dimarts, 30 de novembre de 2010

Temps de cuites i eucaliptus...


Sempre m'han fascinat les flors vermelles de l'eucaliptus i les petites càpsules on s'amaguen abans de sortir... Quan vam fer la castanyada al taller vaig comprar-ne un munt per a fer bonic i ara ja està sec. 
Aquests dies s'ha intensificat el fred ... ara sí que ja som a l'hivern! Com que l'Ester prepara la fira de Nadal (si passeu per Sants a partir de divendres la trobareu allà), hem posat una cuita darrera l'altra i el taller està calentet i d'allò més acollidor. I hem encetat una nova tradició: ara quasi sempre tenim un bol ple d'aigua amb eucaliptus damunt el forn i tot el taller fa una oloreta boníssima.... Com que a més, l'eucaliptus resulta que és "expectorant,  mucolític i antiespasmòdic" i que "l'eucaliptol produeix un efecte beneficiós a nivell bronquial" vull creure que també haurà estat un bon aliat contra el meu petit refredat!! :-)

dilluns, 29 de novembre de 2010

Monstres al taller !!!!


Tinc el taller okupat per un munt de monstres de fang! Crec que estaven pensats per a ser terrorífics però a mi m'encanta mirar-los... són fantàstics!! Els han fet els alumnes d'un amic i ell me'ls ha portat per a que els passi pel forn. No m'he pogut resistir de fer-los uns retrats, je... 




I ells s'hi han posat bé, eh? :-)



Estan plens de detalls!!






El Dani s'ha passat el matí esmaltant-los (per a monococció, per cert, ...què delicat el tema!!) així que ara estan tots emblanquinats i una mica desmillorats. Però aviat, quan surtin del forn, tornaran a recuperar el seu gran poder aterridor!!

diumenge, 28 de novembre de 2010

L'argila misteriosa (IV)


Aquestes dues peces són fetes amb la meva porcellana experimental. La de la dreta encara no està seca. La de l'esquerra sí. La llum al taller no és molt bona per a fer fotos però crec que es veu bastant bé la diferència de colors. En directe la cosa és encara més evident. També és evident l'esquerda a la peça seca, però era d'esperar. No l'he treballada amb massa cura i la porcellana, a més, hi té una tirada...


Aquesta ampliació és per a que veieu també la textura de la meva porcellana. De fet no sé si encara l'hauria de continuar anomenant porcellana perquè ja hi ha força diferències amb l'altra... La meva pasta ceràmica, al tacte, té com sorreta molt fina. Crec que és cosa del sílex, que potser l'hauria d'haver molt abans... Vaig passar l'argila per un sedàs però no per un morter... I com veieu, en les zones on l'he esculpit queda just com quan escarbes una pasta amb xamota... Bé, no sé si aquesta argila serà una porcellana o no, el cas és que sigui el que sigui, em sembla força interessant i ja tinc ganes de veure què passa a la cuita. Demà obro el forn!!

divendres, 26 de novembre de 2010

L'argila misteriosa (III)


En aquestes fotos podreu veure una mica millor la diferència de colors entre les dues porcellanes. La meva  grogueja bastant quan està humida. Quan s'asseca es torna força més blanca. La porcellana comercial ja era així de blanca des del començament. Pràcticament no canvia de color durant l'assecatge, a diferència d'altres argiles com el gres o els refractaris amb els que treballo normalment.



Les he retratades per totes bandes!! :-)




Es veu bé la diferència, eh? Però això és perquè la meva porcellana encara està una mica humida. Aviat us ensenyo com canvia de color quan s'asseca.

dijous, 25 de novembre de 2010

L'argila misteriosa (II)


Aquestes són les meves primeres peces fetes amb la porcellana experimental. Estan tornejades amb el fang realment molt tou, i després, un cop una mica seques, les he esculpides. Són peces petitones, per provar...


També he fet una cosa semblant amb l'argila comercial. En tots dos casos la paret de la peça era força groixuda. La porcellana era tan tova que no podia forçar-la el més mínim. Què hi farem, sóc impacient!


Aquí les teniu, costat per costat. A la dreta la porcellana comercial. A l'esquerra la "meva". La diferència en el to, s'accentúa perquè en el segon cas no estan del tot seques. Hi ha més coses que diferencien les dues pastes... en propers escrits us aniré ensenyant més diferències entre i una i altra... i també us posaré fotos en color ! :-)

dimecres, 24 de novembre de 2010

L'argila misteriosa


Fa temps que tenia un sac ple de terrosos de caolí com aquests que una amiga havia trobat abandonat prop d'una antiga fàbrica a Galicia. Va fer tot el camí de tornada amb el meu "regalet" carregat al maleter del cotxe!! I feia també molt de temps que volia iniciar-me en l'inescrutable (per a mi) món de la porcellana. De manera que fa uns dies, vaig agafar una fórmula de l'Artigas i vaig tirar pel dret.




Un 30% de Caolí, un 25% de Pegmatita, 5% de Sílex i 40% de fosfat tricàlcic. És d'allò més emocionant experimentar d'aquesta manera!
Paral·lelament havia reciclat unes restes de porcellana industrial per a torn  de les que una antiga companya ceramista va voler desfer-se fa temps i que vaig rescatar per a futures proves. El meu únic contacte seriós amb la porcellana, va ser l'estiu del 2009 al curs que vaig fer a Periferias amb el Yuhki Tanaka, però finalment va ser només un breu tast, no suficient per a acabar d'entendre aquesta argila misteriosa...
La porcellana té fama d'argila difícil. La poca plasticitat, les esquerdes i una memòria d'elefant, són dels conceptes que més sovint hi trobem associats. Però també té qualitats úniques molt apreciades. La seva translucidesa en les capes fines, la seva duresa, o aquell blanc més blanc que cap altre, per exemple.

El primer pas, després de comprovar les dificultats per amassar tant la porcellana industrial com l'experimental, va ser el tornejat. En el proper escrit us ensenyo resultats. I no cal dir que els qui tingueu per la mà aquest material tan especial, esteu convidats i convidades a deixar tots els consells del món!! :-)

dimarts, 23 de novembre de 2010

EXPOSICIÓ "Geometries orgàniques"


Cita important! El proper dimarts, 30 de novembre, a les 19h de la tarda al Centre Cultural La Bòbila, a l'Hospitalet s'inaugura l'exposició de ceràmica Geometries orgàniques de la ceramista Penélope Vallejo. L'exposició es podrà visitar del 30 de novembre al 23 de desembre de dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 16 a 21h.
Així ens introdueix aquest nou treball:

La natura se’ns presenta en una suma d’elements geomètrics a la vegada que orgànics formant estructures animals, vegetals o minerals. Allà on la llum no arriba, l’ombra les envaeix reinventant-les i formant-les de nou.
Geometries orgàniques pretén ser un treball d’acostament a les formes de la natura presentat amb aquests volums de gres realitzats a torn i posteriorment ensamblats.
... allò bell no és una substància en si, sinó tan sols un dibuix d’ombes, un joc de clarobscurs produït per la juxtaposició de diferents substàncies... Tanizaki 

dimecres, 17 de novembre de 2010

Perdent pes...


Aquests dos plats formen part d'una vaixella que estic fent per a un encàrrec. Aquí dalt encara no estan retornejats. Estan fets amb una pasta ceràmica de cordierita d'alta temperatura de Vicar que té una textura com de sorra molt fina i que per a tornejar em va força bé. Cuita, queda d'un color rosa pàlid a baixa i d'un color beig clar a alta. He aprofitat aquestes peces per a fer un seguiment de la variació del pes del material des de l'inici fins el final del procés. De moment és força interessant perquè realment hi ha una variació considerable. 
La massa inicial de fang, és a dir, el pes del pastó just abans de començar a tornejar, era de 1,400kg. Al dia següent vaig pesar el plat tornejat i ja pesava només 1 kg. És a dir, que en el procés de tornejat i fins el moment abans de ser retornejat, havia perdut ja 400gr.Una petita part de fang se'n va anar en tornejar, una altra mica de fang es va quedar enganxat al rodell de fusta en tallar el plat amb el fil, i la resta del pes perdut correspon a l'aigua perduda en assecar-se. Després de retornejar el plat, el vaig tornar a pesar.



Pesava 800gr. És a dir, que amb el retornejat li havia tret 200gr de fang.  Aquí dalt els podeu veure ja polits.  No sembla pas que hagin perdut tant de fang, oi? Val a dir que crec que el plat deu ser de les peces que té més merma de fang en el procés. Aquests plats, com us he dit abans, estan tornejats sobre un rodell de fusta que fa de suport i permet manipular-lo sense que es deformi fins que el fang estigui prou dur. Per a poder tallar  la peça tornejada amb el fil sense arrriscar-me massa i separar-la del rodell, m'asseguro que hi hagi un cert gruix de fang a la base. No és un gruix exagerat però en aquesta forma, la base de la peça és molt ampla en comparació amb d'altres com poden ser gerros o bols. Això significa que qualsevol milímetre de base que es perdi en tallar o que s'elimini en retornejar representi un volum de fang força major que en altres casos  i  que es tradueixi en una pèrdua de pes més significativa. Ara li queda assecar-se del tot i abans de posar-lo al forn el tornaré a pesar. Algú s'atreveix a endevinar el pes de la peça acabada? Ja us tindré al dia de quant va pesant un cop sec el plat i després del bescuit...
Per cert, m'havia oblidat de mencionar les temperatures de cocció: 980ºC per al bescuit i després a 1260ºC.

diumenge, 14 de novembre de 2010

"Jomon pot"


La meva amiga Rowena, em va fer descobrir fa unes setmanes "A history of the world" , un programa de la BBC que pretén fer un recorregut per la Història partint d'un centenar d'objectes quotidians. Al  capítol número 10 l'objecte escollit és una peça ceràmica japonesa Jomon. Si entreu a la pàgina web de la BBC podreu veure aquest atuell amb tot luxe de detalls i escoltar el programa en qüestió. Un bon exercici per a practicar l'anglès. Per als qui us faci mandra, us deixo una traducció d'alguns fragments que ens hem currat un traductor automàtic i jo :-) . És una traducció bastant poc acurada i completa. Si algú s'anima a  completar-la o suggerir alguna millora qualsevol aportació serà ben rebuda.
La història d'aquesta olla de ceràmica Jomon, una de les més antigues conegudes al món, és fascinant. La seva existència ens transporta, a més del descobriment de la ceràmica, al naixement d'una nova manera de menjar: l'aliment cuinat o bullit.
 
Aquest atuell Jomon és una objecte extremadament important. Pot ser que resulti decebedor mirar-lo (de fet és bastant avorrit). Està fet d'argila marró-grisa, i no és més gran que la galleda amb què els nens juguen a la platja, aproximadament sis polzades d'alt , de forma cilíndrica [...]. Les parets rectes i una base plana. Va ser fet fa aproximadament set mil anys al Japó. 

Si el mirem de prop, podem veure que va ser construït amb xurros d'argila i que, a l'exterior, van prémer-hi les fibres, de manera que quan l'aguantes, tens la sensació que subjectes un cistell.

Jomon, significa dibuix de corda en japonès. Moltes de les olles japoneses de l'època estan decorades amb aquest dibuix o patró. La paraula Jomon que designava aquest tipus de ceràmica,  ha acabat servint també  per a anomenar la gent que els feia i, fins i tot, el període històric sencer en què van viure. Aquesta gent, va crear les primeres olles del món al nord del Japó fa al voltant de 7.000 anys .
La manera de viure dels Jomon  sembla haver estat força confortable. Habitaven prop del mar i es nodrien principalment de peix, per la qual cosa no els calia desplaçar-se com havien de fer-ho els pobles caçadors.   També tenien accés fàcil a plantes i fruiters abundants. Tot això feia que no fos necessari domesticar animals o cultivar la terra per a sobreviure.
Apart de fer les seves olles d'emmagatzematge atractives i estilitzades, els Jomon van descobrir la seva resistència a la calor i això els va permetre desenvolupar una nova forma d'alimentar-se:_ el menjar cuinat.  El menú hauria inclòs hortalisses i fruits, però també coïen marisc - ostres, escopinyes  i cloïsses. La carn es rostia o es bullia. Així, el Japó, podria molt ben ser el lloc on van néixer la sopa i l'estofat. 
Simon Kaner, de la University of East Anglia, es especialista en cultura antiga japonesa i explica:

'Som bastant afortunats que no eren gaire bons rentant, aquests xicots  i qu per això van quedar algunes restes
de menjar carbonitzat dins d'aquestes olles.  De fet, alguns dels atuells més antics, estan datats aproximadament de 14,000 anys enrere i és gràcies a aquestes incrustacions negres que s'ha pogut datar la peça. Pensem que s'utilitzaven probablement per cuinar  verdura, peix o fruits secs, incloent-hi glans, que necessitaven coure's molt temps abans de poder-los menjar.  



El professor i arqueòleg Takashi Doi diu:

'El Japó té la tradició de fabricació de ceràmica més antiga del món. Les porcellanes fines fetes pels artesans i artesanes japonesos provenen d'una herència que data de 17,000 anys enrere. La cultura Jomon i els seus atuells tenen gran ressonància per a molta gent japonesa avui en dia, potser perquè parla de la naturalesa distintiva de cultura japonesa que sovint assoleix una continuïtat a través del canvi.' 

Però la història de la nostra petita olla Jomon no acaba aquí, perquè no hem descrit encara el que és potser la cosa més extraordinària de tot plegat: l'interior està totalment recobert de pa d'or lacat.

El que és fascinant sobre intentar explicar la història a través dels objectes és que arriben a tenir vides i destins mai haurien somniat els qui els van fer. Això és especialment veritat en aquesta olla. Aquell pa d'or es va aplicar entre els segles XVII i XIX, quan s'estaven descobrint olles antigues. Eren  col·leccionades i mostrades per estudiosos japonesos. Probablement un col·leccionista ric fa dos cents d'anys va fer lacar amb una capa prima d'or l'interior de l'olla. Després de set mil anys d'existència, la nostra olla Jomon  començava una vida nova com a 'mizusashi', la gerra d'aigua emprada en la quinta essència dels rituals japonesos:  la Cerimònia del Tè. 

dissabte, 13 de novembre de 2010

Al taller sona... Nick Cave & The Bad Seeds


Quan la feina al taller s'allarga i s'endinsa en les hores nocturnes, arriba l'hora de la solitud i la calma. Llavors li robo el reproductor a l'Ester per a deixar que la veu greu i fosca del senyor Nick Cave ompli l'espai com només ell ho pot fer.




Amb aquesta cançó el vaig descobrir, va ser un coup de foudre. Després va venir "No more shall we part" i ja no hi va haver marxa enrera... Lent i introspectiu o en la seva faceta més potent i canyera, sol, amb els Bad Seeds,o formant part dels Griderman... Mai no deixa enrera el seu toc genial.Vaig tenir la sort de veure'l en directe fa un temps quan presentaven "Dig Lazarus, dig" amb els Bad Seeds. Realment sap com omplir un escenari i fer vibrar la gent... Aquella entrada va ser un superregal que mai agraïré prou. Cave en persona és xulo com ell sol, s'ha creat aquest personatge que sembla una mica banal, però crec que la seva obra és més complexa i profunda que tot això. Tinc la impressió que és algú que disfruta del que fa (això que hauria de ser tan normal crec que no es dóna tan sovint...) i m'agrada aquest punt seu murri i juganer que demostra, per exemple, en aquestes historietes d'espiritisme que va gravar amb els seus companys de Bad Seeds. Jo crec que s'ho van passar força bé, oi?
Bon cap de setmana!




dimecres, 10 de novembre de 2010

Amics, panellets i castanyes


Ja ha arribat el fred!! Amb prou feines arriba la tarda i ja cau la nit... I he tornat a posar els jerseis a l'armari. Jo sóc més d'estiu, ho he de confessar, el fred em paralitza una mica...
El diumenge vam fer portes obretes al taller. Va ser un dia bonic, amb visites que em van fer molta il·lusió. Persones que feia molt molt de temps que no havia vist, persones que coneixia només a través de blogs i mails, noves coneixences gràcies a les meves companyes de taller i, com no, els amics que hi són sempre, passi el que passi, plogui o nevi :-).
Vam compartir tès, moscatell, dolços i pastissos i bones converses. I jo em vaig enamorar d'aquesta castanyera que va portar l'Ester. Funciona molt bé i a més la vaig trobar molt bonica. No n'havia vist mai cap així, un petit tambor de ferro amb mànec i porteta...


La castanyada ha estat per a mi un punt i seguit. El taller ja està definitivament llest i finalment ja només hi entro per a treballar. Hi hi treballo hores i hores. No sempre és una feina immediatament visible... Estic reciclant fang, i buscant esmalts... i també estic en un procés de cerca de peces que vull fer. Hi ha moltes coses que faig que tornen a la pastera, llargues sessions de torn que no es tradueixen en res concret però pel camí vaig trobant coses que m'agraden i que vull treballar més. I arribo rebentada a casa... cansada però contenta.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Febre "Japo"


Aquesta preciosa peça és del jove ceramista japonès Tsujimura Yui. I aquest plat d'aquí sota també.



Tsujimura Yui pertany a una saga de ceramistes japonesos. El seu pare Shiro i el seu germà Tsujimura Kai estan especialitzats en estils com Iga i Shigaraki, però Yui s'ha desmarcat de la tradició familiar i s'expressa a través del Sueki. Bé, no ´ñes que en sàpiga garie jo de ceràmica japonesa, però és el que explica Robert Yellin, que sí que en sap un niu, al seu blog. I us han agradat les seves peces, us recomano que aneu aquí i us mireu amb calma el vídeo del seu procés creatiu. És realment preciós. El vídeo és íntegrament en japonès, però això no és impediment per disfrutar-lo. I si ho trobeu interessant, no us quedeu només amb això. Aquest és només un dels tresors que inclou el Canal "arttougei" de Youtube. El vídeo pertany a una col·lecció de reportatges anomenada Japan Ceramic art i que ens mostra aquests mestres de la ceràmica mentre van elaborant les seves peces més personals. Estils i formes de treballar molt diferents que tenen en comú l'herència d'una llarga tradició. Des que els he descobert (via el també interessantíssim blog www.ericsoule.blogspot.com ) no puc  deixar de mirar-los. M'ha agafat la febre japo!  :-)

dimarts, 2 de novembre de 2010

Compartir taller


Aquestes peces tan fresques i hipnotitzants les fa la meva companya de taller, l'Ester Artajo. Ara ja fa més d'un any que compartim espai i he de dir que estic encantada. L'Ester és una curranta de cap a peus. Fa més hores que un rellotge, tot i que ha de combinar la feina al taller amb  la "seva altra feina"  (us sona?) al Poble Espanyol. Allí canvia de material i treballa el vidre a la botiga-taller de LuesmaVega. Però l'Ester també porta la ceràmica a la sang i és fantàstic tenir algú al taller amb qui poder intercanviar experiència, dubtes, idees... I bé, l'Ester també ha estat realment allà quan ha calgut, a les verdes i a les madures... vaja, enmig de tant de desastre natural i tant de paleta desastrós no sé què hagués fet sense ella!!


I a l'altell del taller, tot i que no es  prodiga tant com voldríem, ja fa temps que s'hi ha instal·lat la Jamaine. La Jamaine treballa al Liceu amb el tema vestuari i ha omplert el taller de materials de tota mena per a reciclar. És tota una artista també!!
El proper diumenge hem preparat totes tres un dia de portes obertes i una mica de castanyada per a amics i coneguts. Si seguiu el Pastafangs i no ens coneixem, però us ve de gust apropar-vos-hi, escriviu-me un mail i us envio els detallets. També esteu convidats/convidades a passar!
Related Posts with Thumbnails