Un jardí plujós, un estany verd, tres aneguets de fira a la deriva juguen amb un bidó d'aigua buit que flota erràticament... El temps passa tranquil i en silenci. Així comença la video-entrevista que es projecta a la Mediateca, firmada per Carles Hac Mor i Pere Noguera. La càmara passeja lenta per un ordenat caos: mostrant tots els racons d'un estudi atepeït d'objectes. Una veu en off, va desgranant frase rere frase l'essència creativa i personal de Pere Noguera.
"Pel que fa a la raó tinc els meus dubtes. El pensament és bo però no sempre té raó."
"Les meves peces són sempre molt materialitzades i centrades en la transformació, en el procés. No acaben ni comencen mai. I han de ser senzilles, no gens complicades, com si sempre haguessin sigut allà."
"Enfosquir és una manera de provocar que algú encengui el llum."
"No tinc perquè explicar res a ningú, l'únic que haig de fer és suggerir alguna coseta per si a algú li interessa."
"Més que gent que digui coses, crec que hi ha d'haver gent que entengui coses."
"I tant me fa si m'entenen o no."
"M'agrada equivocar-me, perdre'm. Sempre jugo. El joc és bo perquè no porta enlloc, només implica anar fent."
"La memòria per si mateixa no és res, però com a referent és important, ineludible."
"I tanmateix, l'obra sempre va més enllà de si mateixa. I aquest anar més enllà, miro de portar-lo fins les darreres conseqüències, inclosa la vida de cada dia, incloent-hi les coses més insignificants."
Imatges extretes de la revista Conbarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada