Conillets de fang

"Andrée, yo no quería venirme a vivir a su departamento de la calle Suipacha. No tanto por los conejitos, más bien porque me duele ingresar en un orden cerrado, construido ya hasta en las más finas mallas del aire, esas que en su casa preservan la música de la lavanda, el aletear de un cisne con polvos, el juego del violín y la viola en el cuarteto de Rará." 

 Carta a una señorita en París

Julio Cortázar

Aquests dos conillets s'encarreguen de controlar que dins el forn tot vagi bé cada vegada que l'engego. Supersticions... No dec ser l'única. Si no recordo malament al forn del Ramon Fort hi havia vist un ocellet de fang. Vosaltres teniu algú que us vigili la cuita?

 Avui mentre enfornava, m'he mirat els dos conillets i no he pogut evitar recordar-me d' aquest conte de Julio Cortázar que havia llegit fa molt temps. I és que de fet, jo solia tenir-ne només un de conillet, però per un accident va perdre una orella i aleshores en va aparèixer un altre per a rellevar-lo. Com que al primer li tenia molt de "carinyo", perquè era el primer i sempre havia fet bé la seva feina, no vaig voler jubilar-lo ... ara els tinc a tots dos.  Al conte, el protagonista acaba amb l'apartament que li ha deixat  la destinatària de la carta envaït de conillets. Només espero que de moment no me'n surti cap més per enlloc i que quan obri el forn segueixin sent només dos...

Com veieu ja torno a treballar al taller després de les obres (...tot i que encara està mig potes enlaire perquè estic aprofitant per a reestructurar-lo de dalt a baix!!)