En realitat, encara que no ho sembli, els motius del meu viatge a Vigo eren estrictament laborals... Quan vaig començar el Pastafangs, un dels meus blogs de referència va ser La Barbotina. El blog del les Escoles de Ceràmica de Vigo i de Nigrán, desbordava vitalitat i inquietud i, sense deixar de banda la ceràmica, explorava impúdicament qualsevol altre terreny artístic. Em va enganxar de seguida...
L'estiu del 2009 vaig fer mans i mànigues per no perdre'm la trobada de Periferias. Necessitava veure amb els meus propis ulls què estava passant a la costa atlàntica que desprenia tan bona energia. I així, poc a poc, aquest primer contacte va derivar en una proposta de l'Emilia Guimeráns per a fer un curs de fotoceràmica a l'escola de Nigrán.
Entusiasme seria una paraula massa "light" per descriure la resposta dels participants als cursos. En alguns moments podria descriure's com una autèntica "febre dicromàtica". Aquests herois de la fotoceràmica van aconseguir proeses que semblaven quasi impossibles en l'àmbit dels dicromats!!
En tot cas, em van posar les coses realment fàcils... Així dóna gust treballar! ! :-)
Les jornades fotoceràmiques s'estenien més enllà de les aules. Al capvespre o entrada la nit, compartint calamars i pimientos del Padrón a algun xiringuito davant la platja amb vistes a les Cies, o menjant punta trasera al Cabo Estay, o fent "la última" al Choco, encara flotaven idees i propostes dicromatades...
Des d'aquí un petó molt gran a tota la gent que vaig conèixer a Vigo i a Nigrán
i que em van acollir amb els braços oberts!! Ja us trobo a faltar!!
·······BICOS·······
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada