Aquesta preciosa peça és del jove ceramista japonès Tsujimura Yui. I aquest plat d'aquí sota també.
Tsujimura Yui pertany a una saga de ceramistes japonesos. El seu pare Shiro i el seu germà Tsujimura Kai estan especialitzats en estils com Iga i Shigaraki, però Yui s'ha desmarcat de la tradició familiar i s'expressa a través del Sueki. Bé, no ´ñes que en sàpiga garie jo de ceràmica japonesa, però és el que explica Robert Yellin, que sí que en sap un niu, al seu blog. I us han agradat les seves peces, us recomano que aneu aquí i us mireu amb calma el vídeo del seu procés creatiu. És realment preciós. El vídeo és íntegrament en japonès, però això no és impediment per disfrutar-lo. I si ho trobeu interessant, no us quedeu només amb això. Aquest és només un dels tresors que inclou el Canal "arttougei" de Youtube. El vídeo pertany a una col·lecció de reportatges anomenada Japan Ceramic art i que ens mostra aquests mestres de la ceràmica mentre van elaborant les seves peces més personals. Estils i formes de treballar molt diferents que tenen en comú l'herència d'una llarga tradició. Des que els he descobert (via el també interessantíssim blog www.ericsoule.blogspot.com ) no puc deixar de mirar-los. M'ha agafat la febre japo! :-)
2 comentaris:
Quina manca de delicadesa la meva!
Escriure’t per primera vegada per dir-te que un enllaç no funciona...
No per dir-te que totes les teves entrades són superinteressants i enriquidores, o per felicitar-te i animar-te per la teva valenta aventura professional, o dir-te que cada nit faig una escapadeta al Pastafangs per veure si hi ha novetats, no...Només per criticar!
Però es que tinc una debilitat per la ceràmica japonesa...
Per cert l’enllaç que no funciona és allà on diu: “us recomano que aneu aquí i us mireu”.
Joan.
Joan, moltíssimes gràcies per fer-me veure això de l'enllaç. Crec que si no fos pel teu comentari no me n'hagués adonat mai!! Em penso que ja està arreglat. De fet, el dia que vaig fer aquest escrit hagués volgut incrustar el vídeo en qüestió, però, coses del meu ordinador que és molt vellet i de vegades diu que no, el cas és que no hi havia manera... Ei, totes les crítiques fossin així. M'alegro que t'agradi el Pastafangs i ja veus, tenim una debilitat compartida :-)
Publica un comentari a l'entrada