Fa temps que tenia un sac ple de terrosos de caolí com aquests que una amiga havia trobat abandonat prop d'una antiga fàbrica a Galicia. Va fer tot el camí de tornada amb el meu "regalet" carregat al maleter del cotxe!! I feia també molt de temps que volia iniciar-me en l'inescrutable (per a mi) món de la porcellana. De manera que fa uns dies, vaig agafar una fórmula de l'Artigas i vaig tirar pel dret.
Un 30% de Caolí, un 25% de Pegmatita, 5% de Sílex i 40% de fosfat tricàlcic. És d'allò més emocionant experimentar d'aquesta manera!
Paral·lelament havia reciclat unes restes de porcellana industrial per a torn de les que una antiga companya ceramista va voler desfer-se fa temps i que vaig rescatar per a futures proves. El meu únic contacte seriós amb la porcellana, va ser l'estiu del 2009 al curs que vaig fer a Periferias amb el Yuhki Tanaka, però finalment va ser només un breu tast, no suficient per a acabar d'entendre aquesta argila misteriosa...
La porcellana té fama d'argila difícil. La poca plasticitat, les esquerdes i una memòria d'elefant, són dels conceptes que més sovint hi trobem associats. Però també té qualitats úniques molt apreciades. La seva translucidesa en les capes fines, la seva duresa, o aquell blanc més blanc que cap altre, per exemple.
El primer pas, després de comprovar les dificultats per amassar tant la porcellana industrial com l'experimental, va ser el tornejat. En el proper escrit us ensenyo resultats. I no cal dir que els qui tingueu per la mà aquest material tan especial, esteu convidats i convidades a deixar tots els consells del món!! :-)
4 comentaris:
Bona sort amb aquest material bell i maleït :)
Dziękują bardzo! Po prostu grający dla momentu... :-)
Ahh! la porcelaine, c'est tellement magique ;-(
...et un vrai défi!!
Publica un comentari a l'entrada