dimecres, 29 de juny de 2011

Morriña...



Miro aquesta foto de Vigo i ja tinc enyorança... He passat una mica més de dues setmanes entre aquesta ciutat i Nigran, olorant l'Atlàntic i percebent la generositat i la qualitat humana de la seva gent. Vigo és una ciutat molt diferent a la Barcelona que trepitjo cada dia! 
La seva gent té també un caràcter molt diferent. T'obren les portes de casa seva de bat a bat i en poca estona sembla que et coneguis de tota la vida!




Vaig anar a Vigo a donar uns cursos de fotoceràmica, aviat us ho explico. Però no només hem treballat aquests dies. La connexió va ser molt bona i vam compartir també protestes...






... i més d'una festa, perquè a la vida no tot és feina, i perquè allà en saben bastant de divertir-se!! La darrera nit era Sant Joan. Un Sant Joan molt especial per a mi. Vaig cremar les coses dolentes al foc i vaig saltar les brases. Vam brindar amb licor cafè i l'endemà al matí, abans d'agafar el tren de tornada, vaig rentar-me la cara amb aigua fresca impregnada d'herbes aromàtiques, com mana la tradició.



Aquesta és la foguera de Berbés, la que vaig saltar a la nit ( ja s'havia fet bastant més petita...) i on em vaig acomiadar de tothom. Ja els trobo a faltar!!!

3 comentaris:

Jeremias Soler ha dit...

mmm Vigo... quins records! I que bé que s'hi menja!
Un gran blog!

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Ja et trobava a faltar.
Es veu que t'ho has passat bé, bentornada.

PASTAFANGS ha dit...

Hola Jeremias!
S'hi menja molt bé i molt bé de preu també ;-)
Gràcies per deixar la teva petjada al Pastafangs!


Gràcies Camil·la!
La veritat és que ha estat un viatge meravellós. Però totes les coses bones tenen un final, i si aquest final significa tornar a casa i recuperar la quotidianitat del taller, doncs no està gens malament!! :-)
Una abraçada

Eli

Related Posts with Thumbnails