Toshiko
Takaezu (pronunciat To-Shi-ko Taka-Yay-zu) va néixer el 17 de juny
de 1922, a Pepeekeo (Hawaii). D'ascendència japonesa -els seus pares eren d'Okinawa-, les seves ceràmiques manifesten
una simbiosi estètica i tècnica entre les cultures orientals i
occidentals, sempre profundament lligada al seu amor per la natura.
Durant
una visita al Japó amb una de les seves germanes el 1955, Takaezu va
passar un temps en un monestir zen i amb alguns dels més eminents
terrissers tradicionals del país nipó. De seguida va connectar amb
la filosofia zen. Per a ella, la ceràmica formava part de la natura:
“No veig cap diferència entre fer ceràmica, cuinar o cuidar de
les meves plantes. Tot està relacionat. Tanmateix, per a mi treballar el fang és una
necessitat . És tan gratificant, em regala tanta
alegria,... i m'ha proporcionat moltes respostes a la vida. "
(De fet, sovint utilitzava els seus forns per coure el pollastre o
per assecar bolets, pomes o carbassons.)
Takaezu
va estudiar art a la Universitat de Hawaii, a Manoa, però el 1951 va
ingressar a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Bloomfield Hills, Michigan,
per formar-se amb la ceramista finlandesa Maija Grotell, un ferma
creient en l'experimentació que permetia i animava els estudiants a
trobar el seu propi camí. Si bé és cert que al principi de la seva
carrera Takaezu va treballar la peça utilitària, a finals dels 50,
fortament influenciada per la seva mestra, va abraçar el concepte
de la creació ceràmica com a obra d'art, feta per ser mirada enlloc
d'utilitzada.
Al llarg de la seva
carrera, Takaezu va explorar un selecte repertori de formes, la gran
majoria derivades del recipient vertical tancat que finalment s'ha
convertit en un símbol de la seva obra.
Les seves primeres peces
eren fetes gairebé exclusivament al torn, però a mesura que anava
imaginant formes cada vegada més grans, va incorporar també
d'altres tècniques de construcció manuals.
A partir del 1990 les
seves peces creixen verticalment de manera notable i s'alliberen de
les restriccions circulars de la roda.
També és aleshores que comença a tancar la part superior de les boles, deixant només com
un petit mugró, i acaba per convertir-les senzillament en un gran
llenç d'argila esfèric.
El caràcter individual de cada peça
vindrà donat per un seguit de matisos pictòrics, fruit d'un
treball espontani amb els esmalts. Takaezu camina al voltant de la
peça mentre aboca l'esmalt amb llibertat i destresa, i el deixa
córrer o degotejar.
Superposa múltiples esmalts, de vegades els
respatlla o els esgrafia, o hi afegeix pinzellades... Aportant tots
aquests elements d'improvisació al seu treball, Takaezu equilibra un
procés de construcció més metòdic.
De vegades Takaezu
exhibia les seves grans “llunes” en hamaques en una al·lusió al
seu mètode d'assecatge de les peces sobre xarxes.
Un
altre aspecte important de la contribució de Takaezu a la ceràmica,
és la seva faceta de professora. La seva passió per l'argila era
contagiosa i va disfrutar sempre de compartir-la. A més de les classes, va tenir aprenents treballant al seu taller durant tota la seva carrera. Takaezu sempre insistia en l'alta missió del
ceramista. A l'aula, repetia com un mantra: “Res de cendrers, res de
souvenirs!!”.
Va ensenyar a l'Institut d'Art de Cleveland durant
gairebé una dècada i durant 25
anys a Princeton, on va ajudar a desenvolupar el programa d'art
visual. Es va retirar de Princeton el 1992. Va morir l'11 de Març
del 2011.
El
seu treball ha estat objecte d'una retrospectiva itinerant que va
començar al Museu Nacional d'Art Modern de Kyoto el 1995, i de l'exposició "La poesia de l'argila: L'art de Toshiko Takaezu"
al Museu d'Art de Filadèlfia el 2004. La seva obra queda recopilada al llibre: "L'art de Toshiko Takaezu: En el llenguatge del
silenci", editat per Peter Held.
Entrevista amb Toshiko Takaezu:
Aquí la veureu treballant uns anys enrera (a partir del min 8´20" aprox.):
