La Siesta: intuició i encert

Si passegeu pel cor del Raval, al carrer Ferlandina, potser us captivarà com a mi aquest indret càlid, màgic i molt interessant. Es diu La Siesta.
Si algun cop passo per davant quan és obert no puc deixar de traspassar la porta i deleitar-me amb el que conté aquesta deliciosa botiga-galeria. Una de les raons és que, tot i acollir un gran ventall de disciplines, La Siesta aposta fort per la ceràmica, cosa no gaire habitual de trobar, i que ho fa amb un gust exquisit (cosa tampoc gaire habitual, tot s'ha de dir...).
Avui he tingut la sort de conèixer la persona que ha concebut aquest lloc tan especial. Es diu Mercedes Rodrigo i de la conversa fluida de seguida han sorgit fils comuns: gent, idees, coses...

I si parlem de llocs comuns, allò que aglutina la varietat d'objectes que habiten aquesta botiga, és sens dubte la sensibilitat. "Em guío potser massa per la intuïció", em diu Mercedes, i quasi sembla que es disculpi... Em diu que no té especialment en compte la part tècnica a l'hora de seleccionar, que tria aquelles peces que li diuen alguna cosa. Però pel que fa a ceràmica, puc garantir que les peces de La Siesta no són precisament fruit d'un mer entreteniment manual Darrere hi ha un grapat de professionals ceramistes que combinen magistralment tècnica i sensibilitat.

Sempre és un plaer revisar l'obra de gent com la Laura Lasheras, la Marguerite Olivier, la Chisato Kuroki, la Paola Masi o la Grete Rövik-Larsen, per citar-ne algunes. I també descobrir noves referències com les oscil·lants creacions de la Kimi Nii. Si us ha picat el cuquet i en voleu saber alguna cosa més, cliqueu aquí i recorreu tots els racons!