Quan la feina al taller s'allarga i s'endinsa en les hores nocturnes, arriba l'hora de la solitud i la calma. Llavors li robo el reproductor a l'Ester per a deixar que la veu greu i fosca del senyor Nick Cave ompli l'espai com només ell ho pot fer.
Amb aquesta cançó el vaig descobrir, va ser un coup de foudre. Després va venir "No more shall we part" i ja no hi va haver marxa enrera... Lent i introspectiu o en la seva faceta més potent i canyera, sol, amb els Bad Seeds,o formant part dels Griderman... Mai no deixa enrera el seu toc genial.Vaig tenir la sort de veure'l en directe fa un temps quan presentaven "Dig Lazarus, dig" amb els Bad Seeds. Realment sap com omplir un escenari i fer vibrar la gent... Aquella entrada va ser un superregal que mai agraïré prou. Cave en persona és xulo com ell sol, s'ha creat aquest personatge que sembla una mica banal, però crec que la seva obra és més complexa i profunda que tot això. Tinc la impressió que és algú que disfruta del que fa (això que hauria de ser tan normal crec que no es dóna tan sovint...) i m'agrada aquest punt seu murri i juganer que demostra, per exemple, en aquestes historietes d'espiritisme que va gravar amb els seus companys de Bad Seeds. Jo crec que s'ho van passar força bé, oi?
Bon cap de setmana!
Bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada