La meva primera visita a la Fira del càntir d'Argentona, que coincideix amb la festa major del poble, va ser finalment breu. Degut a canvis de plans de darrera hora vaig passar a dependre del transport públic i d'una disponibilitat horaria limitada... En conseqüència, ens vam empassar tota la solana (tot i ser ja quarts de cinc de la tarda) i em vaig perdre l'acció dels "Càntirs Bufadors" que tenia molt bona pinta, però que començava al vespre... També em vaig deixar la càmera a casa , així que no tinc cap foto... Llàstima, el proper any penso tornar-hi i intentaré organitzar-me amb més temps i millor.
Tot i així, la festa estava prou animada, força gent començava a poblar els carrers de la fira quan quasi ja marxàvem (cap allà les set i poc), i es disposaven a recórrer les parades i a presenciar les demostracions de torn. Això els qui no s'animaven a fer les seves primeres incursions en el tema, ja que als tallers instal·lats a la Plaça de Vendre qui ho volgués podia provar-ho. Una mica més enllà, començaven els preparatius per a l'acció de la nit, que devia ser un bon espectacle de càntirs i foc...
Em pregunto si repetiran l'any que ve!
Tot i així, la festa estava prou animada, força gent començava a poblar els carrers de la fira quan quasi ja marxàvem (cap allà les set i poc), i es disposaven a recórrer les parades i a presenciar les demostracions de torn. Això els qui no s'animaven a fer les seves primeres incursions en el tema, ja que als tallers instal·lats a la Plaça de Vendre qui ho volgués podia provar-ho. Una mica més enllà, començaven els preparatius per a l'acció de la nit, que devia ser un bon espectacle de càntirs i foc...
Em pregunto si repetiran l'any que ve!
Per la meva banda, vaig adquirir un parell d'atuells de ceràmica zamorana per a cuinar directament al foc. Està feta d'una argila vermella altament xamotada. L'home que els venia, que ens va dir que tenia 81 anys, era l'encarregat d'esmaltar les peces, que eren fetes a mà per la seva dona. Em va explicar que calia submergir-los en aigua abans d'emprar-les. Vaig comprar una cassoleta i un plat en què, segons em va dir, la carn s'hi feia sense necessitat oli. No he trigat gaire a provar-lo: ha aguantat la flama directa sense cap problema i la carn s'ha cuit perfectament sense oli . La veritat és que estava deliciosa!! Una mica més lent que a la planxa això sí, però, no més lenta la vitroceràmica, que , per altra banda, gasta força més...
2 comentaris:
Está deu nido, o como carallo se diga, este blog que acabas de arrancar. Espero que compartas mucho de lo tuyo y del fang con todos por mucho tiempo. E grazas polas palabriñas que nos deixaches no blogue. Estás invitada a las liadas que monta lo que por ahí llaman "el sunami de Vigo" (que por certo, andiveron por Argentona estes días).
Un bico, estás enlazada.
Uups..quasi perdo el teu comentari (encara no domino molt això del blog) però ara ja ho he arreglat i els comentaris surten a l'instant! Merci per l'enllaç, llàstima no haver contactat abans, igual ens haguessim vist per Argentona, pero en una d'aquestes m'animo a veure "qué se cuece" per les terres gallegues, que la cosa pinta moooolt interessant!!! No pareu quiets precisament, no?
Petons des de Barna
Publica un comentari a l'entrada