dimarts, 12 d’agost del 2008

Santi Moix: del fang a l'escultura.


El Museu de Ceràmica acull fins a principis del mes de gener aquesta exposició en què es reuneix l'obra ceràmica més recent de l'artista Santi Moix (1960). La gestació de l'obra té lloc a l'altra banda de l'Atlàntic, on resideix l'artista i el gres espera pacientment a l'Empordà l'arribada de l'estiu per transformar-se entre les mans de Moix. Així en les estades estivals a casa nostra, es materialitza aquest reguitzell de formes i colors, aquestes existències immòbils que, malgrat una certa reminiscència surrealista, s'allunyen de l'hàbitat desèrtic i angoixós, paisatge característic dels deliris onírics de principis de segle XX. Encaminant-se en direcció contrària al buit, en una atmosfera diàfana i clara, les creacions de Moix acaben constituint un univers proper, com una habitació plena de petites joguines policromades, disposades a fer fructífera la nostra imaginació.
Aquestes escultures són, efectivament, de petit format. Formes lliures que tenen, sens dubte, aquells tentacles invisibles que saben despertar les sensacions de l'espectador. I sobretot, desprenen una llum pròpia que la base blanca del gres ajuda a ressaltar, gràcies a un ús de l'esmalt intel·ligent i sense complexes, subtilment protagonista, en absolut excessiu.
De forma paral·lela a les incursions ceràmiques d'artistes com Miró o Picasso, l'obra de Moix no seria possible sense l'assessorament tècnic del ceramista Joan Raventós, que aporta la seva experiència i coneixements per a fer possible la realització de l'obra d'aquest artista afincat a Nova York.



Per als que tingueu curiositat per contextualitzar la ceràmica de Santi Moix dins la totalitat de la seva obra, us deixo aquí sota aquest parell de quadres seus. Dues mostres que podeu completar amb una visita a les dues galeries virtuals que exposen la seva obra. Per a accedir-hi només us cal picar damunt les imatges.

Paul Kasmin Gallery

Paceprints


Santi Moix. Del fang a l'escultura
Lloc: Museu de Ceràmica
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 16h
Diumenges i festius se 10 a 15h
Preu: 4,20 euros (reduïda 2,40).
Nota: El preu de l'entrada inclou accés a l'exposició permanent de ceràmica i al Museu d'Arts Decoratives



diumenge, 10 d’agost del 2008

Ukiyo-e a Barcelona


Trenco el meu propòsit inicial de dedicar el bloc exclusivament a la ceràmica... I és que sempre hi ha un munt de bones raons per a trencar les regles! Després d'anys admirant-los des de les reproduccions als llibres, Utamaro, Hokusai i un munt de mestres sublims de l'Ukiyo-e han arribat a Barcelona. Una exposició com aquesta no me la podria perdre! I és tan extensa que no descarto repetir per a recrear-me en els detalls.
Es tracta de gravats policromats realitzats en fusta de cirerer amb una tècnica artesanal impressionant que inclou des de l'elaboració a mà dels estris (raspalls, tampons, fustes, pinzells,... ), del paper i de les múltiples planxes corresponents a cadascun dels colors. Recomano que us reserveu una estona per a gaudir del vídeo que documenta tot el procés (uns 20 minuts que passen volant). No és que després una acabi d'assimilar del tot com és possible tanta minuciositat, però ajuda a fer-se una idea del valor incalculable d'aquestes joies xilografiades.
Escenes quotidianes, retrats, el món del teatre kabuki i els bordells, lluitadors de sumo, estampes eròtiques, subtils paisatges i mil detalls de la natura... cap temàtica sembla escapar-se a aquest moviment japonès que s'estén des de principis del segle XVIII fins a mitjans del XIX.


Ukiyo-e: Imatges d'un món efímer
A la Perdrera fins el 14 de setembre
De dilluns a diumenge, de 10 a 20h
Entrada gratuïta
Recomanació: porteu-vos un jersei (a dins fa un fred que pela...)

dimarts, 5 d’agost del 2008

Argentona a corre-cuita



La meva primera visita a la Fira del càntir d'Argentona, que coincideix amb la festa major del poble, va ser finalment breu. Degut a canvis de plans de darrera hora vaig passar a dependre del transport públic i d'una disponibilitat horaria limitada... En conseqüència, ens vam empassar tota la solana (tot i ser ja quarts de cinc de la tarda) i em vaig perdre l'acció dels "Càntirs Bufadors" que tenia molt bona pinta, però que començava al vespre... També em vaig deixar la càmera a casa , així que no tinc cap foto... Llàstima, el proper any penso tornar-hi i intentaré organitzar-me amb més temps i millor.
Tot i així, la festa estava prou animada, força gent començava a poblar els carrers de la fira quan quasi ja marxàvem (cap allà les set i poc), i es disposaven a recórrer les parades i a presenciar les demostracions de torn. Això els qui no s'animaven a fer les seves primeres incursions en el tema, ja que als tallers instal·lats a la Plaça de Vendre qui ho volgués podia provar-ho. Una mica més enllà, començaven els preparatius per a l'acció de la nit, que devia ser un bon espectacle de càntirs i foc...
Em pregunto si repetiran l'any que ve!



Per la meva banda, vaig adquirir un parell d'atuells de ceràmica zamorana per a cuinar directament al foc. Està feta d'una argila vermella altament xamotada. L'home que els venia, que ens va dir que tenia 81 anys, era l'encarregat d'esmaltar les peces, que eren fetes a mà per la seva dona. Em va explicar que calia submergir-los en aigua abans d'emprar-les. Vaig comprar una cassoleta i un plat en què, segons em va dir, la carn s'hi feia sense necessitat oli. No he trigat gaire a provar-lo: ha aguantat la flama directa sense cap problema i la carn s'ha cuit perfectament sense oli . La veritat és que estava deliciosa!! Una mica més lent que a la planxa això sí, però, no més lenta la vitroceràmica, que , per altra banda, gasta força més...
Related Posts with Thumbnails