Aquí veieu com ha quedat el cul d'aquest petit bol de gres xamotat: estava pintat en cru amb òxid, però el que veieu blanc és l'aresta esquinçada després que va quedar enganxada a la placa durant la cuita. Quant a la placa, hi va quedar una fina "corona" de gres enganxada, que caldrà rascar amb paciència.
En definitiva dues desgràcies en una: un bol malmès i una placa per rascar i reparar.
Encara no estic del tot segura del què ha passat. El cul estava perfectament net d'esmalt, al igual que la placa. La sensació que dóna és que just a l'aresta, el gres s'ha fos leugerament i per això s'ha enganxat. Crec recordar que les altres peces en què també m'havia passat, compartien amb aquesta una característica: una aresta esmolada a la base, és a dir un perfil del cul sense suavitzar el canto (tan fàcil de resoldre com passar-hi el dit per matar l'aresta quan la peça encara estava tendra). Podria ser que en aquesta aresta esmolada es concentrés més calor que a la resta de la peça provocant una lleugera sobrecuita a la zona, fent que quasi fongués el gres... Tinc un altre factor a revisar que és la temperatura assolida al forn. A falta de taller, he cuit les peces al forn d'una altra persona, que a més, des que l'ha comprant fa poc més d'un any, està tenint seriosos problemes amb ell, inclòs el dubte que la temperatura que marca es correspongui amb la real...
No estic gens segura doncs, de a quina temperatura s'ha cuit finalment la peça, i tot plegat podria deure's doncs, a un motiu tan simple com un excés de temperatura en general. Seguiré investigant!
La darrera imatge és un detall de l'esmalt, un opac blanc mat que sobre l'òxid dóna la deliciosa sensació de sucre caramelitzat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada