Temps d'espera...

L'estiu es farà llarg sense taller... El local que hem llogat ha acabat donant-nos força maldecaps. Seguim sense llum ni aigua i tot fa pensar que la cosa no anirà gaire ràpida tenint en compte que depenem de tercers per a aconseguir-les, i que juliol i agost sonen més a vacances que a feina... Ja m'he mentalitzat que possiblement no pugui treballar-hi fins després de l'estiu.
Algú em va dir que el que fer un blog no tenia massa mèrit, que realment l'intríngulis dels blogs era mantenir-los... i jo he caigut de quatre potes: amb el blog recent fet i l'he mig abandonat, sense massa cosa per afegir-hi, ja que pensava alimentar-lo de la meva feina... Però avui he estat recordant temps més productius, ara farà quatre anys, just quan vaig tenir taller "propi" per primera vegada, i a les poques setmanes em va caure a les mans la meva primera feina de debò: un enginyer tècnic buscava desesperadament un ceramista que li pogués fer la rèplica d'unes rajoles modernistes que li calien per a restaurar una finca catalogada de Ripollet. Les ganes del repte van poder més que tots els meus dubtes de primerenca a l'hora d'assumir la feina. Òbviament, el meu jove i ingenu client, les necessitava "urgentment", així que vaig passar-me un mes i mig, sense tenir-les totes, fent rajoles de dia, somniant rajoles de nit...

Els qui heu fet ceràmica sabreu de la dificultat de la tasca de reproduir colors i matisos (opacitat, brillantor...)en ceràmica: l'última paraula sempre la té el forn. L'encàrrec va ser una feina dura i una mica angoixant però per una altra banda gratificant, tot i que en absolut em refereixo a l'aspecte econòmic, ja que, amb el temps, m'he anat adonant de com li van sortir de barates les peces al meu client!!! Bé, sempre s'aprèn alguna cosa i més quan una comença...
Vaig trigar molt de temps a veure en directe les meves peces col•locades a la façana (l'enginyer sempre estava massa ocupat per fer-me un foradet a la seva agenda). Durant tot el procés havia treballat tenint noméscom a referència unes mostres que m'havien portat al taller i unes fotos mal impreses. He de reconèixer que quan vaig trobar-me davant la realitat de la casa ja restaurada amb les meves rajoles, vaig sentir-me bastant orgullosa de la meva primera feina.
Recordant tota aquesta història, i com que a més algú em va insinuar que encara no havia penjat cap peça meva al blog, he pensat en recuperar algunes imatges d'aquella feina i de pas ensenyar-vos-les. Pots clicar sobre la imatge per a veure-la millor. He aprofitat per canviar una mica d'aspecte el blog, crec que ara respira una mica més...(Per cert, a veure si algú s'anima a deixar la primera empremta...)