Michael Cardew: apunts biogràfics

Formació i primers projectes

Michael Cardew va néixer a la localitat de Wimbledon, el 1901. El seu pare tenia una casa d'estiu al nord de Devon i, durant les estades vacacionals, sovint s'enduia amb ell el petit Michael quan anava  comprar peces a la terrisseria d'Edwin Beer Fishleyper. La família tenia a la casa de camp una bona col·lecció de ceràmica popular i a Cardew l'encantaven aquelles peces. Per això, després de la mort del vell terrisser, quan Michael ja era estudiant a Oxford, sovint aprofitava qualsevol dia de festa per anar a visitar William Fishley Holland nét de Beer Fishley a la terrisseria de Braunton. William de seguida va accedir a deixar-lo seure al torn durant les visites i va ensenyar-li l'ofici durant tres anys.

Va ser a Brauton que Cardew va sentir a parlar de Bernard Leach per primera vegada i això el va portar a ser el primer alumne del ceramista a St. Ives, Cornualles. Cardew compartia amb Leach el seu interès per la decoració tradicional amb engalbes i, després de romandre al taller de Leach fins el 1926, va embrancar-se en la recuperació d'una antiga terrisseria a Winchcombe.

El projecte de Cardew consistia a transformar-la en un centre de producció de ceràmica a l'estil del segle XVII, on es fes ceràmica funcional decorada amb engalbes i assequible per a totes les butxaques, elaborada amb argila local i cuita en un forn d'ampolla. Per a tal empresa,  va envoltar-se d'uns quants col·laboradors, entre ells Ray Finch, que finalment  va quedar-se amb la terrisseria el 1936. I és que aquell any, gràcies a una herència, Cardew va poder traslladar-se a Wenford Bridge on va construir un nou centre de producció ceràmica, elaborant peces de baixa i d'alta temperatura.

Allí va construir el seu primer forn amb l'ajuda de Michael Leach, fill de Bernard Leach. L'esclat de la guerra va tenir lloc poc temps després, i la terrisseria no donava prou per a viure a Cardew i la seva familia ( s'havia casat i tenia ja tres fills) per la qual cosa va acceptar una feina a Àfrica deixant la terrisseria a mans del terrisser australià Ivan McMeekin.

Primera etapa africana

 Així va ser com Cardew va viatjar a Ghana per a establir-se com a ceramista a l'Achimota College, una escola situada la Costa Daurada del país. Tot i que la primera motivació per a acceptar aquesta feina va ser econòmica, les lectures de Marx havien influenciat el ceramista i Cardew somniava en apropar a màxim l'artesania a la indústria. Per això, juntament amb Meyerowitz, director de l'Escola d'Arts i Oficis on treballlava Cardew, van intentar posar en pràctica les seves idees i desenvolupar una indústria manufacturada local que abastís les necessitats de ceràmica utilitària a les colònies britàniques de l'oest africà. La  terrisseria d'Achimota, fundada per a acomplir aquests objectius, va acabar, però, en un autèntic desastre: tot i comptar amb una plantilla d'uns seixanta treballadors, mai no va poder-se recuperar de la inversió inicial. Problemes considerables amb els forns, rebelions dels treballadors, el suicidi de Meyerowitz... Tot plegat va dur la terrisseria d'Achimota al més rotund fracàs.

Encara fidel a les seves idees, però, Cardew sentia que tenia un deute pendent amb Meyerowitz. Culpava les administracions locals del final desastrós d'Achimota i volia demostrar que el seu somni era possible. Per això, va decidir romandre a Àfrica i emprendre el seu propi projecte a Vumë, a la ribera del riu Volta. Després de nombrosos problemes amb l'argila local i els forns, Cardew va haver d'admetre un nou fracàs. Tanmateix, les peces produïdes durant aquesta etapa, són acualment les més valorades del ceramista.

Etapa nigeriana i darrers anys
Després d'un breu retorn a Anglaterra, Cardew retorna a Àfrica, aquest cop al nord de Nigèria, on desenvolupa un projecte per a ensenyar ceràmica. Els seus alumnes són pràcticament tot homes de les ètnies hausa i gwari. Però Cardew aviat es fixa en el treball de Ladi Kwali, que esdevindrà la primera  dona a l'escola d'Abuja i a la qual seguiran moltes altres dones.

La influència de la seva trajectòria africana es reflecteix clarament en l'obra més tardana del ceramista. Després de la seva jubilació, el 1965, Cardew torna a Anglaterra, i comença una etapa de viatges convidat per universitats i centres artístics de tot el món, on fa demostracions en directe i divulga la seva experiència.

Leach sempre va mantenir que Cardew va ser el seu millor alumne. Com a professor, Cardew mai va ser un home de moltes paraules, es decantava més aviat per instal·lar-se al costat de l'alumne per a que aquest aprengués d'ell tot veient-lo treballar.   La seva ceràmica d'engalba, amb un traç lliure i personal, és àmpliament valorada.

Va morir el 1983 deixant com a testimonis escrits els seus llibres "Pioneer Pottery" (un manual de terrisseria) i "A Pioneer Potter" una biografia inacabada, publicada pòstumament pel seu fill Seth, també ceramista. Del 1973 data el documental "Mud and Water Man", que retrata la personalitat d'aquest ceramista i les seves vivències a l'Àfrica.

Podeu trobar més informació sobre Michael Cardew a Pottery Studio i a la Wikipedia però... només en anglès :(