Dijous, 31 de Maig
És un llarg viatge fins a Marina Alta. De Barcelona a València i de València a Gandia en tren; després un autobús fins a Ondara on m'espera l'Encarna, que em durà en cotxe fins a casa seva. Però és que a més vaig carregada com una mula amb les maletes plenes de ceràmica bescuitada!
L'Encarna Soler és una ceramista de Benissa, una terra roja poblada d'oliveres i ametllers, no gaire lluny del mar. I és l'autora de la fantàstica peça que presideix aquesta entrada. (Us recomano que entreu a la seva web per a veure què fa i com treballa. M'agraden tant una cosa com l'altra. I també és preciós el seu blog: Oribe : cuina la mar de bé i comparteix les seves receptes i les seves ceràmiques en aquest deliciós racó.)
L'Encarna Soler és una ceramista de Benissa, una terra roja poblada d'oliveres i ametllers, no gaire lluny del mar. I és l'autora de la fantàstica peça que presideix aquesta entrada. (Us recomano que entreu a la seva web per a veure què fa i com treballa. M'agraden tant una cosa com l'altra. I també és preciós el seu blog: Oribe : cuina la mar de bé i comparteix les seves receptes i les seves ceràmiques en aquest deliciós racó.)
Amb l'Encarna ens coneixem i no ens coneixem... No ens hem vist mai i quasi no hem parlat mai tampoc, però des que vam coincidir al Facebook hem anat compartint afinitats i sensacions, i descobrint molts punts en comú. Fa un temps em va proposar d'anar a casa seva a fer una cuita de Shino. No m'ho vaig pensar dues vegades! Només calia trobar una data que ens anés bé a les dues. El moment ha arribat...
El primer dia toca conèixer la casa i el taller i veure el que fa l'Encarna en directe... què diferent és quan pots tocar la ceràmica!!! Les seves peces destil·len honestedat i exigència... profunditat. Tenen molta presència i es presten a tenir-les entre les mans. Dedica prou temps a cada peça. No fa servir el torn. Buida, aixeca paret, imprimeix i així poc a poc va conformant els seus plats, els seus chawans, els vasets, les safates... L'Encarna ha pogut anar-se introduïnt als esmalts, a les cuites de llenya i a la ceràmica japonesa de la mà de grans mestres (Jean-François Dolorme, Gregory Miller, José Antonio Sarmiento, Simon Leach...), tot un privilegi que ha sabut aprofitar. Tota la seva obra gira entorn d'uns pocs esmalts que domina a la perfecció i amb els que ha construït un llenguatge propi de superposicions i de textures. El Tenmoku, el Nuka, el Dolomita, el Celadon... Avui m'ensenya els esmalts que farem servir demà per a esmaltar les nostres peces. El Shino serà l'estrella del repertori aquesta vegada.
Ara toca descansar, el dia ha sigut llarg i demà ens espera molta feina... comença l'aventura!
6 comentaris:
Hola Eli,
Seguiré amb curisitat i enveja (sana!) aquesta magnifica expêriència.
Petonets ceàmics a les dues.
Que buena pinta tiene esa aventura. Y encima comereís bie. A trabajar, suerte y buen provecho. Saludos.
¡Feliz viaje y mejor estancia Eli!, son estupendos esos Chawan de Encarna, seguro que vais a aprender un montón la una de la otra. Gracias por los enlaces, me ha gustado mucho el vídeo de rakú con las letras de Leach al final , y el blog estupendo, ya lo he añadido a favoritos... envidia del taller con Masakazu Kusakabe, estuve a punto de ir pero al final no pudo ser!
Bicos!
A veure si penjo aquesta nit la continuació, Muntsa, encara tindràs més enveja!! Je, je C-:
petonet guapa!!!
Comí fantásticamente bien Gustavo!! C-: Y por lo demás, una experiencia para no olvidar!! Besos
Aleixo!!!
Te has dejado algún rincón del blog de Encarna por explorar??? C-:
A mi también me gusta mucho el video del chawan y todo lo que desprende...
Petons guapo!!
Publica un comentari a l'entrada