Guillermo Morris (sic)

Avui he trobat un altre tresor al Mercat de Sant Antoni. Al començament he dubtat una mica... M'ha despistat la traducció literal del nom de l'autor: "Guillermo Morris" (...us sona?). Era un petit llibret amb les tapes folrades de tela, d'un roig que es mantenia espectacularment intens malgrat els anys. El títol, en lletres daurades, sota el nom de l'autor, resava: "Noticias de ninguna parte". Any d'edició: 1903.

Aquest tal "Guillermo Morris" no era altre, doncs, que William Morris i el llibre deu ser una de les primeres traduccions al castellà de l'obra, ja que la versió original en anglès data del 1890. Estic molt contenta de la meva nova adquisició :).

En una època vaig llegir força coses sobre Morris per a documentar-me sobre un treball que havia de presentar a Artesania de Catalunya. Morris ens mena sempre a la reflexió sobre les complexes relacions entre artesania, disseny i industria. El meu llibre de capçalera en aquella època va ser aquesta preciosa edició de "Cómo vivimos y cómo podríamos vivir. Trabajo útil o esfuerzo inútil. El arte bajo la plutocracia" publicada per Pepitas de Calabaza , que segons la seva pròpia definició són «Una editorial con menos proyección que un cinexín pero con muchas más luces».

I potser és veritat, però el cas és que Pepitas és una editorial molt especial, amb una selecció de títols interessantíssima i que cuida fins el darrer detall en cadascun dels seus llibres, des de la maquetació fins al paper. Són llibres d'aquells que agrada de tenir entre les mans. El llibre en qüestió, també compta amb una notable introducció de l'assagista i sociòloga Estela Shindel.

Algun altre dia tornaré a parlar de Wiliam Morris. Segur, perquè és un referent en molts aspectes i un personatge d'una importància innegable dins la història de l'artesania i el disseny ja que el seu discurs sempre va vinculat a la seva pròpia percepció política de l'evolució de la societat. De moment us deixo amb aquest extracte que figura en una de les solapes del llibre de Pepitas i que pot ser una bona introducció per a qui encara no el conegui:

«Las vidas de algunos hombres pueden leerse como prismas de su tiempo. Al modo de un cristal facetado, capturan la energía de la historia y la descomponen, desplegando los matices fundamentales de su época y creando con ellos una nueva forma de luz. William Morris, hijo inequívoco y rebelde de la revolución industrial, es un caso privilegiado de esta cualidad. 

Nacido en 1834 y muerto en 1896, su vida transcurrió paralela al victorianismo triunfante que convirtió a Inglaterra en la fábrica del mundo y consagró a la hicpocresía como sustento moral de la sociedad. Sensible a los movimientos que atravesaron el siglo diecinueve inglés, Morris decidió reformularlos y resistir a la miseria de su época desde valores opuestos a los que ella promovió: la nobleza del trabajo humano, la camaradería e igualda entre los hombres y la consecución del socialismo por medio de la revolución. Una impugnación radical inspiró a William Morris su revuelta contra la época que le tocó vivir: la fealdad del mundo que el capitalismo estaba erigiendo a su alrededor. 

Así, descalificó el progreso civilizatorio en virtud del derecho a la belleza y propuso modos alternativos para la organización de los hombres y la producción industrial. En el ideal de Morris, la técnica sería además un modo de laética y no un altar erigido al progreso donde sacrificar la propia humanidad».

«[...] Además del deseo de producir cosas hermosas, la pasión rectora de mi vida ha sido y sigue siendo el odio hacia la civilización moderna [...]» (William Morris).