La de Jeff Buckley es una veu que puja directa des de les entranyes... I és la veu que omple el taller aquests dies... (feia temps que no explicava el que va sonant mentre treballo...)
Buckley em sembla sublim quan canta i s'embala i la seva veu s'estripa, com a "Grace", o quan reinterpreta l'"Hallelujah" de Cohen en una versió delicadíssima i considerada definitiva pels especialistes.
La de Buckley és una obra tancada per una mort tràgica fa ja 14 anys. No sabem de què més hauria estat capaç, però aquesta petita herència musical que ens va deixar em sembla suficient... una perla única per a un novembre de taller intens...
2 comentaris:
Preciosa la música, segur que el que estàs fent també ho serà...
No se sap mai el que pot sortir del forn... C-:
Però de moment disfrutant de trobar-me bé, de sentir el fang entre les mans i de la música que m'agrada, no es pot demanar més!
una abraçada Camil·la
Publica un comentari a l'entrada