Apunts de París (I)

París és sempre un lloc excepcional per a fer una escapada per breu que sigui. Després d'unes darreres setmanes de molta feina i maldecaps diversos, no se m'acut un pla millor. Fa temps que tenia comprat ja un d'aquells bitllets que mai acabo d'entendre com pot ser que siguin tan barats, i a París tinc casa on estar i gent amb qui  compartir unes bones estones. Gent que ja trobava molt a faltar!!

I així han passat aquests dies, caminant amunt i avall pels carrers d'un París oscil·lant del gris i del vent tempestuós al sol més rabiós. Entre altres coses, he tingut la sort de coincidir amb una expo que m'ha fet especial il·lusió veure. Fa relativament poc que es va començar a reivindicar la figura de Claude Cahun  i, de fet, aquesta fotògrafa i escriptora francesaés encara força desconeguda fora de França. Contemporània de l'època surrealista, Cahun va construir un camí diferent i propi al llarg del qual indaga profundament dins la seva propia naturalesa.

Difícilment pot resumir-se l'obra de Cahun en quatre paraules... Pionera en la deconstrucció del gènere, teatral, irònica, provocadora, intensament creativa i molt implicada a nivell polític: junt amb la seva companya Suzanne Malherbe, van ser detingudes i  condemnades a mort a causa del seu activisme. Afortunadament la sentència va ser revocada. La mateixa exposició que es pot veure ara al Jeu de Paume viatjarà properament a la Virreina de Barcelona, així que us aconsello que no deixeu escapar l'ocasió de veure-la quan sigui més a prop.