divendres, 22 de juny del 2012

Les petxines...


Les petxines van sortir bastant senceres de la cuita... Com que havia d'embolicar les peces  i posar-les a la maleta, vaig arrencar-les sense mirar-m'hi massa. Encara estaven una mica dures però es trencaven com si fossin terrossos de sal i estaven bastant enganxades al refractari que havia posat a dins...


Quan vaig arribar a Barcelona encara quedaven alguns trossets sencers, però a mesura que passaven els dies, aquesta textura de sal que tenien anava transformant-se fins semblar quasi farina, sense tocar-les s'anaven desintegrant...


Aquesta pols, no és més que carbonat de calci (creta) calcinat. Les closques de les petxines estan pràcticament compostes només d'aquest material...La marca a la base de les peces no va quedar gaire profunda, he vist imatges a internet en què queda realment marcada  la petxina a l'esmalt, però pensava que potser això passa si recolzes la peça sobre les petxines just quan acabes d'esmaltar de manera que s'enfonsin una mica més dins l'esmalt perquè encara està tou... S'haurà de provar!!


 De totes maneres m'encanta com han quedat els trossets de refractari que havia posat dins les petxines... Semblen com fòssils...

dimarts, 12 de juny del 2012

Els Tenmokus...





Tenmoku sobre pasta refractària "lila" amb regalims de nuka






Tenmoku sobre pasta refractària blanca
 amb esmalt de dolomita i nuka per sobre





Tenmoku sobre pasta refractària blanca amb esmalt de dolomita per sobre


dilluns, 11 de juny del 2012

Els Shinos...




Shino sobre argila beig xamotada



Shino sobre argila beig xamotada parcialment coberta amb un engalba de ferro.




Shino sobre argila de cordierita.






Shino sobre argila beig xamotada



Shino sobre argila blanca xamotada



Shino sobre pasta beig xamotada

diumenge, 10 de juny del 2012

Quadern de Marina Alta (V)


Diumenge, 3 de juny

El dia s'aixeca gris i xafogós. El vent em desperta ben d'hora, però no serveix de gaire matinar, el forn encara està a 200ºC quan em llevo... L'Encarna ja ha afluixat la porta i ha obert del tot les obertures de la xemeneia. Encara cal esperar...
Esmorzo, faig la maleta... finalment a les 9 hem aconseguit baixar prou temperatura com per desenfornar. Quins nervis!!! C-:
La primera sensació quan obrim la porta és que s'ha produït una bona reducció... A poc a poc anem traient peces. La gamma de colors dels shino és extraordinària. Presenta vermells i taronges vius, mesclats amb el blanc característic i un joc de grisos que va de les traces més subtils a negres més intensos. La composició de la pasta i la seva situació dins el forn són determinants en el resultat dels colors. També els negres tenmoku amb regalims de dolomita i nuka han quedat interessantíssims...


Al gran plat de l'Encarna i als seus gots  predomina aquest taronja oxidat, quasi no han "atrapat el carboni"... En canvi les meves tres peces de darrere tiren molt més als vermell i als grisos...


Els chawan de l'Encarna fets amb pasta blanca, ben blanquets
 amb les textures subtilment marcades en taronja...


I uns altres, en canvi, recoberts de taronges, marrons i vermells...


Peces molt clares, com l'enorme plat quadrat de l'Encarna... 
[el bol de darrera no és shino sinó esmalt de dolomita sobre una pasta pigada]


... i d'altres ben fosques...

Però no ens podem aturar a mirar-les massa ara. Aviat he d'agafar l'autobús i reemprendre el llarg viatge de tornada. Avui és diumenge i no hi ha gaires combinacions  per a tornar a Barcelona... No em puc encantar... Amb prou feines podem degustar el moment que hem esperat durant tants dies... Trobaré a faltar comentar la jugada amb l'Encarna, valorar cada resultat, comparar com ha quedat cada peça... No hi ha temps... Les hores de viatge me les passaré desitjant obrir la maleta i tornar-m'ho a mirar tot amb deteniment. Ho faré a casa, tranquil·lament. Serà com qui obre els regals de Nadal...C-:

dissabte, 9 de juny del 2012

Quadern de Marina Alta (IV)


Dissabte, 2 de juny

L'Encarna s'ha llevat ben d'hora aquest matí. Abans de les 7 del matí el forn ja està encès. Ha engegat de moment dos cremadors i les entrades d'aire estan ben obertes. Primer pujarem temperatura  a poc a poc i després encendrem els dos cremadors restants. De moment mantenim l'atmosfera del forn oxidant. 
Poc abans d'assolir la temperatura de reducció tenim un petit problema: les dades dels piròmetres superior i inferior no quadren!! Però per sort tot queda en un petit ensurt: només canviant la polaritat de l'aparell tot tornar a  funcionar amb normalitat i a 700ºC comencem la reducció ajustant l'entrada d'aire. D'un moment a l'altre veurem aparèixer la flama per la xemeneia que ens ho confirmarà. Més endavant accentuarem la reducció tancant també una mica les sortides de la xemeneia... 


 Mentre la temperatura continua pujant, aprofitem per a fer una cuita de raku. Per desgràcia quasi no tinc fotos d'aquest dia, només alguna feta amb el mòbil... no tinc gaire bateria a la càmera i la poca que em queda vull reservar-la per a demà!
Per a l'esmalt verd de Raku que fa servir l'Encarna, farem dues cuites. La primera serà reductora,  tapant parcialment la xemeneia. El forn triga uns 45 minuts a assolir els 980ºC. La foto que veieu a dalt correspon a l'obertura del forn un cop acabada la primera cuita.  Després, sotmetrem les peces a una segona cuita oxidant, una mica més ràpida. Traurem les peces i només  en posarem en serradures una, que té unes parts que han quedat sense esmalt perquè duien una reserva de cera aplicada amb unes branquetes del xiprer del pati...



Provarem també un esmalt de bòrax, i un blanc i un turquesa en la següent cuita. Aquestes sí que les posarem totes en serradures.





Mentre dinem una fantàstica paella, el forn acaba la seva feina. A les tres s'acaba la cuita d'alta, tal com havia pronosticat l'Encarna. Els piròmetres marquen 1245ºC clavats a dalt i a baix del forn. Amb la inèrcia que porta acabarà d'assolir la temperatura correcta. Apaguem cremadors i tanquem per complet les entrades d'aire. 
Ja està. El que sigui que ha passat dins el forn ja ha passat i només podem esperar a demà per a saber-ho. 
La resta del dissabte transcorre en família, una deliciosa tarda compartida... El vespre arriba plàcid a Marina Alta en companyia de l'Encarna, el Carlos, la Nadia i el David... xerrant, collint nespres, bevent te... enlloc podria estar millor!! C-:

dijous, 7 de juny del 2012

Quadern de Marina Alta (III)


Abans de tot, un parell d'aclariments... Aquestes entrades que publico amb el nom de "Quadern de Marina Alta" corresponen a una transcripció de les notes que anar prenent el cap de setmana passat durant la meva estada a casa l'Encarna Soler. Evidentment és una crònica a posteriori. Diumenge al matí desenfornàvem i a la nit jo ja era a Barcelona. Però he volgut d'alguna manera traslladar-vos l'experiència i les emocions narrant el que vaig viure aquests quatre dies a poc a poquet, una mica al mateix ritme en què tot va anar succeïnt... El segon aclariment me'l fa l'Encarna... Em diu que el nuka no era de cendres de figuera i que  "El nuka realment es fa amb cendres d'arròs, però que en no tenir arròs estava fet amb cendres de pi". Em vaig confondre perquè l'Encarna sí que va posar un altre esmalt de cendres de figuera a un dels seus chawans. I ara sí, això és el que vam estar fent dissabte a la tarda...

Divendres, 1 de Juny  (tarda)

Després de dinar ja està tot ben sec i toca enfornar. Anem introduïnt peça: tot el que sigui tenmoku, nuka i dolomita va a la part de baix i els shinos a la resta del forn. Moltes de les peces estan completament esmaltades. L'Encarna ho fa sovint però jo tendeixo a netejar les bases de les peces. Aquesta vegada però, he esmaltat unes quantes peces per sota perquè vull provar una cosa que no he fet mai abans...


Des que ho vaig veure un dia a internet que tinc ganes de provar-ho!! Enlloc de potes de gall posarem petxines. L'Encarna m'explica com: s'han d'omplir primer amb refractari perquè amb la cuita les petxines es desintegren i la peça cauria i s'enganxaria a la placa. 



Ja és tot a dins... ens queda el temps just de dutxar-nos i sortir cap a Benissa. Avui s'entreguen els diplomes a l'alumnat de l'Escola d'Adults on treballa l'Encarna i veuré l'exposició del treball de les classes de ceràmica i de joieria. Després hi ha un concert de jazz de la big band Si Fa Sol!! I després passem per la festa de la cervesa... però jo estic exhausta de tantes coses que he après, sentit i viscut en només un dia i mig!!!! 



Quadern de Marina Alta (II)


Divendres, 1 de Juny  (matí)

Ens espera un dia de molta feina. Avui hem de pesar i preparar els esmalts, esmaltar totes les peces i enfornar-les per a poder encendre el forn el dissabte ben d'hora. 
Preparem, entre altres, un quilo de Shino, que és el nostre principal objectiu. És un esmalt que no conec gens... L'he vist moltes vegades en fotografies i he de dir que al principi em xocava bastant el contrast entre els taronges i els blancs típics d'aquest esmalt. També és característic que aparegui el "carbó atrapat" i aleshores poden aparèixer també tons grisos... La cuita del Shino ha de ser reductora a partir d'una certa temperatura. És per això que no la puc fer al meu forn elèctric...  El món de la reducció  és per a mi  molt misteriós... Anem abocant l'esmalt sobre les peces. Avui el sol escalfa de valent, s'eixugaran aviat...


En moltes de les peces es formen aquests foradets. Crec que és l'aire que puja pels porus de l'argila bescuitada. La peça de dalt, per exemple, és refractària de xamota mitja i porta una engalba per damunt que just està esgrafiada on apareixen els foradets...


En aquesta altra també es veu molt bé com els foradets ressegueixen un dibuix esgrafiat que hi havia a sota...
Per als Shinos hem provat bastantes pastes diferents. Algunes eren blanques i d'altres no... A veure com influeix en els esmalts cadascuna!


L'Encarna em convida a provar també alguns dels esmalts que ella utilitza habitualment. El plat d'aquí dalt porta un Tenmoku i per damunt un esmalt de dolomita, molt blanc i opac.


En aquest plat he fet el mateix però afegint un tercer esmalt (el de color gris) que és un Nuka fet de les cendres de la figuera que hi ha al pati de darrera de la casa. Això de superposar esmalts és una cosa que l'Encarna té molt per la mà, però jo no acostumo a fer gaire... Una cosa més per a explorar!!


No tinc ni idea de com es transformen dins el forn tots aquests esmalts... Realment esmalto "a cegues" i potser m'he passat amb alguns gruixos. El dolomita es trenca i es comença a aixecar i a separar... No sé pas si sortirà bé això!!!

dimarts, 5 de juny del 2012

Quadern de Marina Alta (I)


Dijous, 31 de Maig

És un llarg viatge fins a Marina Alta. De Barcelona a València i de València a Gandia en tren; després un autobús fins a Ondara on m'espera l'Encarna, que em durà en cotxe fins a casa seva. Però és que a més vaig carregada com una mula amb les maletes plenes de ceràmica bescuitada!
 L'Encarna Soler és una ceramista de Benissa, una terra roja poblada d'oliveres i ametllers, no gaire lluny del mar. I és l'autora de la fantàstica peça que presideix aquesta entrada. (Us recomano que entreu a la seva web per a veure què fa i com treballa. M'agraden tant una cosa com l'altra. I també és preciós el seu blog: Oribe : cuina la mar de bé i comparteix les seves receptes i les seves ceràmiques en aquest deliciós racó.)
Amb l'Encarna ens coneixem i no ens coneixem... No ens hem vist mai i quasi no hem parlat mai tampoc, però des que vam coincidir al Facebook hem anat compartint afinitats i sensacions, i descobrint molts punts en comú. Fa un temps em va proposar d'anar a casa seva a fer una cuita de Shino. No m'ho vaig pensar dues vegades! Només calia trobar una data que ens anés bé a les dues. El moment ha arribat...
   
El primer dia toca conèixer la casa i el taller i veure el que fa l'Encarna en directe... què diferent és quan pots tocar la ceràmica!!! Les seves peces destil·len honestedat i exigència...  profunditat. Tenen molta presència i es presten a tenir-les entre les mans. Dedica prou temps a cada peça. No fa servir el torn. Buida, aixeca paret, imprimeix i així poc a poc va conformant els seus plats, els seus chawans, els vasets, les safates... L'Encarna ha pogut anar-se introduïnt als esmalts, a les cuites de llenya i a la ceràmica japonesa de la mà de grans mestres (Jean-François Dolorme, Gregory Miller, José Antonio Sarmiento, Simon Leach...), tot un privilegi que ha sabut aprofitar. Tota la seva obra gira entorn d'uns pocs esmalts que domina a la perfecció i amb els que ha construït un llenguatge propi de superposicions i de textures. El Tenmoku, el Nuka, el Dolomita, el Celadon... Avui m'ensenya els esmalts que farem servir demà per a esmaltar les nostres peces. El Shino serà l'estrella del repertori aquesta vegada.

Ara toca descansar, el dia ha sigut llarg i demà ens espera molta feina... comença l'aventura!
Related Posts with Thumbnails