dimecres, 27 de juliol de 2011

Jornada d'Artesans Indignats


Ens venia de gust sortir al carrer.... i ho vam fer!


Ferrers, picapedrers, ceramistes, escultors, pintors i artesans de tota mena vam omplir la Plaça del Castell de La Bisbal dissabte passat...


La gent s'ho va passar molt bé i nosaltres també! Podeu veure totes les fotos aquí.


Expliquen que un dia, un visitant va estar contemplant el mestre ceramista Sohi Hamada mentre aquest esmaltava un dels seus grans plats. Hamada, va abocar hàbilment l'esmalt i en tres minuts va tenir acabat el plat. El visitant, tot molest, va demanar-li explicacions: “Com pot ser que vengui tan car un plat que només li costa de fer tres minuts?” Hamada el va mirar i li va respondre: “ Senyor, no ho ha vist bé. He trigat tres minuts i seixanta anys en fer-lo.”

 
Els artesans, tenim una gran lluita. Els sistemes de producció estan en l'actualitat tan desvinculats del públic, que és difícil que aquest sigui capaç de valorar el producte artesanal. El visitant ignorant que va amonestar Hamada, no és l'únic responsable de la seva ignorància. El sistema viu i lucra d'aquesta invisibilitat ergo inverteix tots els seus esforços a perpetuar i reforçar els mètodes productius que li són favorables. L'artesania, per descomptat, no és un d'ells.

 
L'objecte artesanal, té qualitats i capacitats amb conseqüències funcionals, personals i socials que cap procés productiu massiu podrà assolir mai. Aquesta és la seva gran riquesa i aquest és el sentit de la seva existència.


Voler que el sistema ens valori significa aspirar a que aquest ens accepti i això vols dir esdevenir una part més del sistema, d'aquest sistema. Però ser artesà justament significa tot el contrari: la realitat artesana promulga i creu en una alternativa a aquest sistema més justa per a tothom, més coherent i sostenible, i contribueix dia a dia a construir-la. La nostra feina és prou potent com per a fer-se un lloc propi fora de les dinàmiques predominants.


 
L'artesania, no és un concepte passat de moda que s'ha de conservar a tota costa sinó una opció que ens enriqueix a tots. És això el que, com a artesans, hem de fer entendre al públic.

Això implica, entre altres coses, saber amb precisió, quin és el valor de la nostra feina, i defensar-lo. És una reflexió no sempre fàcil. Milers de factors externs ens condicionen i aquesta és una pressió difícil d'esquivar. Però si realment som capaços de situar el valor del treball artesanal, serem capaços també de defensar-lo quan ens trobem davant la incomprensió del public o de les institucions, quan ens confonguin una vegada més amb manualitats que no requereixen de l'habilitat pròpia de l'artesà, quan, ens intentin utilitzar com un reclam exòtic només per a amenitzar fires o festes sense un respecte per la nostra activitat i a sobre sovint ens facin pagar per mostrar la nostra feina!


És part de la nostra feina demostrar al món què significa veritablement l'ARTESANIA i què vol dir ser ARTESÀ o ARTESANA. Només nosaltres sabem de tot el que això implica, només nosaltres podem valorar la nostra feina en tota la seva dimensió i complexitat. Als ulls dels altres, dels que no hi entenen, sempre valdrem el que nosaltres diguem que valem, ningú pot decidir-ho enlloc nostre: definir què som i demostrar de què som capaços, ens pertoca només a nosaltres.


8 comentaris:

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Molt interessant la reflexió que fas sobre el treball artesà.
Camil.la

am ha dit...

gospel truth!

PASTAFANGS ha dit...

Reflexions que parteixen del que anem veient i vivint cada dia...
una abraçada Camil·la

PASTAFANGS ha dit...

I hope craftsmen are better considered in Poland than they are in our country!!! It's a hard way of living but... we can't live without it!! :-)

emilia ha dit...

OLE con la acción de los artesanos indignados , nosotros somos los que tendremos que defender nuestro trabajo, darle dignidad y prestigio, eso significa un gran esfuerzo pero cuando se quiere y te apasiona tu trabajo las dificultades se hacen mas llevaderas ya que hemos sido libres al elegirlo.
Un besote

montserrat torrents ha dit...

Malgrat la distància kilomètrica em sento prop de les reflexions que publiques.
A reveure

PASTAFANGS ha dit...

Emilia!!!
Si ya descubrí yo en Vigo de lo que es capaz una buena pasión cerámica!!! Y lo mejor es que... es contagiosaaaa!! :-)
un petonàs

PASTAFANGS ha dit...

Pel que dius Montse... les coses no són garie diferents a l'altre costat dels Pirineus?? Pensava que potser una mica millor...

Related Posts with Thumbnails