No hi ha pluja que espatlli un bon cap de setmana si estàs envoltada d'amics i tens un munt de coses interessants per a fer... Què acollida que em sento sempre que pujo a terres gironines! Això comença a crear-me adicció... Torno a Barcelona amb una energia que a la ciutat sembla impossible d'adquirir. Com sempre doncs, he passat tres dies intensos i nodridors. Amb en Carlets i en Marcos he compartit experiments, descobertes i he pogut parlar en "ceràmic", que és aquest llenguatge propi dels ceramistes que treu de polleguera qualsevol profà... :)
La fotoceràmica dóna per a experimentar eternament... hi ha tantes coses per provar!!!
Amb el Jesús he compartit pluges, menges i joguines... Les del Museu de Joguets de Figueres, que és un indret màgic on el temps desapareix i la memòria et retorna records... imatges i sons oblidats de fa tant de temps! De ceràmica també n'hi ha... Què me'n dieu d'aquesta cuineta de joguina? Preciosa, eh?
També hi havia jocs més ancestrals...
Algunes peces exposades deixaven clara la funció "educativa" de les joguines... Si no, mireu bé el missatge promocional d'aquest "joc d'estratègia" (econòmica).
Amb la Silvina i el Jens, després de molt de temps, hem tornat a compartir les bones converses de sempre, un arc de Sant Martí perfecte i les genials paranoies dalinianes del Teatre-Museu. Quina trobada més breu però...
Ja estic pensant data per a tornar de nou a l'Empordà... Serà greu això que em passa?
1 comentari:
Totalment d’acord! No hi ha res com, els amics, la ceràmica i ... l’Empordà!
Publica un comentari a l'entrada