Fer peces iguals és de les coses que em resulten més difícils... Sóc força anàrquica treballant, i fer peces iguals implica inevitablement sistematització. Sistematitzar els procediments, les eines, els gestos....Normalment necessito fer algunes peces prèvies per a establir tot això i després reprimir-me d'improvitzar i intentar seguir treballant sistemàticament.
Fent peces iguals, m'he adonat d'una cosa molt curiosa: he pres consciència de que com més aconseguia que les meves peces s'assemblessin menys trobava que s'assemblaven! M'explico...
A mesura que avances en la tècnica, a base de treballar i observar, també desenvolupes més la teva capacitat de veure. Poc a poc afines la teva percepció de les formes i comences a veure matisos de línia que abans eres incapaç de distingir... Per això crec que d'ara endavant difícilment aconseguiré fer mai dues peces iguals!!
Des que he decidit dedicar-me a això, els meus amics sembla que s'hagin posat d'acord per encarregar-me vaixelles. No em queixaré perquè en realitat fer peça per la teva gent sempre és una cosa molt especial, però els ha donat per aquí, i em toca inevitablement fer peces iguals. Val més que no els expliqui els maldecaps que això em dóna!!
Ara seriosament, cada encàrrec d'aquests és un nou repte i estic aprenent moltíssim... i de tota manera, dues peces fetes a mà mai han de ser del tot iguals... si no, on està la gràcia de les coses fetes a mà?? :-)
4 comentaris:
yo las veo iguales y hermosísimas!!!
me encanta tu sentido crítico sobre tu trabajo jaja!!! yo también soy igual de anárquica para todo, y por ello hago de todo un poco y todos mis clientes leen el cartelito "pieza única" jaja!! que tengas una buena semana.
Je,je,je....Jo també les veig iguals,je,je,je.....bueno....casi iguals,je,je,je....
Un petonàs
Hola Natalia!
Había cierta ironía en la entrada :-) pero también una reflexión de como el trabajo te lleva a esas pequeñas "deformaciones profesionales" (¿dónde está el límite entre la exigencia y la obsesión?) En fin, ¡¡¡viva la pieza única!!!
Buena semana para ti también
Ieeepa,
si Marcos Pacheco diu que són quasi iguals... és que SÓN QUASI IGUALS!! je,je..
Petons guapo!
Publica un comentari a l'entrada