Diu Robert Yellin a la seva pàgina web que de la mateixa manera que els humans sovint negligim una part tant important del nostre cos com són els nostres peus, molt sovint passa el mateix amb les peces de ceràmica. No és així a la ceràmica tradicional japonesa. Com Yellin explica (perdoneu la traducció sui generis): "A la terrisseria japonesa, el peu ("kodai") té una gran importància. El terrisser hi posa l'ànima. El col·leccionista s'hi fixa."
"Molts aspectes queden revelats al revers d'una peça. En primer lloc, les qualitats del fang. En una peça esmaltada, el "kodai" és sovint l'únic lloc on es pot veure el fang. Qualsevol col·leccionista expert serà capaç de desxifrar-ne l'origen, ja sigui argila de Hagi daido o de Mino gotomaki. A més, sempre ofereix un bonic contrast a la superfície esmaltada, sovint mostrant també "Keshiki"(a Alfar Galeria Azul trobem una bona descripció d'aquest terme)"
"Més encara, el "kodai" revela l'habilitat del terrisser i el seu esperit. Un bon "kodai" hauria de ser esculpit de la mateixa manera en què un mestre calígraf manipula el seu pinzell; espontàniament, amb ritme, delicadament i amb força alhora, amb un traç pur. Al igual que en qualsevol altra forma d'art això requereix força temps d'aconseguir. I el mateix passa per a que un col·leccionista sigui capaç de disting¡r un bon peu d'un de mediocre"
"Un bon "Kodai" hauria d'equilibrar la peça, no ser ni massa alt ni massa petit. El "kodai" en els "chawan" (bols de tè), tenen moltes formes diferents amb noms com ara JANOME (ull de serp), TOKIN (casc), UZUMAKI (espiral), TAKENOFUSHI (nus de bambú), CHIRIMEN (arrugat), MIKAZUKI (lluna creixent), WA (anell), WIJU (doble), KAIJIRI (closca en espiral), KIRI (tallat), KUGIBORI (esculpit amb l'ungla) i WARI (partit), entre altres."
"Molts aspectes queden revelats al revers d'una peça. En primer lloc, les qualitats del fang. En una peça esmaltada, el "kodai" és sovint l'únic lloc on es pot veure el fang. Qualsevol col·leccionista expert serà capaç de desxifrar-ne l'origen, ja sigui argila de Hagi daido o de Mino gotomaki. A més, sempre ofereix un bonic contrast a la superfície esmaltada, sovint mostrant també "Keshiki"(a Alfar Galeria Azul trobem una bona descripció d'aquest terme)"
"Més encara, el "kodai" revela l'habilitat del terrisser i el seu esperit. Un bon "kodai" hauria de ser esculpit de la mateixa manera en què un mestre calígraf manipula el seu pinzell; espontàniament, amb ritme, delicadament i amb força alhora, amb un traç pur. Al igual que en qualsevol altra forma d'art això requereix força temps d'aconseguir. I el mateix passa per a que un col·leccionista sigui capaç de disting¡r un bon peu d'un de mediocre"
"Un bon "Kodai" hauria d'equilibrar la peça, no ser ni massa alt ni massa petit. El "kodai" en els "chawan" (bols de tè), tenen moltes formes diferents amb noms com ara JANOME (ull de serp), TOKIN (casc), UZUMAKI (espiral), TAKENOFUSHI (nus de bambú), CHIRIMEN (arrugat), MIKAZUKI (lluna creixent), WA (anell), WIJU (doble), KAIJIRI (closca en espiral), KIRI (tallat), KUGIBORI (esculpit amb l'ungla) i WARI (partit), entre altres."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada