota de alta temperatura (cone 9). Eu misturo as duas massas para melhorar a interface entre a argila Gres e o vidrado.
Gostei dessa loja.
bjs Vicente.

PASTAFANGS ha dit...

Què interrssant, gràcies Vicente! :-)
Bjs
Eli

Ateliê v.cardia ha dit...

Hola Eli.
Quant a la seva investigació sobre porcellana, vaig fer un parell d´acudits amb la Xina i la palla i la Xina full de plàtan amb cartró.
Els resultats estaven bé, però és dificil donar volta, potser amb el modelatge és més facil treballar.
Espero que aquest missatge està escrit correctament.
bjs Vicente.

PASTAFANGS ha dit...

Oi Vicente,
queres dizer que misturaste porcelana com papel ou com fibra vegetal?
Eu o vou provar com minha nova porcelana e eu vou te dizer como foi!!
Una abraçada
Eli

Ateliê v.cardia ha dit...

Hola Eli
He utilitzat el traductor i ha d'haver hagut certa confusió, de fet vaig fer dos experiments. La primera era de porcellana amb fulla de plàtan, la segona experiència que utilitza la porcellana i cartró.
Vostè treballa amb altres argiles més enllà de la pedra arenisca i la porcellana?
bjs Vicente.

PASTAFANGS ha dit...

Oi Vicente, penso que entendo o que dizes o que não entendo é como se pode trabalhar a porcelana com folhas de banana... nunca conheci a ninguém que o faça!
Como te dizia eu não costumo trabalhar com porcelana normalmente, e agora que o provei me parece muito complicado, mas vou tentá-lo de qualquer jeito!!! :-)
Eu normalmente trabalho com grés, às vezes com grés com "chamota" (não sê como se diz em português, sabes que quero dizer?), e depois com refratário branco (ou às vezes marrom)... Diz-se assim, "refratário"?
Una abracada
Eli

Bínsent ha dit...

Bufona, ¿qué son esas cosas que parecen buzones con la boca abierta? ¡Me encantan!
Besos grandes y ganas de verte.

PASTAFANGS ha dit...

No tengo ni idea!!!
Yo también me lo he estado preguntando... si quieres me acerco, te compro una y de paso me entero de para qué sirven!!! Qué misterio... :-D
Un besote enorme
Eli
(...y a ver si llega ese día de vernos proooonto!!!!)

Ateliê v.cardia ha dit...

Hola Eli.
Barrejar la palla del plàtan en el moment de pastar l´argila és una mica més dificil girar, però si sútiliza el model pot ser més fàcil de traballar, vaig a tractar de passar algunes fotos de prova per correu electrònic.
En la mesura en què està escrit en paraules portugueses Chamote y refratária.

Joan ha dit...

Aquelles peces en forma de bústia tenen tota la pinta de ser pots per la sal. Diuen que aquesta forma ajuda a que la sal no s'humitegi.
Vaig veure'n fa temps a Argentona en una parada d'uns nois alemanys.

Per cert, aquesta botiga no us recorda la d'aquell vell xinès a la peli Gremlins...?

A reveure.
Joan.

PASTAFANGS ha dit...

Ostres Joan... saps, no he vist la peli dels Gremlins!! Però sí que estic d'acord que aquest és ben bé un lloc com per a que s'hi puguin amagar tota mena de personatges fantàstics... :-)
Gràcies per resoldre el misteri de la "bústia". Crec que ha de ser això que tu dius, almenys a mi em quadra bastant.
Fins aviat!
Eli

Bínsent ha dit...

¡Quiero un buzón de esos para meter la sal, sííííí!!!!
:-D
¿Sabes? Hoy me he pasado media mañana en Madrid buscando un caganer digno para poner junto al Tió que me regaló Silvina. Y nada, un desastre: todos llevaban turbantes (¡¡¡????)
Ay, Bufona: no veo el momento de tener la oportunidad de pasarme unos días por ahí. Mucho para contar y muchas ganas de abrazos...
Besos enormes.

Related Posts with Thumbnails