Em preguntaven l'altre dia en què consistia una cuita amb serradures. Una no té l'ocasió de coure d'aquesta manera gaire sovint a ciutat, així que la meva memòria estava una mica espessa per recordar alguns detalls. Avui he rescatat alguns apunts que em va passar la Bea, una de les meves professores a l'escola Pau Gargallo i n'ofereixo un resum per a que qui vulgui s'animi a provar-ho. És molt senzill i divertit!
Es pot construir la carcassa amb totxana normal o refractària, o bé aprofitar algun cubell metàl·lic. Si es fa amb totxana, convé deixar un espai entre elles per a que l'aire circuli.
Es fa una capa de serradures, i anem col·locant les primeres peces separades entre elles. Fem una altra capa de serradures i podem tornar a col·locar més peces. I així fins acabar amb una bona capa de serradures. Encendrem damunt les serradures paper i/o branquetes que iniciaran el procés de combustió i quan hagi agafat ho taparem amb una tapa/planxa de metall. Es deixa que vagi cremant a poc a poc. Pot trigar unes hores o més d'un dia, segons la mida del forn i haurem d'esperar a que es refredi bé per a desmuntar-ho i treure les peces.
Amb aquest sistema obtindrem com a màxim temperatures de 700-800ºC, sovint les peces tenen un so com de fusta buida si les piquem amb els dits. A aquestes temperatures el fang queda poc cuit i molt porós, i fruit de la reducció desigual dins el forn podem obtenir una gamma de colors molt bonica que va des de tons vermellosos, a ocres, grisos o negres brillants... distribuïts al caprici de l'atzar. Si hem tingut paciència a brunyir les peces, ens quedaran com enllustrades, i l'efecte es pot reforçar aplicant-hi una cera després de cuites.
Les imatges que he penjat les he tret d'un dels primers llibres de ceràmica que em vaig comprar i que sempre m'ha agradat molt: Cerámica creativa de David Harvey (Editat per CEAC).
Es pot construir la carcassa amb totxana normal o refractària, o bé aprofitar algun cubell metàl·lic. Si es fa amb totxana, convé deixar un espai entre elles per a que l'aire circuli.
Es fa una capa de serradures, i anem col·locant les primeres peces separades entre elles. Fem una altra capa de serradures i podem tornar a col·locar més peces. I així fins acabar amb una bona capa de serradures. Encendrem damunt les serradures paper i/o branquetes que iniciaran el procés de combustió i quan hagi agafat ho taparem amb una tapa/planxa de metall. Es deixa que vagi cremant a poc a poc. Pot trigar unes hores o més d'un dia, segons la mida del forn i haurem d'esperar a que es refredi bé per a desmuntar-ho i treure les peces.
Amb aquest sistema obtindrem com a màxim temperatures de 700-800ºC, sovint les peces tenen un so com de fusta buida si les piquem amb els dits. A aquestes temperatures el fang queda poc cuit i molt porós, i fruit de la reducció desigual dins el forn podem obtenir una gamma de colors molt bonica que va des de tons vermellosos, a ocres, grisos o negres brillants... distribuïts al caprici de l'atzar. Si hem tingut paciència a brunyir les peces, ens quedaran com enllustrades, i l'efecte es pot reforçar aplicant-hi una cera després de cuites.
Les imatges que he penjat les he tret d'un dels primers llibres de ceràmica que em vaig comprar i que sempre m'ha agradat molt: Cerámica creativa de David Harvey (Editat per CEAC).
Què Anna, organitzem una cuita de serradures un dia d'aquests?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada