dilluns, 26 de gener de 2009

Liu Jianhua al Caixaforum


Fins a finals de febrer, dins l'exposició "Zones de Risc", s'exposa una peça de porcellana de l'artista xinès Liu Jianhua (1963). Sempre produeix una petita satisfacció quan, entre una selecció d'obres d'art contemporani, descobrim la presència d'un artista que ha fet de la ceràmica el seu principal aliat com a recurs expressiu.


Liu Jianhua va néixer l'octubre de 1962 a Ji'an, província de Jiangxi (Xina). Va entrar molt jove en contacte amb la ceràmica: amb només quinze anys va entrar a treballar a la Fàbrica d'Escultura en Ceràmica i Porcellana de Jingdezhen que dirigia un oncle seu. Més endavant, va estudiar escultura al Departament de Belles Arts de l'Institut de Ceràmica de Jingdezhen, graduant-se el 1989. A l'actualitat és co-professor de l'Acadèmia d'Art de Yunnan a Kunming, on viu. Ha exposat de forma individual a Hong Kong, Taiwan i Xina, i ha participat en diverses exposicions col lectives a tot el món.
La porcellana, símbol identitari de la Xina tradicional és, en mans Jianhua, vehicle de representació de l'evolució cap a una modernitat qüestionable. Així, la seva experiència en el procés de la producció ceràmica industrial, influencia obres com "Somni" (2006), un amuntegament de peça utilitària de porcellana que al·ludeix de forma rotunda al desaforat cicle producció-consum de la societat actual.




L'obra més coneguda de Liu Jianhua són potser unes petites escultures de fibra de vidre i porcellana de la que formen part diverses sèries de cossos de dona "servides" en plats com si fossin una deliciosa menja oriental. Es tracta d'una reflexió crítica sobre les actituds envers les dones, tant a la Xina com en l'escena de l'art contemporani i de la política mundials.
Però és Shangai la protagonista de l'obra que podem veure al tercer muntatge de la proposta "Zones de Risc" ( en la qual també podem contemplar entre altres "El profeta" de la sempre suggerent pintora sud-africana Marlene Dumas, o l'inquietant instalació "Movimiento en falso" del mexicà Damián Ortega). La ciutat, sembla trontollar, aguantant-se en uns fràgils fonaments que en el fons són tan sols en el seu propi reflex, l'ombra fosca de la inestabilitat, la precarietat, la desigualtat...


2 comentaris:

chisato ha dit...

Hola Eli!
Gracias por tu comentario. Hacía mucho que no visitaba a mi blog. Tengo que actualizarlo pero no tengo internet en este momento (ya vivo en maresme). Tiene buena pinta esta expo. Y felicidades por tu blog!!

PASTAFANGS ha dit...

Y a ti mucha suerte en tu nuevo hogar!
besos
Eli

Related Posts with Thumbnails