Mort d'un viatjant

No fa ni un any que un amic em va passar el llibre d'aquesta obra teatral d'Arthur Miller. Arthur Miller era un de tants noms d'aquells que et sonen moltíssim però que en aquell moment no hagués sabut ubicar. La lectura va ser reveladora. "Mort d'un viatjant" és una obra molt crua i molt impactant, sobretot perquè, tot i ser un retrat demolidor del mite del somni americà, la realitat ens mostra que aquest tipus de construccions vitals no són exclusives de l'època de Miller o del seu país, sinó que, amb altres matissos, s'estenen amb vigència esfereïdora als nostres dies i a llocs no tan llunyans com els Estats Units. Miller sap donar als personatges una dimensió tan humana, tan propera, que aconsegueixen fàcilment un vincle emocional amb l'espectador/lector. Només així és possible que ens faci sentir una pena sincera per Willy Loman i la seva desgràcia, malgrat la profunda estupidesa de les conviccions que tan previsiblement l'han portat a un final tan miserable.

Quan vaig sentir que s'estrenava l'obra, no vaig dubtar un moment a comprar les entrades (de tant en tant va bé deixar reposar el fang i dedicar l'atenció a altres coses!). Tenia una immensa curiositat per contrastar l'obra que jo havia imaginat durant la lectura amb la posada en escena de Mario Gas. L'experiment no va ser decebedor. La baixada de teló em deixava a la boca el regust aspre del missatge de Miller i la sensació d'haver vist un molt bon teatre en català (cosa no tan habitual com pugui semblar). L'escenografia cuidada i en el seu grau just de protagonisme acullia a la perfecció les ajustades interpretacions de Jordi Boixaderes, Rosa Renom i la resta del repartiment. Va ser un encert no haver-me-la perdut. No sé si encara està en cartell, crec recordar que aquesta era la darrera setmana, però em sembla que, després de deixar el Teatre Lliure, el muntatge havia de recórrer altres terres, així que, si passa prop de casa vostra, us diria que no la deixeu escapar.