Em pregunto per què mai no havia sentit a parlar d'Eva Zeisel fins que amb el nou any la xarxa ceràmica s'ha fet ressò de la seva mort als 105 anys. Però qualsevol moment és bo per a descobrir una obra interessant, subtil i corba com la de la ceramista hungaresa Eva Zeisel.
Eva Stricker va néixer a Budapest el 1906. Als 17 anys va ingressar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts amb la intenció de convertir-se en pintora, però la seva mare la va convèncer per a que aprengués un ofici mitjançant el qual creia que podria guanyar-se millor la vida. Va ser així com Eva va aprendre l'ofici de terrissaire tradicional, un aprenentatge no sempre fàcil ni agradable. Eva va ser perseverant en el seu objectiu i aviat es va graduar en la condició d'oficial. Només un any després la seva obra va ser exposada al Sesquicentenari de Filadèlfia, on va guanyar una menció honorífica. Per aquella època, Eva ja estava treballant com a dissenyadora a la fàbrica de Kispest, a Budapest.
Però Eva necessitava volar del niu, viatjar, ampliar la seva experiència i alhora millorar les seves habilitats. Per això va traslladar-se treballar a Schramberg, Alemanya, on va adquirir coneixements en totes les fases de la producció industrial i es va convertir en una de les primeres persones (certament en la primera dona) que va apostar per promoure l'art de la ceràmica en la producció en massa contemporània.
Al cap d'un temps, es va mudar a Berlín i s'incorporà a treballar en d'altres fàbriques a Hamburg i de tot Europa. El 1932 va viatjar a Rússia, en part de vacances però també, al igual que molts altres artistes joves idealistes i intel·lectuals de l'època, per tal d'experimentar els nous moviments artístics i socials. Allí, com a dissenyadora industrial amb experiència, se li va oferir una feina per a assessorar en la modernització de la indústria ceràmica, on la creativitat i el dinamisme d'Eva tenien molt a aportar. Va recórrer tot Rússia per tal d'entendre i coordinar els esforços i crear una fàbrica que produïria objectes quotidians per a les llars dels ciutadans. Els seus esforços van ser reconeguts, i aviat va ser traslladada a la fàbrica de Lomonosov a Leningrad (l'antiga Fàbrica Imperial de Porcellana). Això al seu torn va acabar menant al seu nomenament com a Directora Artística de la Indústria de Porcellana i Vidre del país.
Aquest ascens trepidant va quedar truncat e
l 1936, quan es va veure implicada en una de les purgues estalinistes, acusada de conspirar contra la vida de Stalin. Va ser empresonada a la presó de la NKVD durant 16 mesos, la major part del temps en un confinament solitari. Allí va ser sotmesa a les primeres formes de rentat de cervell, tortura, i a l'amenaça constant de que cada dia seria l'últim. Fins que un dia, amb la mateixa roba que duia a la cel·la, van alliberar-la en un tren que sortia cap a Àustria. Mai es va saber realment quina va ser la raó del seu empresonament ni tampoc perquè va ser alliberada. Un cop a Àustria, just a temps d'escapar de l'Anschluss, va marxar a
Anglaterra, on es va casar amb Hans Zeisel, que portava set anys esperant-la. El 1938 van anar a Nova York on es van establir ja de forma permanent.
El 1939 es va crear el departament de ceràmica de disseny d'arts industrials al Pratt Institute de Brooklyn, on va donar classes fins al 1952.
Començant per Sears, Zeisel va dissenyar per les firmes més prestigioses del planeta (Xina Castleton, Hyalyn, Phillip Rosenthal (Alemanya), Mancioli (Itàlia), Heisey, Noritake (Japó), Toki Nikkon (Japó)...)
El 1942 va ser seleccionada pel Museu d'Art Modern de Nova York per dissenyar una línia de vaixella de porcellana fina per a la Companyia Xina de Castleton Pennsylvania. Els dissenys no van estar llestos ni es van produir fins al 1945, degut a les restriccions a causa de la guerra, però van ser presentats en una exposició al MoMA el 1947.
Des d'aleshores fins la seva mort, aquesta hereva de la Bauhaus i de l'"art nouveau" rus, va arribar a crear al llarg de la seva carrera més de 100.000 objectes ceràmics. A Zeisel li agradava dir que treballava "per a l'usuari, el seu bon amic" i que volia "capturar" en la seva obra "el llenguatge màgic de les coses".
