Assignatura pendent: el forn elèctric

El meu aprenentatge en el món dels forns i les cuites, està sent, encara ara, una escalada lenta. A totes les escoles on he estat, la cuita anava sempre a càrrec del professorat. És una cosa que entenc perfectament: el forn és una de les eines més preuades del taller ceràmic i exigeix totes les precaucions i la màxima cura. Però sempre he trobat a faltar que les cuites i els forns tinguessin un apartat propi al programa, per breu que fos. Al cap i a la fi, el forn serà un dels eixos principals de la futura feina de l'alumne com a ceramista. Només si el coneixem a fons serem capaços de controlar i escollir com volem que siguin les nostres cuites.
Aquests darrers mesos, al trasbals de la precipitada recerca de taller i al conseqüent trasllat i instal·lació, s'afegia la nova i complexa experiència de comprar un forn... He de reconèixer que, malgrat el temps que fa que treballo en el món de la ceràmica, m'acompanyava una sensació d'absoluta ignorància quan va tocar començar a mirar catàlegs: en què m'havia de fixar per saber quin era el forn més convenient a la meva feina? Òbviament, si no coneixem prou a fons aquesta màquina - per altra banda de funcionament raonablement senzill- tenim dues opcions: a) deixar-nos portar pel millor venedor o per la marca més coneguda, b) decantar-nos pel factor econòmic (tots sabem el que pica una nova adquisició de forn...). Ni l'una ni l'altra em semblava que garantissin una bona tria. Però una cosa penso que és important com a objectiu, i és, no tant saber si un cert forn funciona bé o no, si no saber PER QUÈ un determinat forn va bé o per què no funciona...

En el meu cas, conèixer per què certs aspectes no funcionaven en altres forns amb què he treballat, o saber de problemes que altres ceramistes havien tingut amb els seus, em va ser de gran ajuda: la fita era buscar un model que tingués resoltes aquestes deficiències. I així va ser com vam triar el nostre forn nou.

Aquesta setmana hem anat a La Bisbal a veure'l i vam aprofitar la visita a terres gironines per preguntar tot el que vam poder al constructor. De passada, vam retratar-lo de dalt a baix (el forn, no el constructor!). Encara no puc estar segura de l'encert o no de l'elecció: això només ho poden dir el temps i l'ús continuat (i ja us podeu imaginar les ganes que tinc de posar-lo a prova!!!).

En propers posts penjaré amb detall alguns aspectes que he valorat per a triar aquest forn, i les múltiples explicacions del constructor, de les que he après no poques coses que encara no sabia. Espero que puguin ser-li d'utilitat a qui, com jo, senti un cert desempar enfront el repte de triar un nou forn.