dilluns, 30 de març de 2009

Teules i calçots

Dilluns. Cel grisós, a punt de ploure sobre la ciutat, i tornada al taller després de la cita anual amb el calçots a ca la Tecla. Què bé retrobar la gent i disfrutar de nou de la millor salsa de calçots que he tastat mai. No sóc precisament experta en calçotades, així que no sé si és un costum gaire estès, però a la nostra taula els calçots reposen sempre dins unes teules enormes. M'encanta la simplicitat d'aquestes peces, el seu aire rústic revestit de verdet i de les traces de calç, les aportacions acolorides de la intempèrie...


De tornada a Barcelona recupero una informació que tenia sobre una cuita de rajolers que té lloc cada dos anys al Baix Empordà. Era una pàgina d'internet de la convocatòria del 2007. Recordava bé les fotos que mostraven les mans d'un rajoler donant forma a una teula.

“El rajoler feia rajols, feia maons, feia teules, feia cairons i feia tot tipus de material d'obra amb els elements i la materia primera que tenia al seu abast: la terra, l'aigua i el foc, tal i com es feia ja en època romana. A Mas Plaja de Fitor han recuperat un forn rajoler tradicional i en Joan Ferrer, un artesà rajoler, dels pocs que queden, durant una colla de dies ens ensenyarà com era una cuita tradicional, des de veure les peces crues, admirar com s'enfornava, disfrutar de l'espectacle d'una cuita amb llenya i comprovar els resultats, tot desenfornant.”

M'agrada aquest ús popular i polivalent de les peces tradicionals. A la teulada o a la taula, la teula fa el seu servei.


Per fer baixar els calçots ens vam arribar a la platja. El fred i l'aire van escurçar força la caminada, però tornant a casa uns raigs de sol van oferir-nos uns breus minuts de llumeta deliciosa... Capricis de la primavera!
Related Posts with Thumbnails