dilluns, 31 de desembre de 2012

FELIÇ 2013


Us desitjo tot el millor per aquest any que comença demà. 
Mentre no ens treguin l'il·lusió de fer el que ens agrada, tot és possible!
BON ANY NOU!!

divendres, 23 de novembre de 2012

També funciona...


La meva darrera cuita ha estat un desastre... Un parell de peces m'han regalimat de valent i ara tinc esmalt enganxat al terra del forn. Per sort no ha caigut sobre les resistències, però ja estic pensant com he de treure aquell pegot d'esmalt sense fer gaire malbé el refractari. És tan fràgil aquest refractari porós...  Dins el forn hi havia també aquests dos shiboridashis que vaig tornejar amb un fang nou. Les dues tapes van quedar ben enganxades... Així que abans de recórrer a la força bruta, vaig decidir tornar a provar la tècnica del congelador.


Realment funciona!!! Tot i que aquest cop, el gel no va empènyer prou cap amunt com per a fer la força necessària, probablement perquè les teteres no es van acabar d'omplir bé. En aquest cas vaig haver de fer entrar l'aigua pel foradet de la tapa perquè aquest tipus de teteres no tenen broc... Però sí que tenia un bon bloc de gel a  dins així que he avocant-hi aigua bullent, el tros de gel s'ha desprès i he sacsejat la tetera cap per avall. Els cops del bloc de gel han acabat per obrir la tapa sense malmetre-la.


Aquí teniu un dels shiboridashis "decorats" amb un regalim de l'esmalt que m'ha deixat el forn fet un cromo...


Vaig haver d'arrencar la peça de la placa!!! El regalim arribava fins al terra i també s'havia ficat entre la tapa i el cos de la tetera, però tot i així la tècnica del gel ha funcionat...


I ara també podeu veure què ha passat amb el fang nou... veieu les bombolletes?? El fang ha arribat al límit de temperatura i ha començat a bullir... Les bombolles del fang "bullit" es distingeixen de les bombolles d'aire perquè habitualment n'hi ha moltes i es donen a més d'una de les peces. Poden ser així de petitetes, però també poden ser més grosses. Si la pasta es cou al límit de temperatura, és difícil preveure si bullirà o no. Alguna cuita potser ens queda bé i una altra potser ens bull tota. O potser ens bull una peça i les altres no. Pot dependre de coses tan diverses com el gruix de la peça, de si el forn estava molt ple o molt buit, de la circulació de l'aire al voltant de la peça, inclús de si l'hem brunyit una mica al retornejar...  En fi, que si vull treballar bé amb aquest fang hauré de baixar uns graus la temperatura!!! 

dissabte, 17 de novembre de 2012

Mostra colección ûRb— : Vigo



O grupo tiNGLao, Emilia Guimeráns e Jorge P. Conde, presentámosvos esta mostra de Fotocerámica composta por doce imaxes urbanas de Vigo reveladas mediante a antiga técnica fotográfica da goma bicromatada, sobre placa cerámica sen vidriado.
Será un pracer contar con vós na presentación da nosa primeira colección ûRb—

NO US LA PODEU PERDRE!!!! C-:

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Tot té una solució...


El xoc tèrmic era una de les solucions que em semblava que tenia més possibilitats, després de provar altres mètodes menys adequats i que van deixar la tetera ferida de per vida... Així que vaig posar la meva tetera al congelador i després d'uns dies li vaig tirar aigua bullent per sobre. RES!!! 
Vaig tornar a posar la tetera al congelador, esperant que se m'acudís alguna cosa millor per fer-li. Uns mesos després, una salvadora de teteres "deshauciades" vinguda de París, va preguntar-me que què hi feia una tetera dins del congelador. Li vaig explicar i em va preguntar si havia provat de posar-la plena enlloc de buida... No, no ho havia pensat... Vam omplir la tetera pel broc i la vam tornar a posar dins. I l'endemà....


Mmmmm, la cosa pintava bé...


Més que bé!!! C-:


Només va caldre esperar a que es descongelés l'aigua per a poder separar la tapa! Si no l'hagués atonyinad en un atac d'impaciència ara la tetera estaria oberta i sencera... En fi, ja ho sé per a la propera...
I aquesta tetera, va viatjar amb la seva nova propietària cap a París on, malgrat les que les ferides que té són incurables, sé que la cuidaran i la disfutaran. Voilà! C-:

divendres, 26 d’octubre de 2012

I ara com l'obro??



Posant a coure la tetera amb la tapa posada, podeu estalviar espai al forn i evitar deformacions indesitjables assegurant un bon encaix. Si tot va bé, clar... No és el cas d'una pobra tetera molt semblant a aquesta, que va sortir del forn ben enganxada per culpa d'una mica d'esmalt de més. Aquí va començar un llarg periple d'intents i d'idees destinades a aconseguir separar la tapa del cos... Vaig provar algun que altre mètode enginyós i inclús vaig estar temptada per l'ús de la força bruta .... Però res!
  La solució va trigar a arribar i no la vaig trobar jo.... Us imagineu quina va ser?

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Vigo 2012


Això meu amb Vigo i la seva gent és ben bé una història d'amor que cada vegada va a més. Va començar amb Periferias l'any 2009, va continuar l'estiu del 2011 quan vaig tornar a Nigrán a donar uns cursos de fotoceràmica i aquest pont del Pilar no ha fet més que ratificar-ho...


La gent de Vigo m'ha rebut un cop més amb els braços oberts i m'ha donat com sempre el millor d'ella mateixa. Només cinc dies però hi ha hagut temps per a tot. Primer dia de retrobaments fantàstics, de passejar, de veure i olorar l'Atlàntic, d'anar d'exposicions a ESPAZO EMAO de l'Escola d'Arts i Oficis i a la Fundació Laxeiro, de passeig per Casco Vello amb deliciosa parada obligada al Buqué i fi de la nit al sempre entranyable Choco. Sí,  un primer dia molt complet!!! C:



Després d'un segon dia més reposat, el dissabte vaig estar donant un curs de Litografia a l'aigua al Tinglado, un lloc que fa poquet que funciona però que promet convertir-se en un nou eix promotor de la ceràmica a Vigo. La litografia a l'aigua és una tècnica que vaig descobrir a través de la Graciela Olio. És d'aplicació molt senzilla i crec que és una eina molt útil per a qualsevol ceramista. Va ser un plaer compartir aquests coneixements amb tota la gent que va venir al curs i que van aportar la seva creativitat per a enriquir encara més les possibilitats d'aquesta tècnica.  (Més fotos del curs al blog de LA BARBOTINA.)



No volia marxar de Vigo sense passar per Alfar i veure l'exposició LA MESA aquest cop parada pel ceramista Toño Perez:  un conjunt de peces de porcellana sorgides del torn que ens remeten a una forma d'expressió de la ceràmica molt essencial. 




El darrer dia vaig voler passejar tranquil·lament per la ciutat, tornar a caminar pels carrers que havia descobert l'any passat...








Fins la propera Vigo!! Ata a próxima !!

dimarts, 9 d’octubre de 2012

CURS DE TORN


Comença el curs al taller! A través del torn anirem aprenent els secrets de la ceràmica. 
Tens ganes d'enfangar-te?
Pots fer-ho cada dimarts de 17 a 20! C-:

Grups reduïts, programa personalitzat.
Més informació: elimalva@yahoo.es / 680928069

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Terrània 2012


Comencem pel final... aquesta és la peça guanyadora del concurs de Terrània 2012. L'any que ve, figurarà als cartells i tríptics de la fira i el seu autor, David Rosell, presentarà una exposició individual en una de les sales . Un ceramista jove i d'aquí que, estic convençuda, té molt a dir...


Quant a la resta de la fira, he de reiterar-me en les sensacions que em va deixar l'any passat. De fet, he de reconèixer que a nivell de vendes ha estat lleugerament superior a la darrera edició, malgrat la pluja que va persistir al llarg de tot el dissabte. Recalco el "lleugerament" perquè no cal que digui de quins marges estem parlant...


Terrània és un bon lloc per a retrobar companys ceramistes que només veus de tant en tant... posar-nos al dia, ratificar-nos en les nostres ganes de seguir fent el que fem, de compartir sensacions i experiències communes... 


Novament compartint parada amb la Penélope Vallejo, novament sentint la química personal i professional que ens uneix.


Un dels secrets de l'èxit de Terrània és sens dubte l'eficiència de l'organització que cuida els participants i s'esforça a preparar activitats paral·les que animen al públic a visitar la fira. En Didi ha estat tornejant també aquest any a la carpa d'entrada, on també es van fer demostracions de modelat, de construcció de gerros amb cordes, de rakú, microrakú i tallers de fang per a la quitxalla.




L'any que ve no participarem a Terrània. Les normes disposen que, excepte els ceramistes locals, només s'hi pugui assisitir dos anys seguits. Però intentaré escapar-me per a veure-ho des de fora. Des de qualsevol punt de vista, crec que Terrània és una fira que val realment la pena.

Més fotos de Terrània 2012 aquí: https://picasaweb.google.com/peusdefang/Terrania2012

dissabte, 22 de setembre de 2012

Preparant Terrània 2012


Aquest any la Penélope i jo tornem a Montblanc. Falta amb prou feines una setmana!!

És la primera fira que faig aquest any i és probable que sigui la única. L'any passat vaig provar això de les fires i em vaig quedar amb una sensació agredolça. Vaig decidir que, per ara, si mai tornava a alguna fira seria a la de Montblanc. No va ser un èxit econòmic ni molt menys, però el lloc, la organització i la gent (companys i companyes de fira i passejants) van fer que m'hi sentís molt a gust. 

Fer producció per una fira implica jornades intensives de taller. El forn també treballa intensivament aquests dies. Al taller fa força calor! Tot i que m'havia programat la feina des de fa temps, finalment alguns encàrrecs sorgits a finals d'estiu i contratemps inesperats amb un dels meus esmalts habituals no m'han deixat més alternativa que treballar fins a darrera hora.


En condicions de stress, qualsevol imprevist sembla una catàstrofe. I si la previsió de temps no ha servit per tenir la feina acabada amb un marge còmode, almenys ha servit per tenir temps per a agafar distància i poder relativitzar els errors. Ara, l'"esmalt que no havia de ser així" ja no em sembla lleig, com quan vaig obrir el forn. De fet, em comença a agradar bastant i potser fins i tot anirà de fira!! C:


Ens veiem a Montblanc! (Recordeu, el 28, 29 i 30 de setembre...)



divendres, 17 d’agost de 2012

L'estiu al taller...



Com passen les setmanes!! Des que va començar l'estiu hi ha hagut molta activitat al taller. Els cursos de torn han anat començant i acabant, l'un darrere l'altre. Gent descobrint, gent aprenent i jo amb ells també, descobrint i aprenent...


Per a alguns serà un apropament fugaç a la matèria i  al torn, per a d'altres potser, el principi d'alguna cosa més. Això només el temps ho dirà...


Cada vegada que dono un curs em confronto amb una nova experiència, un exercici d'apropar-me al meu material i a les meves eines des d'uns altres ulls. Uns ulls nous i inexperts capaços de fer-me veure moltes coses!!



L'estiu encara no s'ha acabat... En el que queda d'agost i setembre encara tocarem més fang al taller!




No puc més que estar immensament agraïda a tota la gent que heu anat passant les darreres setmanes. A totes i tots, moltes gràcies!!  C:
Més fotos dels cursos aquí, aquí i aquí!

dimecres, 1 d’agost de 2012

dijous, 26 de juliol de 2012

Botxes, tarots i galets...




Botxes, galets i tarots!! Sembla la fórmula d'algun encanteri...
Però no són més que algunes de les paraules que vaig descobrir o redescobrir al llarg de la meva visita a  l'exposició "Terrissa en blanc i negre" actualment  i fins a finals de setembre al Museu Terracota de La Bisbal. 


 Gràcies a aquesta exposició temporal, vaig aconseguir entrar per primera vegada en aquest museu, que des de fa temps està tancat esperant que algun dia es reemprenguin les obres de remodelació. Obres que havien de convertir aquest espai en un "referent del món de la ceràmica a Catalunya". El moment no és el més favorable per a que l'edifici vegi acomplert el seu destí, però es poden fer coses milllors que lamentar-se com entrar-hi i gaudir d'una exposició temporal realment interessant!



Mai és tard per a aprendre que com n'és de variada la família dels càntirs. N'hi ha de comuns, d'oli, de la ratlla, d'hivern, càntirs de 3 la peça, de 4 la peça i de 6 la peça... Els terrissers també produïen dolls, poals, escudelles, bols, olles, morters, testos... i tota mena de rajoles i maons.


L'exposició compta amb reproduccions fotogràfiques de gran format en blanc i negre que testimonien l'ofici i l'ús de les peces produïdes. Aquí dalt, els treballadors d'una rajoleria de Regencós.



I presidint una de les sales aquest magnífic torn de peu del mestre Lluís Cornellà, que treballava la terrissa negra. Com em va dir en Josep Matés, el torn així situat té com un aire d'altar ... i més perquè està tan net que sembla irreal... no hi han deixat ni una engruna de fang!! C: 



Us sona allò de "qui perd els orígens perd la identitat"? De vegades sento que en el món de la ceràmica hi ha un cert desarrelament... Com si no estigués ben vist valorar de la mateixa manera la ceràmica moderna que la tradicional, l'artística que la utilitària...  Però jo m'he d'adherir a allò que deia Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell"...  no sé entendre l'una sense l'altra... i, quan m'agraden, totes em commouen amb idèntica intensitat. 
Related Posts with Thumbnails