Cuita del forn rajoler al Mas Frigola : nit de dissabte

Dissabte a poc més de quarts de vuit del vespre, la fosca ja era mestressa de l'emplaçament on s'alça l'impressionant forn rajoler al Mas Frigola. Construït al segle XVIII, va fer ser abandonat fa uns 130 anys. L’any 1997 va ser recuperat i reconstruït per la fundació “Amics del patrimoni”. En Josep Matés explica com continúa la història d'aquest forn en un article publicat a la revista Terrart l'any 2007: "L’any 2003 vaig proposar a l’Ajuntament de Forallac la possibilitat de posar en marxa el forn de Can Plaja amb l’ajuda d’altres ceramistes. L’any 2005 es repeteix l’experiència al forn de Can Frigola. Degut a les condicions de conservació es van realitzar obres de restauració per poder-hi coure. I així vàrem despertar d’un llarg son aquest gegant de 70 m3 de capacitat"

Per la part alta del forn, anava evaporant-se poc a poc tota la humitat acumulada a les inmenses parets de pedra. Un joc hipnotitzant de boires il·luminades pels focus...

A la part baixa, les foganyes alimentades des del divendres al matí ja presentaven un color ataronjat i engolien la feixina amb avidesa...

A la vora de les boques no hi havia lloc per al fred... 

El foc no pot abandonar-se en cap moment durant la cuita. És una feina dura... cal fer-la en equip. Hi ha torns establert d'unes sis hores. Aquesta vegada, els ceramistes David Rosell i Anna Ballesté i el rajoler Joan Ferrer han acompanyat en Josep Matés al llarg d'aquests tres dies de cuita.

 

Alguns no vam poder resistir la temptació de ficar-hi, en aquest cas, forquetada. Aquí dalt em teniu apropant unes restes de feixina a la foganya... C-:

Tota aquesta muntanya de feixines de bruc esperaven per a ser cremades... Enguany la feixina i la resta de llenya utilitzada per a la cuita procedía de la vegetació abatuda per la nevada de fa dos hiverns. Així doncs, tot el combustible és local. El seu ús en aquest tipus d'activitat ha sigut des de sempre una valuosa contribució a la neteja del sotabosc.

Mentre vam ser allà, va anar passant gent...

  ...la majoria es quedaven una estona embadalits davant les foganyes...

...el foc sempre ens abdueix i se'ns endú qui sap on...

(continuarà...)

més fotos AQUÍ