dimarts, 9 de febrer del 2010

Curs de Kanigama

La Chisato Kuroki ens proposa novament el curs de forn de paper d'alta temperatura. Recordeu que us en vaig parlar l'estiu passat? A més de disfrutar d'un interessant taller, gaudireu de la jornada en una preciosa masia del segle XVIII amb unes delicioses vistes al mar....


Aquí va la info:

Horno de Papel - Alta temperatura + Técnica de reserva con humo
KAMIGAMA, es un horno experimental de papeles de periódico, no se quema y puede llegar a alta temperatura (1200 grados aprox.) en poco tiempo (1h30min aprox.). Con este horno incluso se puede bizcochar. La profesora es Chisato Kuroki, ceramista japonesa que imparte cursos en Barcelona, Maresme y Napoles (Italia). El curso se hace en su taller que es una masía muy bonita de siglo XVIII en Maresme. Este curso es apto para cualquier persona de cualquier edad, no hace falta tener conocimientos de cerámica.


En el curso hacemos
-Construcción de horno
-Esmaltar piezas
-Cocción de alta temperatura
-Técnica de reserva con humo


Fecha : domingo 14 de Marzo 2010 Plazas limitadas


Precio : 70€ incluye materiales, café, té y bebidas *hacemos una comida colectiva que cada participante trae un plato.
Especial socio Club Casaasia : una pieza de cerámica hecha por la profesora para decorar


Para más información:
Contactar con Chisato 93 753 96 14 657 73 83 96 chisatoceramica@yahoo.es
Para reservar:
Ingresar 30 € como depósito en la cuenta Banco Sabadell Atlántico 0081 0205 56 0001138317 a nombre de Chisato Kuroki.


*Las cancelaciones hechas 7 días antes de los cursos no tendrán derecho a la devolución del depósito.

divendres, 5 de febrer del 2010

Cursos a l'Escola-Taller Ramon Fort

De l'Escola-Taller del Ramon Fort arriben aquest parell de propostes ben interessants!


CURS SETMANA SANTA 2010

Del 1 al 4 d’Abril
Professor- Ramon Fort
Preu – 200 €
Preu allotjament – 70 €




De la idea a l’objecte. Estratègies per a la resolució de peces



Aquest curs consistirà en posar sobre la taula, i de manera ordenada, les tècniques i procediments que apresos d’altres o elaborats per mi m’han possibilitat, al llarg de la meva vida professional, solucionar peces que inicialment sols estaven al cap. Són tècniques inicialment no ceràmiques i sovint manllevades d’altres oficis de les que entre d’altres podríem citar els encofrats de fusta, relleus amb làtex, alt-relleus per pressió, impressions amb polímers, textures, erosions, plantilles, extrusió, motllos de silicona reciclable… De cada proposta l’alumne farà un exercici pràctic.





La llibertat d’ignició

Dates-del 22 al 26 de Febrer
Professor- Wali Hawes
Preu- 240 €
Preu allotjament- 90 €







Construcció i cuites Neolítiques, Hindú, "La Cistella”, "El Bidó" i "Pit Fire"
i per primera vegada "El Forn Solar"



  • L’època Neolítica va esser la primera vegada que l’esser humà fa ceràmica. Rendirem un homenatge als nostres avantpassats amb una cuita neolítica. Normalment s’utilitza “turba” però en aquest cas utilitzarem molsa i fulles. La decoració es molt important i explorarem els motius neolítics però amb mirada contemporània....així podrem utilitzar el “mòbil” però com motiu neolític.

  • La cuita hindú és amb “caca” de vaca i la superfície de les peces amb terra sigil·lada.

  • “La Cistella”-a base de branques i heures construïm una estructura que posteriorment serà el forn. Les peces seran de terres autòctones.

  • “El bidó” –l’adaptem utilitzant la teòrica dels forns Anagames per a una cuita de llenya.

  • “Pit Fire” (El Forat de Foc)- explorem l’ús de sals metàl·liques i combustibles varis.

  • “Forn Solar”- Es fruit d’una col·laboració d’en Wali Hawes amb l’artista andorrana Eve Ariza. Amb miralls concentrem els raigs del sol per coure peces esmaltades. Com es un experiment es de format petit però fàcil de reproduir al taller (amb accés a sol, clar).

dijous, 4 de febrer del 2010

Michael Cardew: apunts biogràfics


Formació i primers projectes
Michael Cardew va néixer a la localitat de Wimbledon, el 1901. El seu pare tenia una casa d'estiu al nord de Devon i, durant les estades vacacionals, sovint s'enduia amb ell el petit Michael quan anava  comprar peces a la terrisseria d'Edwin Beer Fishleyper. La família tenia a la casa de camp una bona col·lecció de ceràmica popular i a Cardew l'encantaven aquelles peces. Per això, després de la mort del vell terrisser, quan Michael ja era estudiant a Oxford, sovint aprofitava qualsevol dia de festa per anar a visitar William Fishley Holland nét de Beer Fishley a la terrisseria de Braunton. William de seguida va accedir a deixar-lo seure al torn durant les visites i va ensenyar-li l'ofici durant tres anys.


Va ser a Brauton que Cardew va sentir a parlar de Bernard Leach per primera vegada i això el va portar a ser el primer alumne del ceramista a St. Ives, Cornualles. Cardew compartia amb Leach el seu interès per la decoració tradicional amb engalbes i, després de romandre al taller de Leach fins el 1926, va embrancar-se en la recuperació d'una antiga terrisseria a Winchcombe.


El projecte de Cardew consistia a transformar-la en un centre de producció de ceràmica a l'estil del segle XVII, on es fes ceràmica funcional decorada amb engalbes i assequible per a totes les butxaques, elaborada amb argila local i cuita en un forn d'ampolla. Per a tal empresa,  va envoltar-se d'uns quants col·laboradors, entre ells Ray Finch, que finalment  va quedar-se amb la terrisseria el 1936. I és que aquell any, gràcies a una herència, Cardew va poder traslladar-se a Wenford Bridge on va construir un nou centre de producció ceràmica, elaborant peces de baixa i d'alta temperatura.


Allí va construir el seu primer forn amb l'ajuda de Michael Leach, fill de Bernard Leach. L'esclat de la guerra va tenir lloc poc temps després, i la terrisseria no donava prou per a viure a Cardew i la seva familia ( s'havia casat i tenia ja tres fills) per la qual cosa va acceptar una feina a Àfrica deixant la terrisseria a mans del terrisser australià Ivan McMeekin.

Primera etapa africana
 Així va ser com Cardew va viatjar a Ghana per a establir-se com a ceramista a l'Achimota College, una escola situada la Costa Daurada del país. Tot i que la primera motivació per a acceptar aquesta feina va ser econòmica, les lectures de Marx havien influenciat el ceramista i Cardew somniava en apropar a màxim l'artesania a la indústria. Per això, juntament amb Meyerowitz, director de l'Escola d'Arts i Oficis on treballlava Cardew, van intentar posar en pràctica les seves idees i desenvolupar una indústria manufacturada local que abastís les necessitats de ceràmica utilitària a les colònies britàniques de l'oest africà. La  terrisseria d'Achimota, fundada per a acomplir aquests objectius, va acabar, però, en un autèntic desastre: tot i comptar amb una plantilla d'uns seixanta treballadors, mai no va poder-se recuperar de la inversió inicial. Problemes considerables amb els forns, rebelions dels treballadors, el suicidi de Meyerowitz... Tot plegat va dur la terrisseria d'Achimota al més rotund fracàs.


Encara fidel a les seves idees, però, Cardew sentia que tenia un deute pendent amb Meyerowitz. Culpava les administracions locals del final desastrós d'Achimota i volia demostrar que el seu somni era possible. Per això, va decidir romandre a Àfrica i emprendre el seu propi projecte a Vumë, a la ribera del riu Volta. Després de nombrosos problemes amb l'argila local i els forns, Cardew va haver d'admetre un nou fracàs. Tanmateix, les peces produïdes durant aquesta etapa, són acualment les més valorades del ceramista.


Etapa nigeriana i darrers anys
Després d'un breu retorn a Anglaterra, Cardew retorna a Àfrica, aquest cop al nord de Nigèria, on desenvolupa un projecte per a ensenyar ceràmica. Els seus alumnes són pràcticament tot homes de les ètnies hausa i gwari. Però Cardew aviat es fixa en el treball de Ladi Kwali, que esdevindrà la primera  dona a l'escola d'Abuja i a la qual seguiran moltes altres dones.

La influència de la seva trajectòria africana es reflecteix clarament en l'obra més tardana del ceramista. Després de la seva jubilació, el 1965, Cardew torna a Anglaterra, i comença una etapa de viatges convidat per universitats i centres artístics de tot el món, on fa demostracions en directe i divulga la seva experiència.


Leach sempre va mantenir que Cardew va ser el seu millor alumne. Com a professor, Cardew mai va ser un home de moltes paraules, es decantava més aviat per instal·lar-se al costat de l'alumne per a que aquest aprengués d'ell tot veient-lo treballar.   La seva ceràmica d'engalba, amb un traç lliure i personal, és àmpliament valorada.



Va morir el 1983 deixant com a testimonis escrits els seus llibres "Pioneer Pottery" (un manual de terrisseria) i "A Pioneer Potter" una biografia inacabada, publicada pòstumament pel seu fill Seth, també ceramista. Del 1973 data el documental "Mud and Water Man", que retrata la personalitat d'aquest ceramista i les seves vivències a l'Àfrica.

Podeu trobar més informació sobre Michael Cardew a Pottery Studio i a la Wikipedia però... només en anglès :(
Related Posts with Thumbnails