dissabte, 21 de febrer de 2009

Mort d'un viatjant


No fa ni un any que un amic em va passar el llibre d'aquesta obra teatral d'Arthur Miller. Arthur Miller era un de tants noms d'aquells que et sonen moltíssim però que en aquell moment no hagués sabut ubicar. La lectura va ser reveladora. "Mort d'un viatjant" és una obra molt crua i molt impactant, sobretot perquè, tot i ser un retrat demolidor del mite del somni americà, la realitat ens mostra que aquest tipus de construccions vitals no són exclusives de l'època de Miller o del seu país, sinó que, amb altres matissos, s'estenen amb vigència esfereïdora als nostres dies i a llocs no tan llunyans com els Estats Units. Miller sap donar als personatges una dimensió tan humana, tan propera, que aconsegueixen fàcilment un vincle emocional amb l'espectador/lector. Només així és possible que ens faci sentir una pena sincera per Willy Loman i la seva desgràcia, malgrat la profunda estupidesa de les conviccions que tan previsiblement l'han portat a un final tan miserable.

Quan vaig sentir que s'estrenava l'obra, no vaig dubtar un moment a comprar les entrades (de tant en tant va bé deixar reposar el fang i dedicar l'atenció a altres coses!). Tenia una immensa curiositat per contrastar l'obra que jo havia imaginat durant la lectura amb la posada en escena de Mario Gas. L'experiment no va ser decebedor. La baixada de teló em deixava a la boca el regust aspre del missatge de Miller i la sensació d'haver vist un molt bon teatre en català (cosa no tan habitual com pugui semblar). L'escenografia cuidada i en el seu grau just de protagonisme acullia a la perfecció les ajustades interpretacions de Jordi Boixaderes, Rosa Renom i la resta del repartiment. Va ser un encert no haver-me-la perdut. No sé si encara està en cartell, crec recordar que aquesta era la darrera setmana, però em sembla que, després de deixar el Teatre Lliure, el muntatge havia de recórrer altres terres, així que, si passa prop de casa vostra, us diria que no la deixeu escapar.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Eli,
definitivament coincideixo amb tot el què dius en la teva "crítica" de l'obra. Vaig sortir del teatre bastant corprès, sobretot pel text de l'obra, que tal com tu dius és cru i impactant. A més, el què em va agradar més és que efectivament són unes reflexions que es poden traslladar fins als nostres dies i al nostre entorn.
Bé, només dir-te que la Maribel va trobar que les interpretacions individuals eren molt bones (sobretot la d'en Jordi Boixaderas i la de la Rosa Renom), però que el conjunt el trobava poc cohesionat. Ja saps que és una espectadora molt exigent i que per tal de portar la contrària, tot s'hi val... ;-)
Petons

Marc i Maribel

Anònim ha dit...

Bon dia.
Molt encertada la teva crítica Eli. De fet penso que podries obrir un apartat de crítica teatral, doncs ho fas mot bé !
Estic d´acord que la interpretació de Jordi Boixaderes és magistral. De totes maneres, sense desmerèixer aquesta interpretació, val a dir que darrera hi ha un text magistral. De fet estem parlant d´un clàssic del segle XX, una obra que segurament a cada persona que la gaudeix l´hi desperta emocions i reflexions propies que alhora són universals.Estic segur que en una relectura del text hi descobririem d´altres matisos i així constantment. De fet ja ho va dir Ítalo Calvino: " Toda relectura de un cásico es una lectura de descubrimiento como la primera " (Ítalo Calvino. Por qué leer a los clásicos?. Editorial Tusquets).
Santi.

PASTAFANGS ha dit...

Mmmm.... bastant millor que "Rock & Roll" no trobeu? (Suposo que amb això hi haurà consens, oi Maribel?) ;)
Santi, m'apunto la ressenya del Calvino...
Vaig anar a veure "Revolutionary Road" l'altre dia i vaig pensar que hi havia un rerefons en comú amb la "Mort d'un viatjant"... potser l'etern duel entre les espectatives propies i les alienes... i altres cosetes...
Gràcies pels comentaris!!
Petons
Eli

Related Posts with Thumbnails