Aquests dos plats formen part d'una vaixella que estic fent per a un encàrrec. Aquí dalt encara no estan retornejats. Estan fets amb una pasta ceràmica de cordierita d'alta temperatura de Vicar que té una textura com de sorra molt fina i que per a tornejar em va força bé. Cuita, queda d'un color rosa pàlid a baixa i d'un color beig clar a alta. He aprofitat aquestes peces per a fer un seguiment de la variació del pes del material des de l'inici fins el final del procés. De moment és força interessant perquè realment hi ha una variació considerable.
La massa inicial de fang, és a dir, el pes del pastó just abans de començar a tornejar, era de 1,400kg. Al dia següent vaig pesar el plat tornejat i ja pesava només 1 kg. És a dir, que en el procés de tornejat i fins el moment abans de ser retornejat, havia perdut ja 400gr.Una petita part de fang se'n va anar en tornejar, una altra mica de fang es va quedar enganxat al rodell de fusta en tallar el plat amb el fil, i la resta del pes perdut correspon a l'aigua perduda en assecar-se. Després de retornejar el plat, el vaig tornar a pesar.
Pesava 800gr. És a dir, que amb el retornejat li havia tret 200gr de fang. Aquí dalt els podeu veure ja polits. No sembla pas que hagin perdut tant de fang, oi? Val a dir que crec que el plat deu ser de les peces que té més merma de fang en el procés. Aquests plats, com us he dit abans, estan tornejats sobre un rodell de fusta que fa de suport i permet manipular-lo sense que es deformi fins que el fang estigui prou dur. Per a poder tallar la peça tornejada amb el fil sense arrriscar-me massa i separar-la del rodell, m'asseguro que hi hagi un cert gruix de fang a la base. No és un gruix exagerat però en aquesta forma, la base de la peça és molt ampla en comparació amb d'altres com poden ser gerros o bols. Això significa que qualsevol milímetre de base que es perdi en tallar o que s'elimini en retornejar representi un volum de fang força major que en altres casos i que es tradueixi en una pèrdua de pes més significativa. Ara li queda assecar-se del tot i abans de posar-lo al forn el tornaré a pesar. Algú s'atreveix a endevinar el pes de la peça acabada? Ja us tindré al dia de quant va pesant un cop sec el plat i després del bescuit...
Per cert, m'havia oblidat de mencionar les temperatures de cocció: 980ºC per al bescuit i després a 1260ºC.
Per cert, m'havia oblidat de mencionar les temperatures de cocció: 980ºC per al bescuit i després a 1260ºC.
6 comentaris:
Hola Eli,hem deixes jugar?
Crec que pesarà 121,57444444444444gr això si es a 900º
i si poses el forn a 1020º el pes serà de 121,412gr
je,je,je....si l'encerto ja hem pots convidar a una paella.
Un petonàs.
Ostres Marcos,... ara estic MOLT preocupada... vols dir que no m'hi cabrà ni una oliva??!! És que va a 1260ºC!! (per cert,dada important que m'havia oblidat de mencionar...)
El mes que ve estaré per La Bisbal, que curiosament és el destí d'aquest plat. A veure si ens veiem i et convido a la paella que sens dubte t'hauràs guanyat, je :-)
Per cert, per a la teva expo ja dec fer tard, oi?
Petons
Eli
Ostres Eli!!Perdona per el retràs amb la resposta,estic currant amb en Tano(aquell pintor de Palafrugell)i no passo gaire per la pantalla...
La expo pot ser es quedi alguns dies mes, a veure si amb una mica de sort l'enganxes... Ja trucaràs per quedar, que jo ja tinc gana!!!
Un petonàs
Sí, ja et trucaré, però si guanyo jo, convidaràs tu, oi?
En un acte de valentia (perquè això queda registrat i puc cagar-la mooooolt)vaig a fer la meva aposta: jo crec que després del bescuit rondarà els 650 gr i que a la cuita d'alta no perdrà més de 20 gr... Això sí que és arriscar-se, no com altres... eh, Marcos, ejem... En fi, si m'allunyo tant com tu, més que una paella millor ens n'anem a fer uns vins plegats i ens oblidem del tema! :-)
Petons
ja,ja,ja....seré "burru"...no se llegir, pensava que després del retornejat pesava 200grams no 800,ja deia jo que 200 grams de plat era molt poca cosa,puc canviar la aposta????
"Porfa", que m'hi jugo una paella.
Si l'acceptes el meu resultat es de 635gr en el bescuit i 630 amb alta.
(joder...no tinc ni "punyetera" idea,ja puc buscar restaurant)
Un petó molt gros del perdedor
Uau, ara sí que la cosa es posa sèria!! Demà desenforno el bescuit així que ja tindrem mitja aposta per valorar... De tota manera, com sempre, l'important és participar, així que proposo buscar la millor paella de l'Empordà, posar-nos les botes i fer un "sinpa" per reivindicar la precarietat laboral ceramista :-)
Bona nit, guapo!
Publica un comentari a l'entrada