Darrera fira de l'any per a mi: El Vendrell.
Les fires ja no són el que eren fa uns anys, això està clar... I si les fires no són el que eren, tampoc nosaltres podem continuar com si res hagués canviat... Ara toca un cop més reflexionar una mica... buscar vies per a no caure en un discurs estèril i amarg de queixa i resignació. Una bona dosi d'imaginació no ens vindrà malament... i acció. Potser un canvi d'objectius... No ho sé, encara estic pensant... I mentre penso, aquí us deixo algunes imatges...
Aquí dalt podeu veure l'espai que vaig compartir amb la Camil·la i la Yukiko... no va quedar malament! C-:
Un plaer tornar a trobar la Teresa Bosch després de Montblanc...
...les seves peces són exquisides...
... i la poètica blanca de la Roser Oter...
... la delicada porcellana de la Judit Casalprim s'il·luminava en fer-se fosc...
... la Núria, les seves joies... i el seu somriure esplèndid...
... fantàstica peça amb dibuixos d'engalbes a la parada de la Lídia Serra i el José Dávila...
... les peces del David Rosell s'expressen sempre en un alt grau d'espontanietat i destresa ...
... de la Mercè Coma em van agradar sobretot les joies...
... i un grat descobriment en aquesta fira, el Marc Iturri, creador de paisatges per observar des de la solitud d'una minúscula cadireta...
...crec que la Montse Llanas va ser la ceramista més ocupada de tota la fira. El seu taller de micro rakú i les cuites en microones van ser tot un èxit!
I també van funcionar molt bé la resta de tallers .
Això és, a grans trets, un petit resum de la fira. Vaig fer algunes fotos més que podeu veure aquí. Només em queda agraïr a la gent de El Vendrell, l'acollida i especialment a la Camil·la la seva generosa hospitalitat. Espero tornar aviat per allà en unes circumstàncies més flexibles que una fira i poder gaudir d'aquest lloc fantàstic amb la calma que requereix. C-:
4 comentaris:
Va ser un plaer compartir amb tú i la Yukiko aquests dies.
Tens raó amb això que dius que no podem continuar com si res hagués canviat i caure en un discurs estèril de lamentacions.
Cal aguditzar la imaginació.
M'encanta la parada Eli!!!! us va quedar moooolt bonica!!!!
Pit i collons i a compartir aventurilles companya!!!!!
@Camil·la
A veure què ens inventem!! Però si hi hi hi ha ganes, hi ha solucions C-:
@Penélope
Gràcies guapa!! Parada recicladeta, je. Quan és la nostra pròxima aventurilla???
Contigo y el Polo hasta el fin del mundo!! C-:
¡Qué buena pinta! Una pena que los kilómetros me impidan visitaros... Pero gracias por enseñarnoslo en el blog un poquito.
Publica un comentari a l'entrada