Interruptor de seguretat
Els antics forns no solien tenir aquest dispositiu que garanteix que el forn no pugui funcionar si la porta no està ben tancada. No és una mala idea assegurar-nos que el tingui...
La bòveda
Una cosa que de seguida em va agradar del forn era que tenia el sostre en arc. El forn que utilitzava a l'antic taller (i alguns models actuals es segueixen construint així) tenia el sostre pla, i a base de cuites les parets van anar-se inclinant cap al centre per la part superior i res les retenia a fer-ho. Això també va començar a ocasionar una deformació de les resistències allotjades a les ranures, escurçant-ne considerablement la vida útil. No sé si aquest és un fenomen gaire freqüent, però aquest cop volia curar-me en salut... Un cert moviment de les parets és inevitable dins el forn durant la cuita, ja que amb les enormes variacions de temperatura el material pateix a causa del binomi contracció-expansió, i l'efecte és més acusat en cuites d'alta que a baixa temperatura. Però un bon disseny dóna al forn una estabilitat estructural que fa que tot es mantingui al seu lloc després de la cuita. Com veieu, el meu nou forn té una preciosa bòveda i no només això si no que un graó a l'encaix amb la paret lateral reforça més encara el seu efecte.
Part superior de la porta
Com veieu l'estructura interna de refractari sobresurt de la xapa del forn. La tapa de la porta, tanca sobre aquest sortint de refractari i no sobre la part metàl·lica. Això, segons ens va explicar el constructor, evita que la xapa del marc superior es recremi excessivament amb la sortida de la calor. Sovint veiem com aquesta part de la xapa està ben ennegrida en els forns usats: malgrat hi hagi la xemeneia, la tendència de la calor a anar cap a amunt converteix en força vulnerable aquesta part del forn. Gràcies a aquest sortint de l'estructura, l'escalfor evacuada de dins es desvia lleugerament i no impacta directament sobre el metall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada