He sabut fa poquet que ens ha deixat la SUSAN MUSSI, ceramista veïna del meu barri de taller, Sants, especialista en la decoració en sobrecoberta i impulsora d'un projecte preciós i superinteressant, el DICCIONARI CERÀMIC online.
Una abraçada a tota la gent que us era propera i un reconeixement especial per a ella que, a banda de la seva obra, ha dedicat molt de temps i esforç desinteressat a un projecte destinat a l'ús i gaudi de tots i totes les ceramistes.
Aquest tipus d'iniciatives sempre em semblen d'una generositat excepcional. Podeu consultar-lo aquí:
Introducció de les tècniques de fabricació de Terra Sigillata romana que es fabricava a torn i motlle entre el segle I aC i el V dC en gran part de la Mediterrània i el nord d'Europa. La decoració quedava en relleu amb un intens color vermell pels engalbes utilitzats.
En aquest taller farem servir terres locals de Lezoux (França) tant per a la fabricació com per a les decoracions i engalbes.
Impartit per Arnau Trullén, Arqueòleg i ceramista al taller "Terre Sigillée de Lezoux"
L'Escola Municipal d'Art Illa de Sabadell, està fent una labor realment interessant en la difusió i l'ensenyament de la ceràmica. Dins el marc d'una proposta anomenada Aula Oberta de Ceràmica, s'ofereixen tres tallers en què es treballen diferents aspectes de la ceràmica. Aquest any he estat convidada a participar, compartint els meus coneixements i experiència en l'àmbit de la fotoceràmica i de la litografia a l'aigua. Els altres dos cursos, em semblen realment molt interessants i estan impartits per dos professionals de la categoria del Claudi de José, en el tema de motlles, i la Maria Bofill, en l'àmbit de la creació i l'expressió a través del material.
He d'agrair a la ceramista Maria Bosch l'oportunitat que m'ha donat de participar en una proposta tan interessant com aquesta com a coordinadora d'aquesta Aula Oberta. Per a més informació podeu adreçar-vos a: illa@ajsabadell.cat
Us presento el darrer vídeo que he penjat a Vimeo. Tot i que ja fa més d'un any que el vaig gravar, fins fa poc no vaig trobar el moment d'editar-lo. Aquí està i el vull compartir amb tothom. Crec que reflecteix prou bé el que va passar en el darrer dia de la cuita de Can Frigola.
Vimeo és una plataforma que permet penjar i compartir vídeos. No és la meva vocació, però si és una eina que em permet difondre la causa ceràmica, benvinguda sigui, així que us convido a visitar el meu espai en aquest lloc:
Els passats 26, 27 i 28 de setembre, va tenir lloc la cita anual de Terrània. Novament vaig tenir el gust de compartir-hi estand amb la ceramista Penélope Vallejo. La química funciona i això que una fira sempre és una experiència intensa!! :-)
Però ja he comentat en més d'una ocasió que la fira de Montblanc no és un esdeveniment qualsevol. Són molts els al·licients que la fan especial. En primer lloc, l'eficiència i dedicació de l'organització, que, he de dir-ho, és excel·lent. L'equip de Terrània aporta millores a la fira any rera any, posa totes les facilitats als participants i fa un esforç considerable per a que l'assistència de visitants sigui un èxit. Això no és gaire habitual en la majoria de convocatòries (en perjudici de tothom...).
A banda d'això, o potser gràcies a això, l'ambient entre companys de fira és cada any molt agradable, i, vendes apart, Terrània és un lloc de trobada de ceramistes de nivell, participants i visitants, cosa que, per si sola, ja la fa prou interessant.
A això cal sumar-hi les exposicions paral·leles, com " We are lost in Montblanc"de Xavier Montsalvatge...
i les que va presentar la Natàlia Ferré a la seva nova galeria...
Demostracions de tècnica amb en Lluís Heras al torn...
... o l'Eva López explicant el seu procés amb la porcellana.
També va haver-hi tallers participatius de tota mena. Per a la canalla ...
...taller de torn, amb la Montse Llanas...
La performance "Gelats calents" del grup Ignició...
... i un llarg etcètera. Si ens hi volen, hi tornarem l'any que ve, i si voleu passar, ens veiem allà!!!
S'apropa el bon temps i ve de gust una mica d'acció!! I què millor que una mica de rakú?? Proposem aquest intensiu amb el ceramista Sergi Pahissa amb qui farem un rakú molt especial... Provarem esmalts i també decorarem peces amb pèl natural. Un rakú PELUT!!! :-)
Serà el diumenge 6 d'Abril a Molins de Rei, a 20 minutets de Barcelona... Algú s'anima??? La cosa promet!!!!
Tornar a sentir l'olor del foc és com tornar a casa. Ara feia temps que no disfrutava amb aquesta olor... Dissabte al vespre, un bon grapat de gent vam aplegar-nos al voltant de l'home de foc i vam celebrar que el mestre Carlets ha fet 60 anys. Davant del museu Terracota de La Bisbal, s'alçava aquest monumental personatge incendiat. Alguns alimentaven el foc, la resta ens deixàvem endur un cop més per l'encanteri de les flames...
Converses al voltant del foc, parlant de ceràmica, sobretot... coneixent o reconeixent gent, que com jo, estem ben tocats pel tema del fang i el foc!! :-)
L'estiu s'acaba però al Baix Empordà comencen a escalfar motors!! Abans de la cita amb la Rajoleria de Can Frigola, es couen algunes coses més, i totes força interessants... Una d'elles, com explicava a l'escrit anterior, el Taller Participatiu de Ceràmica Romana el cap de setmana del 21 de Setembre. Però és que el dissabte següent... la festa ceràmica continua!!
El dissabte dia 28 de setembre, esteu tots convidats a la clausura de l'exposició de ceràmica del Marcos Pacheco al Museu Terracota de La Bisbal de l'Empordà. L'esdeveniment, servirà per a celebrar també el 60è aniversari del mestre Carlets rememorant la celebració que va tenir lloc fa deu anys, quan per a festejar els 50 es va erigir aquest espectacular Home de Foc. Amb la col·laboració de Nuria Efe, Javier Garcés, Josep Matés i, en aquesta ocasió també del propi Marcos Pacheco la festa del foc està garantida!!
I els qui (com jo) encara no us hàgiu apropat a veure l'exposició, teniu ja dues bones raons per a no faltar a aquesta convocatòria!! No tenim excusa que valgui!!
Recordeu la cita: el dissabte 28 de setembre a partir de les 20h, al Museu Terracota de La Bisbal de l'Empordà.
Les peces ja estan dins el forn i la caixa màgica va fent la seva feina. Només cal anar controlant els cremadors i, en el moment de la reducció, ajustar-los l'entrada d'aire. L'Encarna ha encès dues entrades de foc a les 6.30 del matí. A les 10.30 hem assolit els 550ºC.
Cinquanta graus més i encendrem els dos cremadors que queden. El forn només necessita un cop d'ull de tant en tant, així que ens permetem una mica de relax, i de pas recuperar-nos de la festa que una multitud de Blues Brothers va organitzar ahir nit a Benissa i a la qual vam tenir el plaer d'assistir!!! C:
A 1100ºC tanquem l'entrada d'aire dels cremadors lleugerament. És la una del migdia. A les 16.15h assolim els 1245ºC. Apaguem cremadors i tanquem el forn per complet. Ara ja només quedar esperar!
Aprofitem el dia per a experimentar amb la litografia a l'aigua. Algunes de les peces que imprimim, les courem demà en un rakú. Avui, com tots i cadascun dels dies que he passat en aquesta casa, també és un dia per a disfrutar de les arts culinàries de l'Encarna. Per a fer-vos una idea de com s'hi menja de bé a casa seva, només cal donar un cop d'ull al seu blog!! Us puc assegurar que les fotos no enganyen!!! Avui marinada i musclos de València (important destacar l'origen) per dinar, i al vespre seitons fregidets. Mmmmmm!!!
Ha passat un any des que vaig anar a Marina Alta a conèixer l'Encarna Soler Peris i el Carlos, i que vaig gaudir de l'experiència fantàstica de poder fer una cuita de Shinos i Tenmokus.
No devia ser una mala convidada perquè enguany he pogut tornar-hi, aquest cop per a experimentar amb els Celadons. A principis de juny, agafava el tren cap al sud disposada a endinsar-me dins l'univers màgic dels verds de jade i dels blaus característics d'aquests esmalts. Aquests colors, apareixen només en reducció i per a mi, que no puc fer-ne mai amb el meu forn elèctric, una reducció és sempre una aventura!! Els grocs i marrons del ferro en oxidació, es transformen per complet dins una atmosfera reductora i es converteixen en verds grisosos i blaus celestes. Les fórmules d'aquests esmalts, acostumen a contenir alts nivells de calci, nivells d'alumini molt baixos i nivells de silici moderats tirant a baixos.
El primer dia, després de dinar, ja vam començar a preparar els esmalts i a esmaltar. El primer dia sempre és un dia intens. M'he llevat a les 6 del matí a Barcelona. A les onze de la nit, sóc al llit, a Marina Alta. Miro un llibre de l'Encarna sobre ceràmica japonesa. Duro menys de 5 minuts...
L'endemà acabem d'esmaltar. Algunes proves que vam fer amb cera, no van acabar de funcionar. Vam utilitzar parafina. S'adheria prou malament i no volia acabar de marxar quan la vam sotmetre a una cuita per a cremar-la...
Per la meva part, intento reesmaltar com puc, inclús per damunt de la cera. Abans d'entrar al forn, algunes de les superfícies tenien aquest aspecte desastrós... Però no hi havia massa temps d'arreglar-ho!! Així que el la darrera paraula correspondrà al forn...
Aquesta vegada, apart de fer servir els esmalts de l'Encarna, vaig decidir portar-ne tres més per a provar. Del llibre del John Britt "The Complete Guide to High Fire Glazes", en vaig treure les receptes següents:
Choy blue
Feldespat potàssic 50
Silice 28
Creta 6
Caolí 4
Carbonat de Bari 12
Òxid de Ferro 2
Korean
Feldespat potàssic 25,3
Silice 20,3
Creta 25,3
Caolí 6,6
Ball Clay 20,3
Fosfat tricàlcic 0,2
Òxid de Ferro 1,5
Ocre 2
Lung Chuan
Feldespat potàssic 31,3
Silice 31,3
Creta 19,8
Caolí 8,3
Ball Clay 3,1
Cendres 6,3
Òxid de Ferro 1
Engalba Barnard 4,2 (enlloc d'això hi vaig posar fang vermell)
Aquests tres gotets fets amb un gres molt blanc, els vaig esmaltar amb cadascun dels Celadons...
A la tarda vam carregar el forn i el vam deixar preparat per encendre'l l'endemà ben d'hora, ben d'hora!!
Toshiko
Takaezu (pronunciat To-Shi-ko Taka-Yay-zu) va néixer el 17 de juny
de 1922, a Pepeekeo (Hawaii). D'ascendència japonesa -els seus pares eren d'Okinawa-, les seves ceràmiques manifesten
una simbiosi estètica i tècnica entre les cultures orientals i
occidentals, sempre profundament lligada al seu amor per la natura.
Durant
una visita al Japó amb una de les seves germanes el 1955, Takaezu va
passar un temps en un monestir zen i amb alguns dels més eminents
terrissers tradicionals del país nipó. De seguida va connectar amb
la filosofia zen. Per a ella, la ceràmica formava part de la natura:
“No veig cap diferència entre fer ceràmica, cuinar o cuidar de
les meves plantes. Tot està relacionat. Tanmateix, per a mi treballar el fang és una
necessitat . És tan gratificant, em regala tanta
alegria,... i m'ha proporcionat moltes respostes a la vida. "
(De fet, sovint utilitzava els seus forns per coure el pollastre o
per assecar bolets, pomes o carbassons.)
Takaezu
va estudiar art a la Universitat de Hawaii, a Manoa, però el 1951 va
ingressar a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Bloomfield Hills, Michigan,
per formar-se amb la ceramista finlandesa Maija Grotell, un ferma
creient en l'experimentació que permetia i animava els estudiants a
trobar el seu propi camí. Si bé és cert que al principi de la seva
carrera Takaezu va treballar la peça utilitària, a finals dels 50,
fortament influenciada per la seva mestra, va abraçar el concepte
de la creació ceràmica com a obra d'art, feta per ser mirada enlloc
d'utilitzada.
Al llarg de la seva
carrera, Takaezu va explorar un selecte repertori de formes, la gran
majoria derivades del recipient vertical tancat que finalment s'ha
convertit en un símbol de la seva obra.
Les seves primeres peces
eren fetes gairebé exclusivament al torn, però a mesura que anava
imaginant formes cada vegada més grans, va incorporar també
d'altres tècniques de construcció manuals.
A partir del 1990 les
seves peces creixen verticalment de manera notable i s'alliberen de
les restriccions circulars de la roda.
També és aleshores que comença a tancar la part superior de les boles, deixant només com
un petit mugró, i acaba per convertir-les senzillament en un gran
llenç d'argila esfèric.
El caràcter individual de cada peça
vindrà donat per un seguit de matisos pictòrics, fruit d'un
treball espontani amb els esmalts. Takaezu camina al voltant de la
peça mentre aboca l'esmalt amb llibertat i destresa, i el deixa
córrer o degotejar.
Superposa múltiples esmalts, de vegades els
respatlla o els esgrafia, o hi afegeix pinzellades... Aportant tots
aquests elements d'improvisació al seu treball, Takaezu equilibra un
procés de construcció més metòdic.
De vegades Takaezu
exhibia les seves grans “llunes” en hamaques en una al·lusió al
seu mètode d'assecatge de les peces sobre xarxes.
Un
altre aspecte important de la contribució de Takaezu a la ceràmica,
és la seva faceta de professora. La seva passió per l'argila era
contagiosa i va disfrutar sempre de compartir-la. A més de les classes, va tenir aprenents treballant al seu taller durant tota la seva carrera. Takaezu sempre insistia en l'alta missió del
ceramista. A l'aula, repetia com un mantra: “Res de cendrers, res de
souvenirs!!”.
Va ensenyar a l'Institut d'Art de Cleveland durant
gairebé una dècada i durant 25
anys a Princeton, on va ajudar a desenvolupar el programa d'art
visual. Es va retirar de Princeton el 1992. Va morir l'11 de Març
del 2011.
El
seu treball ha estat objecte d'una retrospectiva itinerant que va
començar al Museu Nacional d'Art Modern de Kyoto el 1995, i de l'exposició "La poesia de l'argila: L'art de Toshiko Takaezu"
al Museu d'Art de Filadèlfia el 2004. La seva obra queda recopilada al llibre: "L'art de Toshiko Takaezu: En el llenguatge del
silenci", editat per Peter Held.
Botxes, galets i tarots!! Sembla la fórmula d'algun encanteri...
Però no són més que algunes de les paraules que vaig descobrir o redescobrir al llarg de la meva visita a l'exposició "Terrissa en blanc i negre" actualment i fins a finals de setembre al Museu Terracota de La Bisbal.
Gràcies a aquesta exposició temporal, vaig aconseguir entrar per primera vegada en aquest museu, que des de fa temps està tancat esperant que algun dia es reemprenguin les obres de remodelació. Obres que havien de convertir aquest espai en un "referent del món de la ceràmica a Catalunya". El moment no és el més favorable per a que l'edifici vegi acomplert el seu destí, però es poden fer coses milllors que lamentar-se com entrar-hi i gaudir d'una exposició temporal realment interessant!
Mai és tard per a aprendre que com n'és de variada la família dels càntirs. N'hi ha de comuns, d'oli, de la ratlla, d'hivern, càntirs de 3 la peça, de 4 la peça i de 6 la peça... Els terrissers també produïen dolls, poals, escudelles, bols, olles, morters, testos... i tota mena de rajoles i maons.
L'exposició compta amb reproduccions fotogràfiques de gran format en blanc i negre que testimonien l'ofici i l'ús de les peces produïdes. Aquí dalt, els treballadors d'una rajoleria de Regencós.
I presidint una de les sales aquest magnífic torn de peu del mestre Lluís Cornellà, que treballava la terrissa negra. Com em va dir en Josep Matés, el torn així situat té com un aire d'altar ... i més perquè està tan net que sembla irreal... no hi han deixat ni una engruna de fang!! C:
Us sona allò de "qui perd els orígens perd la identitat"? De vegades sento que en el món de la ceràmica hi ha un cert desarrelament... Com si no estigués ben vist valorar de la mateixa manera la ceràmica moderna que la tradicional, l'artística que la utilitària... Però jo m'he d'adherir a allò que deia Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell"... no sé entendre l'una sense l'altra... i, quan m'agraden, totes em commouen amb idèntica intensitat.
.jpg)
