diumenge, 14 de novembre de 2010

"Jomon pot"


La meva amiga Rowena, em va fer descobrir fa unes setmanes "A history of the world" , un programa de la BBC que pretén fer un recorregut per la Història partint d'un centenar d'objectes quotidians. Al  capítol número 10 l'objecte escollit és una peça ceràmica japonesa Jomon. Si entreu a la pàgina web de la BBC podreu veure aquest atuell amb tot luxe de detalls i escoltar el programa en qüestió. Un bon exercici per a practicar l'anglès. Per als qui us faci mandra, us deixo una traducció d'alguns fragments que ens hem currat un traductor automàtic i jo :-) . És una traducció bastant poc acurada i completa. Si algú s'anima a  completar-la o suggerir alguna millora qualsevol aportació serà ben rebuda.
La història d'aquesta olla de ceràmica Jomon, una de les més antigues conegudes al món, és fascinant. La seva existència ens transporta, a més del descobriment de la ceràmica, al naixement d'una nova manera de menjar: l'aliment cuinat o bullit.
 
Aquest atuell Jomon és una objecte extremadament important. Pot ser que resulti decebedor mirar-lo (de fet és bastant avorrit). Està fet d'argila marró-grisa, i no és més gran que la galleda amb què els nens juguen a la platja, aproximadament sis polzades d'alt , de forma cilíndrica [...]. Les parets rectes i una base plana. Va ser fet fa aproximadament set mil anys al Japó. 

Si el mirem de prop, podem veure que va ser construït amb xurros d'argila i que, a l'exterior, van prémer-hi les fibres, de manera que quan l'aguantes, tens la sensació que subjectes un cistell.

Jomon, significa dibuix de corda en japonès. Moltes de les olles japoneses de l'època estan decorades amb aquest dibuix o patró. La paraula Jomon que designava aquest tipus de ceràmica,  ha acabat servint també  per a anomenar la gent que els feia i, fins i tot, el període històric sencer en què van viure. Aquesta gent, va crear les primeres olles del món al nord del Japó fa al voltant de 7.000 anys .
La manera de viure dels Jomon  sembla haver estat força confortable. Habitaven prop del mar i es nodrien principalment de peix, per la qual cosa no els calia desplaçar-se com havien de fer-ho els pobles caçadors.   També tenien accés fàcil a plantes i fruiters abundants. Tot això feia que no fos necessari domesticar animals o cultivar la terra per a sobreviure.
Apart de fer les seves olles d'emmagatzematge atractives i estilitzades, els Jomon van descobrir la seva resistència a la calor i això els va permetre desenvolupar una nova forma d'alimentar-se:_ el menjar cuinat.  El menú hauria inclòs hortalisses i fruits, però també coïen marisc - ostres, escopinyes  i cloïsses. La carn es rostia o es bullia. Així, el Japó, podria molt ben ser el lloc on van néixer la sopa i l'estofat. 
Simon Kaner, de la University of East Anglia, es especialista en cultura antiga japonesa i explica:

'Som bastant afortunats que no eren gaire bons rentant, aquests xicots  i qu per això van quedar algunes restes
de menjar carbonitzat dins d'aquestes olles.  De fet, alguns dels atuells més antics, estan datats aproximadament de 14,000 anys enrere i és gràcies a aquestes incrustacions negres que s'ha pogut datar la peça. Pensem que s'utilitzaven probablement per cuinar  verdura, peix o fruits secs, incloent-hi glans, que necessitaven coure's molt temps abans de poder-los menjar.  



El professor i arqueòleg Takashi Doi diu:

'El Japó té la tradició de fabricació de ceràmica més antiga del món. Les porcellanes fines fetes pels artesans i artesanes japonesos provenen d'una herència que data de 17,000 anys enrere. La cultura Jomon i els seus atuells tenen gran ressonància per a molta gent japonesa avui en dia, potser perquè parla de la naturalesa distintiva de cultura japonesa que sovint assoleix una continuïtat a través del canvi.' 

Però la història de la nostra petita olla Jomon no acaba aquí, perquè no hem descrit encara el que és potser la cosa més extraordinària de tot plegat: l'interior està totalment recobert de pa d'or lacat.

El que és fascinant sobre intentar explicar la història a través dels objectes és que arriben a tenir vides i destins mai haurien somniat els qui els van fer. Això és especialment veritat en aquesta olla. Aquell pa d'or es va aplicar entre els segles XVII i XIX, quan s'estaven descobrint olles antigues. Eren  col·leccionades i mostrades per estudiosos japonesos. Probablement un col·leccionista ric fa dos cents d'anys va fer lacar amb una capa prima d'or l'interior de l'olla. Després de set mil anys d'existència, la nostra olla Jomon  començava una vida nova com a 'mizusashi', la gerra d'aigua emprada en la quinta essència dels rituals japonesos:  la Cerimònia del Tè. 

4 comentaris:

elena ha dit...

Aquí siempre se aprende algo,que historia más interesante, gracias por compartirla!.

PASTAFANGS ha dit...

A mi me gustó esa reflexión de que nunca una puede llegar a imaginar el futuro destino del objeto que ha creado... esa inmensidad de posibilidades es algo que me encanta.
Siempre es un placer compartir :-)

Ateliê v.cardia ha dit...

Oi Eli, tudo bem?
Bem interessante esta postagem sobre a cultura Jomon.
bjs Vicente.

PASTAFANGS ha dit...

Olá Vicente, tuodo bem!
Ja he vist que a tu també t'agrada la ceràmica japonesa, m'alegro que t'hagi interessat aquesta "postagem" :-)
una abraçada
Eli

Related Posts with Thumbnails