L'any passat en la meva estada a Nigran, vaig descobrir que força aprop del taller hi tenia un veí de luxe... El taller del Samuel Salcedo està a pocs minuts del meu, i als migdies, de tant en tant coincidim al mateix lloc de menús del barri... Avui, ens l'hem creuat pel carrer mentre duia una de les seves immenses testes en un carretó... I ha resultat el dia adient per a, per fi, fer una visita al seu taller. L'obra del Samuel està dotada d'una mescla particular de tendresa i duresa, és alhora delicada i irreverent. No crec que sigui gens senzill aconseguir que extrems tan oposats es compenetrin d'una manera tan perfecta... Puc endevinar que aquest és un dels secrets del Samuel...
Sempre havia vist l'obra del Samuel només en fotografia, així que avui ha estat un autèntic plaer veure i poder tocar algunes de les seves peces en procés. Quan he de descriure què és art per a mi, no sé mai trobar una definició que em sembli satisfactòria. Però de tant en tant -molt de tant en tant- veig coses com les que fa el Samuel, i sense saber dir perquè, tinc la sensació d'estar davant mateix del concepte art. Si més no, crec sentir la seva essència emanant pertot. Suposo que senzillament és perquè m'arriba a commoure... I no, no és tan senzill que, en el món de l'art contemporani, trobi jo res realment capaç de fer-me moure per dins...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada