Diumenge, 3 de juny
El dia s'aixeca gris i xafogós. El vent em desperta ben d'hora, però no serveix de gaire matinar, el forn encara està a 200ºC quan em llevo... L'Encarna ja ha afluixat la porta i ha obert del tot les obertures de la xemeneia. Encara cal esperar...
Esmorzo, faig la maleta... finalment a les 9 hem aconseguit baixar prou temperatura com per desenfornar. Quins nervis!!! C-:
La primera sensació quan obrim la porta és que s'ha produït una bona reducció... A poc a poc anem traient peces. La gamma de colors dels shino és extraordinària. Presenta vermells i taronges vius, mesclats amb el blanc característic i un joc de grisos que va de les traces més subtils a negres més intensos. La composició de la pasta i la seva situació dins el forn són determinants en el resultat dels colors. També els negres tenmoku amb regalims de dolomita i nuka han quedat interessantíssims...
Al gran plat de l'Encarna i als seus gots predomina aquest taronja oxidat, quasi no han "atrapat el carboni"... En canvi les meves tres peces de darrere tiren molt més als vermell i als grisos...
Els chawan de l'Encarna fets amb pasta blanca, ben blanquets
amb les textures subtilment marcades en taronja...
I uns altres, en canvi, recoberts de taronges, marrons i vermells...
Peces molt clares, com l'enorme plat quadrat de l'Encarna...
[el bol de darrera no és shino sinó esmalt de dolomita sobre una pasta pigada]
... i d'altres ben fosques...
Però no ens podem aturar a mirar-les massa ara. Aviat he d'agafar l'autobús i reemprendre el llarg viatge de tornada. Avui és diumenge i no hi ha gaires combinacions per a tornar a Barcelona... No em puc encantar... Amb prou feines podem degustar el moment que hem esperat durant tants dies... Trobaré a faltar comentar la jugada amb l'Encarna, valorar cada resultat, comparar com ha quedat cada peça... No hi ha temps... Les hores de viatge me les passaré desitjant obrir la maleta i tornar-m'ho a mirar tot amb deteniment. Ho faré a casa, tranquil·lament. Serà com qui obre els regals de Nadal...C-:
10 comentaris:
¡Qué maravilla Eli!, preciosos esmaltes, me encanta el de dolomita sobre pasta pecosa, parece que estuviera oxidado... ¿y los berberechos...?, ¿han dejado marcas bonitas o qué...? ;-)
Gracias por compartir, bicos!
Precioses aquestes peces, clares i fosques, em vénen ganes de tenir-les a les mans, són tan sensuals... i els colors tan càlids.
Felicitats!
Pronto cuelgo más detallitos Aleixo!!
Camil·la, cada cop que me les miro m'agraden més!!
C-:
Eli!!! he disfrutado mucho leyendo tu maravilloso viaje a mi tierra
El negro es infinito
la próxima primavera probaremos todas las cenizas de mis arboles y arbustos para los cuencos ceremoniales!
Besos gordos
Árboles, esmaltes claros y robustos. Sensacion de tranquilidad. Buenos alimentos. Una buena historia,. ¿ Que es de esas pinceldas gruesas cuarteadas?
Gustavo, las pinceladas gruesas cuarteadas salieron perfectas del horno,el dolomita y el nuka que puso encima del negro son armoniosas y tranquilas, seguro que hoy pone las fotos
Encarna, em sembla que ja fa molt de temps que vaig tornar i amb prou feines fa una setmana... Ja estic impacient per a que arribi la primavera! C-:
Petó gran
Gustavo, Encarna tiene razón, esos platos quedaron guapísimos... en breve cuelgo fotos. En general, las piezas de esta cocción me llevan también a esa sensación sólida y serena...
un abrazo
Hola y gracias Encarna. Esta muy bien eso de saber tu version de los hechos. La otra cara de la aventura.
De eso se trata Eli, que las cosas bellas, cada vez que se miran sean más bellas, para el frio ni calor tenemos el tiempo de canarias. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada